Un progrés desigual al món

El cas més flagrant és el de l’Afganistan, on la llei per a la propagació de la virtut i la prevenció del vici aprovada pel Ministeri de la Moral talibà "ha desposseït de drets fonamentals en els últims tres anys", explica Marta Val, especialista en polítiques de governança i participació política de la seu de l’ONU Dones a Nova York. La representant d’aquesta agència de les Nacions Unides a l’Afganistan, Alison Davidian, ho va expressar així fa unes setmanes: "Fa tres anys, una dona afganesa podia decidir tècnicament presentar-se a les eleccions presidencials. Ara, ni tan sols pot decidir quan anar a comprar menjar", a més de fer esport o cantar, i fins i tot parlar en públic, a més de mostrar el seu rostre.

Davant aquest desemparament legal, tot queda en mans del que pugui fer la societat civil organitzant-se per cobrir les necessitats bàsiques per a la supervivència i mantenir el desenvolupament de les seves aficions en la intimitat i clandestinitat. Des de l’ONU temen un efecte contagi amb un precedent de retrocés com aquest. "Estem sent testimonis de com aquestes pràctiques opressives estructurals s’estan emulant en altres contextos. L’oposició a la igualtat de gènere és una amenaça per a l’arquitectura universal dels drets humans", argumenta Val.

El creixement econòmic no ha anat vinculat a la igualtat en països com la Xina, on ni tan sols hi ha equilibri demogràfic com a conseqüència de dècades de la ja desbancada política del fill únic. Però, malgrat que el Partit Comunista Xinès s’autodefineix com "compromès amb la igualtat d’oportunitats", hi ha una absència desoladora de dones ocupant càrrecs de responsabilitat. Això es replica en el sector privat: menys del 8% dels càrrecs directius els ocupen dones.

"Per això qüestionem la idea que la prosperitat econòmica es mesuri amb el PIB. Un país pot tenir bons indicadors de creixement, però ¿què significa això per a les dones que sostenen les unitats familiars amb feines no remunerades a la llar?", es pregunta la responsable global d’Igualtat Jurídica i Accés a la Justícia de l’oenagé Equality Now, Antonia Kirkland.

Llatinoamèrica també testifica l’estira-i-arronsa entre prosperitat i progrés. A l’Argentina, malgrat l’existència de lleis que protegeixen víctimes i supervivents de la violència de gènere, hi ha hagut un increment del 10,6% de feminicidis del 2022 al 2023, i s’ha arribat a les 250 víctimes mortals. Es registra un feminicidi cada 35 hores. Els EUA tampoc se salven: "Fa dos anys que vam perdre els drets reproductius aquí i encara no tenim una edat mínima legal per contraure matrimoni", lamenta Kirkland, des de Nova York.

"Victòria fonamental"

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Gàmbia és un exemple de llums i ombres en els avanços i retrocessos dels drets de les dones. El 2015 es va introduir una llei per prohibir la mutilació genital femenina, però líders religiosos miren d’introduir excepcions a un suposat "consentiment voluntari", una cosa àmpliament qüestionada ja que la mutilació es practica en nadons, nenes petites i adolescents. Fins i tot encara que siguin majors d’edat, no es pot garantir que tinguin la informació adequada sobre els greus danys físics i psicològics que pot causar aquesta pràctica, que van des d’infeccions fins a complicacions en el part i estrès posttraumàtic. "Vam aconseguir frenar exitosament aquesta regressió legal", celebra Kirkland, ja que Equality Now va fer front comú amb l’ONU per aconseguir el que qualifiquen de "victòria fonamental".

Amb tot, des de l’ONU Dones fan una advertència: "Les institucions democràtiques s’estan debilitant. Les mesures legals per protegir les dones i les nenes són dolorosament lentes i, fins i tot, retrocedeixen. Estem observant un creixent rebuig públic i polític dels drets de les dones i les nenes".