Espanya té la xifra d’avortaments més alta des del 2013

A Espanya es van practicar l’any passat 103.097 interrupcions voluntàries de l’embaràs, la xifra més alta de l’última dècada, quan els avortaments han rondat entre els 88.000 i 98.000 a l’any. Per trobar la pràctica de més de 100.000 avortaments en 12 mesos cal remuntar-se al 2013, tres anys després de l’entrada en vigor de la llei de terminis, que permet l’avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació.

Els avortaments han pujat un 4,8% el 2023, en línia amb la tendència a l’alça que es registra des del 2018 (sense comptabilitzar el 2020 i el 2021, marcats per la pandèmia). L’augment ha provocat que la taxa se situï en 12,2 per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, per sobre de l’11,68 del 2022, segons les dades oficials obtingudes pel Ministeri de Sanitat i publicades ahir.

Taxa més alta a Catalunya

Per comunitats, s’observen diferències significatives. Catalunya registra la taxa més elevada, amb 14,92 interrupcions per cada 1.000 dones, seguida de prop per la Comunitat de Madrid, amb una taxa de 13,92. En contrast, Aragó registra la taxa més baixa, amb 8,4 per cada 1.000 dones.

Els avortaments han crescut en tots els grups d’edat, especialment entre les més joves. De fet, s’han practicat 10.934 interrupcions en menors de 20 anys, cosa que representa un augment del 4,78% respecte al 2022. Davant d’això, el Ministeri de Sanitat recalca que "cal continuar treballant en l’educació sexual i reproductiva, així com en l’accés a mètodes anticonceptius, per reduir el nombre d’embarassos no desitjats". L’estadística de Sanitat indica que el 46,5% de les dones que han avortat no havien fet servir cap protecció.

Ajudes per a preservatius

Sobre això, la ministra de Sanitat, Mónica García, s’ha compromès a invertir 10 milions d’euros el 2024 en el finançament de preservatius per a joves d’entre 16 i 22 anys. La intenció del Govern és que siguin gratuïts per als joves amb menys poder adquisitiu. No obstant, el XII baròmetre Els espanyols i el sexe, portat a terme per Control, indica que l’ús del preservatiu ha baixat un 24% en adults entre 40 i 58 anys, i, en contraposició, els joves d’entre 18 i 26 anys són els que més l’utilitzen.

Tot i així, tres de cada 10 joves prescindeix del condó, un baix ús que es registra en tots els grups d’edat i que ha pogut contribuir a l’augment del nombre d’avortaments. Aquest mateix descens, segons els experts, també està darrere de l’explosió de malalties de transmissió sexual.

Centres privats concertats

L’estadística de Sanitat també demostra que, malgrat que la reforma de la llei de l’avortament va entrar en vigor el març del 2023 i un dels seus objectius era augmentar el nombre d’avortaments que es practiquen als hospitals públics, el 81,45% es continua portant a terme en centres privats, la majoria concertats amb la sanitat pública. El percentatge baixa cada any, però l’entrada en vigor de la norma, que imposa obligacions a les administracions perquè en garanteixin la prestació en centres públics, no ha suposat un canvi substancial i continua predominant l’oferta privada.

El que sí que va canviant, a poc a poc, és el mètode emprat. El 2023, gairebé el 70% de les interrupcions es van portar a terme mitjançant el mètode quirúrgic, tot i que el farmacològic ja és majoritari en algunes comunitats com Cantàbria (96,5%), Navarra (76%), Balears (74%) la Rioja (68%), Galícia (59,6%) i Catalunya (55,7%).

Notícies relacionades

Més de 60 víctimes a l’enfonsar-se un cayuco a El Hierro

La Guàrdia Civil suspèn els seus exàmens d’accés per un error

La immensa majoria de les intervencions es van fer a petició de la dona (93,9%), el 75,1% en gestacions de vuit setmanes o menys i el 66,9% no havien tingut cap avortament previ. El 30,6% de les dones convivia en parella. El 58% eren treballadores per compte d’altri i el 65,5% tenien nacionalitat espanyola.

L’estadística oficial revela que també ha augmentat lleugerament el percentatge de dones amb batxillerat o FP similar i amb estudis universitaris que decideixen interrompre la gestació.