Més de la meitat d’adolescents no saben identificar una notícia falsa

Internet i les xarxes socials estan plenes de notícies falses, estereotips i continguts falsos o no contrastats que vulneren el dret de la infància i l’adolescència a una informació veraç i segura, segons va denunciar ahir Save the Children amb la publicació d’un estudi titulat Desinformació i l’exposició a discursos d’odi en l’entorn digital. Només una dada: el 51% dels nois no saben identificar una notícia falsa.

"Internet ha democratitzat l’accés a la informació, però també ha facilitat la proliferació de contingut erroni i perjudicial, que perpetua estereotips negatius, models irreals de vida i fomenta discursos d’odi. Aquesta exposició, junt amb la deshumanització que caracteritza sovint les relacions al món digital, fa que nois i noies siguin especialment vulnerables a aquests continguts", indica Catalina Perazzo, directora d’Incidència Política i Social de l’oenagé.

Perfils d’homes i dones

La investigació recull una anàlisi dels perfils d’homes i dones streamers i revela que els creadors de contingut homes tenen més seguidors i mostren diferents conductes de risc, com compartir comentaris sexuals recurrents, fer referència habitual a la pornografia o realitzar ressenyes de videojocs de contingut eròtic o pornogràfic. A més, en els xats dels seus canals són freqüents les referències misògines, els missatges que banalitzen el consum de drogues o les actituds d’assetjament contra els que mostren rebuig cap al que diu l’streamer.

Per contra, les creadores de contingut, tenen per norma generals un nombre de seguidors més baix i s’han d’enfrontar amb freqüència a atacs per diferents motius, com per defensar víctimes d’abusos; visibilitzar maltractaments d’una exparella o per no complir certs estereotips estètics.

La recerca recull el testimoni d’Irene Fields, experta en videojocs, que explica l’assetjament sofert a les seves xarxes: "He rebut molts comentaris violents només per ser una noia del tipus ‘ves a la cuina’, ‘què fas jugant si hauries d’estar netejant’ o fins i tot m’han arribat a desitjar que patís una agressió sexual, una cosa que traspassa els límits. Cal educació per aprendre a utilitzar les noves tecnologies i per saber on buscar bé la informació, perquè molta sembla real i no ho és", explica. Respecte a això, un dels principals resultats que mostra l’estudi és que el 60% dels adolescents utilitza les xarxes socials com a principal mitjà d’informació, al mateix nivell que la televisió i al davant d’altres mitjans de comunicació.

El 16% dels adolescents consideren que les xarxes o els creadors de contingut són sempre una font fiable d’informació, percentatge que puja al 70% si s’agrupa tots els que pensen que poden ser-ho en determinades ocasions. Si es desagrega per gènere, s’aprecia com els nois confien més en aquests perfils: un 23% considera que són una font fiable d’informació davant un 9% de les noies.

Notícies relacionades

Un progrés desigual al món

Ace Alzheimer Center recapta 52.000 euros

Un altre aspecte que preocupa l’entitat són les notícies falses: més de la meitat dels adolescents, concretament el 51%, no sabria identificar sempre quan una notícia és falsa. A més, tot i que sospitin que es tracta d’una notícia falsa, un de cada quatre directament no la contrasta, mentre que un 56% recorre a familiars i amics per comprovar-ne la veracitat. "Ens preocupa que aquests familiars i amics també s’estiguin informant a través de les mateixes fonts, que podria crear un efecte bombolla i ampliar el risc", afirma Perazzo.

El treball també assenyala un altre risc que impacta de manera directa en la salut mental dels joves: les representacions ideals de determinats estils de vida, els estàndards de bellesa i, en el cas de les noies especialment, la sexualització del cos femení.