Brussel·les combat la desafecció dels joves amb una assignatura sobre la UE

Els joves espanyols tenen un gran sentiment europeista i consideren que l’existència de la Unió Europea (UE) és beneficiosa per a les seves vides, però les institucions europees els resulten "difuses, llunyanes i difícils d’entendre", segons va detectar una enquesta feta amb motiu de les eleccions comunitàries del 9 de juny. En aquest caldo de cultiu, a Espanya i a altres països hi ha una creixent desafecció cap a la política nacional i les institucions supranacionals, que la UE mira de combatre a les aules. En definitiva, els alumnes d’avui seran els que construeixin l’Europa del futur.

Per això, fa 10 anys, el Parlament Europeu va posar en marxa el programa Escoles Ambaixadores (EPAS), al qual s’adhereixen voluntàriament instituts de secundària, batxillerat, educació especial o formació professional i que ha format en aquests anys més de 40.000 alumnes espanyols i gairebé 200.000 a escala europea (inclòs el Regne Unit).

L’objectiu d’aquesta iniciativa és mirar d’estimular el coneixement sobre Europa i la democràcia parlamentària a través de múltiples i acolorides activitats educatives, que organitzen els mateixos centres amb materials didàctics proporcionats pel Parlament Europeu. I, amb aquesta experiència com a base, la UE ha impulsat la inclusió en el currículum educatiu d’una assignatura específica, que s’imparteix ja a sis comunitats autònomes.

Es tracta d’una optativa que es pot cursar a 3r i 4t de l’ESO o a 1r de batxillerat, que va començar a la Comunitat de Madrid el 2020 i que després va incorporar Extremadura, Aragó, Cantàbria i, aquest curs, Castella-la Manxa i Múrcia. I, el 2025, s’impartirà també a Astúries i la Comunitat Valenciana estudia oferir-la. En total, l’any passat hi van participar al voltant de 7.900 alumnes de 300 centres i en el futur el nombre d’escolars i instituts anirà en augment.

Continguts pràctics

No es tracta d’una assignatura típica, sinó que l’objectiu és que, a partir d’una base teòrica, s’imparteixin continguts pràctics i vinculats a l’actualitat, a través de projectes, tallers, debats, etc., perquè els alumnes tinguin coneixement de què és la UE i sobretot de com les decisions que es prenen a Brussel·les tenen impacte en la seva vida diària. "L’objectiu no és que se sàpiguen les dates dels tractats, una cosa molt teòrica, sinó impartir continguts pràctics, que tenen a veure amb l’aprovació de lleis i temes que els interessen, com la intel·ligència artificial, el medi ambient, etc.", explica Teresa Coutinho, responsable del programa EPAS a Espanya.

"Se’ls imparteix una base històrica, però després es connecta amb l’actualitat perquè l’objectiu és que els alumnes vegin la connexió entre el seu món i la realitat política i legislativa europea. A més, els expliquem com funcionen els partits, les eleccions, la separació de poders, la distribució d’escons, però de manera pràctica i lúdica", afegeix Félix Baeza, que imparteix l’assignatura sobre la UE a l’institut de secundària El Carmen de Múrcia.

En aquesta autonomia, l’assignatura s’anomena Constitució i UE i s’hi inclouen també continguts sobre la Carta Magna i l’Estatut murcià perquè els participants "coneguin des de l’entorn més pròxim fins a l’europeu".

Des d’Extremadura, que va ser una de les primeres autonomies a oferir l’optativa, Francisco Cuadrado, de l’IES Suárez de Figueroa (Zafra), afegeix que es tracta d’un contingut que, en termes generals, atrau els xavals. "Els solc preguntar per què l’elegeixen com a optativa i em diuen que n’han sentit parlar bé els companys que ja l’han cursat, que els agraden els continguts o com es treballen", indica.

I l’interès també va en augment en el programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu (EPAS), que aquest curs ha registrat un nombre rècord de sol·licituds. 725 centres educatius de tot Espanya han demanat participar-hi, xifra que suposa un creixement del 90% respecte a la demanda registrada el curs anterior.

De tots aquests centres, se n’han seleccionat 117, en funció de la seva situació geogràfica, la seva vinculació prèvia a programes d’educació europeus i el seu alumnat vulnerable o de zones rurals. I tres instituts són d’educació especial, que fan "una tasca espectacular de difusió de la UE amb alumnes amb discapacitat intel·lectual", indica Coutinho.

El programa EPAS, "que és el més exitós en l’àmbit educatiu després de l’Erasmus", busca difondre què és la Unió Europea, però també que els alumnes i els professors "experimentin la ciutadania europea", amb l’objectiu que Europea "sigui com els seus ciutadans vulguin".

Per a això, els centres adherits es comprometen a col·locar i actualitzar un plafó informatiu sobre el Parlament Europeu, a treballar amb els materials didàctics proporcionats, a fer activitats, a celebrar el Dia d’Europa i que els professors coordinadors assisteixin a una formació obligatòria a la Comunitat de Madrid, que en aquesta edició s’ha celebrat recentment a Guadarrama.

Joves actius

Aquestes són les activitats mínimes, però molts centres van més enllà i dissenyen mascotes, creen samarretes, despleguen banderes, fan fires, recorren el Camí de Santiago, realitzen vídeos, en una espècie de competició per acostar la UE a l’alumnat de manera atractiva.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

I, segons Coutinho i els professors participants en les jornades de Guadarrama, la fórmula "funciona". "Els xavals que hi participen s’adonen que la UE no és una cosa que està lluny, sinó al seu costat, que ells són la UE. Són joves molt actius, se’ls desperta la voluntat de ser partícips de la democràcia i porten aquest missatge als seus familiars i amics, perquè l’objectiu és crear una xarxa que arribi a més parts".

Atès l’èxit del programa i l’interès demostrat pels centres i l’alumnat, el Parlament Europeu està estudiant duplicar el nombre d’escoles que hi poden participar i ampliar el projecte a centres de primària, per començar al més aviat possible la divulgació educativa.