Més de 5.400 joves no tenen plaça d’FP després de dues setmanes de curs

Les xifres totals han anat ballant durant les últimes setmanes. Rebobinem per entendre els números actuals, que han anat canviant a mesura que se succeïen les repesques. En data 12 de setembre hi havia 31.000 sol·licitants sense plaça (14.932 de grau superior i 16.472 de grau mitjà), tot i que després va resultar que d’aquests només 16.914 complien els requisits per poder accedir a l’FP, que en el cas dels graus mitjans és haver acabat l’ESO. En la tercera i última repesca es van presentar 11.856 dels aspirants més 7.810 de nous, dels quals 4.000 no eren aptes. Del total de 19.666, només 15.000 eren candidats vàlids.

Les incògnites

En aquest tercer repartiment, segons les últimes xifres fetes públiques ahir pel Departament d’Educació i FP, s’han assignat 10.372 places (a alumnes que es podran matricular a partir d’avui i fins al 30 de setembre). Han tornat a quedar fora, malgrat complir els requisits, 5.458 estudiants (2.817 de grau mitjà i 2.641 de grau superior).

Quants d’aquests 10.372 formen part dels 16.914 inicials i quants són dels 7.810 que s’han afegit al procés en aquesta última fase és una xifra que el departament encara no ha fet pública. Tampoc ha revelat quants dels 14.490 alumnes que van quedar fora del procés inicial per no complir els requisits no han obtingut l’ESO (indispensable per accedir a un grau mitjà) o el batxillerat o un grau mitjà en el cas dels aspirants a un grau superior. Ni quants en van quedar fora per una qüestió de forma, per algun error administratiu o per no tenir el títol homologat a Espanya, per exemple. Tampoc quants d’aquests sí que van acabar sent aptes.

Sí sabem que 5.058 dels aspirants amb els requisits que podien optar a aquesta última repesca han desistit (tant per anar-se’n a la privada o per fer, finalment, batxillerat, com per posar-se a treballar). Xifra que resulta de restar dels 19.666 aspirants a aquesta última fase els 7.810 que s’hi han sumat ara. És a dir, dels 16.914 aspirants inicials només ho han tornat a intentar 11.856. Ara, queden disponibles 9.142 places a cicles de grau mitjà i superior. Segons Educació, tot indica que aquesta xifra s’incrementarà, ja que, dels 10.372 alumnes a qui s’ha assignat plaça ara, no tots es matricularan, perquè molts d’ells ja s’hauran matriculat a la privada (o hauran desistit de continuar estudiant). A partir del 30 de setembre, els interessats podran acudir directament als centres a matricular-se a les places sobrants.

La polèmica, que continuarà portant cua al llarg de tot aquest curs, ha viscut ja diversos actes, i els que li queden. El primer es va produir a finals d’agost, al donar-se a conèixer la xifra de 31.000 estudiants que no van entrar a cap de les seves opcions en la preinscripció. Aleshores va cridar també l’atenció la dada que el 30% dels preinscrits van marcar una única opció, fet que va dificultar el procés i va tornar a deixar en evidència les enormes llacunes de l’orientació educativa (encara se n’ha d’aprovar el decret).

Dies més tard va transcendir que, d’aquestes 31.000 persones, gairebé 15.000 no complien els requisits, perquè no tenien la titulació requerida, perquè havien comès algun error en el procés o per altres qüestions administratives. Aquest ball de xifres va provocar que ERC retragués a la nova consellera, Esther Niubó, que "jugués" amb les xifres.

S’obria aleshores un altre front: a més de col·locar els 16.000 amb títol, ¿què passava amb aquests 15.000, tenint en compte les poques places disponibles d’FP bàsica i PFI (els únics estudis a què es pot accedir sense el títol de l’ESO)? Un assumpte que apressa i que hauria de ser ara una de les prioritats és fer un bon seguiment tant dels milers d’estudiants que finalment arribin a matricular-se a partir d’avui com dels milers que continuen fora al no tenir la titulació pertinent.

Risc d’abandonament

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els que finalment es matriculin ho faran setmanes més tard que els seus companys i en cicles que a priori no eren la seva primera opció (ni eren entre les 10 primeres), cosa que pot dificultar molt la seva adaptació, amb el risc d’abandonament primerenc que això implica. Les dades són clares: el 30% de l’alumnat que comença un cicle formatiu de grau mitjà no l’acaba, i una part importantíssima de l’abandonament es dona en el primer trimestre de primer, etapa clau. En els primers dies de classe, a més, els instituts guien els xavals i els donen unes claus que l’alumnat que comença més tard es perd.

Sobre aquesta qüestió, a més, des del departament parlen d’un altre element: el nivell maduratiu de l’alumnat amb 16anys per saber què vol estudiar. "No podem comparar les xifres d’abandonament escolar primerenc en cicles formatius de grau mitjà a Catalunya amb els de països del nord d’Europa, per exemple, on l’educació obligatòria s’allarga fins als 18 anys i la decisió sobre els estudis postobligatoris es pren ja sent major d’edat", va assenyalar en una trobada amb la premsa una veu de la conselleria.