Interior ultima un pla per ordenar les policies locals

No obstant, la seva realitat és molt diferent, igual que les seves necessitats. "Hi ha policies grans, que corresponen als municipis més poblats com els de l’àrea metropolitana de Barcelona, i petites, que tenen pocs efectius", explica el sindicat SIP-FEPOL a aquest diari. Cada cos se cenyeix al seu territori i de vegades, "quan el delicte traspassa les fronteres municipals", tenen complicat coordinar-se amb altres policies locals veïnes o amb altres cossos policials. Tenen elements comuns amb els Mossos, com una formació conjunta a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o que el 112 distribueix les trucades d’emergència a cada policia.

"Al tenir Catalunya una policia autonòmica molt forta, com són els Mossos d’Esquadra, les policies locals poden quedar en segon terme", admet Marc Costa, director general de Coordinació de les Policies Locals. Detalla que hi ha policies locals que han assumit tasques de seguretat ciutadana per "necessitats de cada municipi" i han deixat de banda altres tasques "de proximitat", com la regulació del trànsit urbà i l’assistència a escoles, que són "fonamentals per a la percepció de la seguretat" de la població.

Per organitzar aquesta amalgama de policies locals, la Conselleria d’Interior, responsable de les competències de "coordinació i ordenació" dels cossos policials municipals, ultima el Pla Director de Policies Locals, un document "elaborat amb consens, però no aprovat encara", assenyala Costa. La seva posada en marxa està pendent de rebre el vistiplau del Consell Executiu. Aquest pla forma part del projecte de Policia de Catalunya, que engloba els Mossos, les policies locals i els vigilants municipals.

El pla director defineix el paper dels agents en tots els àmbits, des del normatiu, amb revisió de "normes obsoletes", fins a elements de funcionament comuns, respectant la identitat de cada cos municipal.

El projecte posa èmfasi en l’actualització de normes i en la creació d’una "identitat corporativa de la Policia de Catalunya que respecti l’autonomia de cada ajuntament". Així, es treballa per unificar uniformes o logotips que haurien de portar tots els agents, "amb variacions segons la localitat".

A més, aquest pla director millora l’accés a eines informàtiques de les policies locals i preveu que les dades que aquests obtenen, per exemple a través de la videovigilància, s’afegeixin a un sistema de seguretat comuna.

Fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, a moltes policies locals els "costa sobreviure", en paraules del director general. Un estudi de la Diputació de Barcelona revela que, de mitjana, aquests agents representen el 17% de la plantilla dels ajuntaments i un 21% de la despesa municipal. Xifres que en algun cas són superiors. Per això molts municipis no tenen "força econòmica per costejar aquestes policies locals", recorda Costa, que remarca que, a l’exercir la Generalitat "competències d’ordenació i coordinació, no els deixem sols".

En aquest sentit, Interior ha vetllat per facilitar els processos burocràtics als ajuntaments, com per exemple les convocatòries de plantilles de policia local, que tenen un alt cost. Aquest any, sense anar més lluny, al Maresme, el Consell Comarcal va realitzar una convocatòria conjunta de diverses policies locals que va permetre estalviar costos.

"Servei de qualitat"

El president de l’Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya, Antoni Flores Lorente, assenyala que el principal repte d’aquests cossos municipals de seguretat és donar "un servei de qualitat" a les demandes de la població, que "han augmentat exponencialment en els últims anys, especialment després de la pandèmia". Flores recorda que les policies locals "han d’estar preparades per donar resposta a qualsevol tipus de requeriments, sense plantejar-se quin cos assumeix el seguiment dels serveis o incidents".

Per això, remarca que les policies locals, tot i que són els primers a respondre a les trucades, són "una baula més de tot l’entramat de l’Administració pública". Flores reclama la "màxima homogeneïtzació" i coordinació de les policies locals amb els Mossos, en línia amb el que preveu el pla director. No obstant, aquest comandament policial recorda que encara hi ha "plantilles deficitàries i amb falta de perspectiva de créixer", i per això va més enllà i insta Interior a fixar "obligatòriament" a cada ajuntament "un nombre d’efectius per cada cos de policia local, amb les seves respectives categories professionals".

Notícies relacionades

Ace Alzheimer Center recapta 52.000 euros

Més de la meitat d’adolescents no saben identificar una notícia falsa

Sobre mitjans materials i humans, Flores apunta a la "disparitat" existent depenent de cada cos policial, i per aquest motiu demana "impulsar una veritable central de compres de la Policia de Catalunya" que segons el seu parer permetria tenir aquestes eines amb una "disponibilitat més immediata a les necessitats".

SIP-FEPOL assenyala la falta de mitjans humans i tècnics, que varia segons si una policial local depèn d’un "ajuntament gran o petit". En aquest sentit, detallen que hi ha situacions de risc "amb crim organitzat o amb una alta alerta per possible atemptat terrorista", que no es poden afrontar amb personal amb poca experiència o que no té l’equipament adequat. A més, SIP-FEPOL assenyala la importància d’adequar la normativa perquè els vigilants de seguretat tinguin suport institucional per fer la seva feina i coordinar-se amb forces policials a cada territori.