La presència de microplàstics s’enquista als rius

"La gent ja comença a conèixer què passa als oceans, però pocs saben què passa als rius", adverteix Berta Bonet, una investigadora del CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) que està especialitzada en ecologia i ecotoxicologia aquàtica. Es consideren microplàstics els elements fets d’aquest material que tenen cinc mil·límetres de diàmetre. "Al ser tan petits, es mouen com les partícules naturals, amb els fluxos de l’aigua", explica Bonet.

"Això provoca que algunes es transportin, però d’altres romanguin en rius, zones humides, basses i acumulacions de sediments", afegeix. La situació es converteix en un perill per als ecosistemes, ja que alguns animals ingereixen el plàstic.

¿Però com arriben els microplàstics als rius? Hi ha dos recorreguts possibles. En alguns casos, els residus de plàstic més grans, amb el pas dels anys, es degraden i es transformen en aquestes petites partícules. Però sovint són restes que tenen origen en zones industrials o a les llars.

Com es generen a les llars

El que passa quan posem una rentadora n’és un bon exemple: "La fibra sintètica procedent de la roba arriba a les xarxes de clavegueram, després a les depuradores i, finalment, tot i que no sempre, als rius".

El cas de la roba és només una possibilitat, assegura Bonet, que denuncia que algunes depuradores encara no estan prou equipades per eliminar aquests residus. "És urgent disposar d’una llei de prevenció de residus que inclogui regulacions estrictes i serveixi per reduir la producció d’aquests materials", considera la investigadora.

En paral·lel, com que els plàstics continuaran existint, creu que és necessari aplicar millores en tractaments hídrics perquè alguns materials no arribin al mar. I, alhora, Bonet envia un missatge que és "un clàssic", però que no ha quallat prou entre la ciutadania: "La tassa del vàter no són unes escombraries".

Bonet va estar prenent mostres, juntament amb altres científics, al riu Tordera. "Sorprèn la quantitat de microplàstics trobats", es lamenta. La presència d’aquest material modifica i empitjora la qualitat de l’aigua. "Quan un riu entra en estiatge i es queda sense aigua, aquests microplàstics es queden al fons", detalla. En cas que es transportin, poden acabar al mar o en altres ecosistemes naturals, on els organismes es veuen perjudicats per la seva ingesta.

Absorció de contaminants

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Un dels grans inconvenients dels microplàstics és que absorbeixen altres contaminants com pesticides o metalls", afegeix Bonet. "Tant patògens com microorganismes es poden adherir fàcilment a aquestes partícules i, quan un invertebrat les ingereix, sorgeixen els problemes", afirma. Bonet assegura que cada riu té les seves espècies, però també els seus microplàstics. Els fons sorrencs són els que més concentren aquest material. Detectar un riu contaminat per plàstics de mida mitjana és relativament fàcil.

La presència d’aquests plàstics suposa un problema, però són més senzills de netejar. En canvi, en un riu que sembla net i cristal·lí, avisa Bonet, hi poden estar fluint milers de partícules de plàstic que són fatals per a la conservació dels hàbitats fluvials i humits.