Verónica Argelet: "Han batejat el meu bar com el dels negres"

Verónica Argelet està compungida. Ha mort el Mamadou, el millor amic del seu fill. "És un nen africà, nascut aquí, que es va ofegar a la piscina. Tenia 6 anys". En una llauna amb la foto del nen, Argelet recapta diners per a la família. "Ara està a Barcelona. Això és per al trasllat i l’enterrament", explica. Malgrat haver-hi una comunitat musulmana important, a Alcarràs no hi ha espai al cementiri municipal perquè hi puguin professar el seu ritu. "L’han d’enterrar a les Borges Blanques. És una llàstima que aquí no n’hi hagi un i que aquesta pobra gent no pugui tenir el seu fill enterrat aquí".

Persones

Des de la barra del seu bar, Vero explica sense embuts que el local és conegut com el bar dels negres. "Ja ho veus, és un bar normal i corrent. Siguin negres o blancs, tots som persones", diu. A diferència d’altres, no ha prohibit mai l’entrada a ningú. "Estic molt orgullosa que em diguin mama Àfrica. Me’ls estimo molt, som com una família", respon. Encara que el seu bar no és l’únic que mostra la fractura social d’Alcarràs. "També hi ha el bar dels romanesos, el dels marroquins... Cadascú té un lloc on anar per separat", es lamenta.

La convivència amb la comunitat subsahariana, clients assidus del bar, no va ser un camí de roses. "He plorat molt perquè no els entenia, em sentia molt sola... Fins que jo també em vaig integrar", recorda. Durant la covid, quan el local va haver de tancar, els clients i veïns es van posar a vendre paquets de tabac per ajudar-la a arribar a final de mes. Ella també els correspon. "Un cafè amb llet i una magdalena no els privo a ningú. I a la nit, la meva furgoneta és oberta per a qui la necessiti", diu, conscient que molts temporers que passen pel seu bar no tenen on descansar.

Abans d’obrir el bar, Argelet va treballar en granges de porcs. "En una només hi havia negres; en una altra, només romanesos. És una feina molt bruta que ningú vol fer. Fas pudor, t’embrutes de sang, de merda... ¿Qui vol aquesta feina? ¿Qui vol collir fruita a 40 graus? Només hi ha immigrants disposats a fer aquestes feines", insisteix Argelet. També sap que molts treballen al camp sense contracte perquè no tenen papers. "El Govern ho hauria de solucionar perquè ells treballen tant amb papers com sense papers. Però perdem diners en impostos, en Seguretat Social... i els diners se’n van a l’Àfrica", reflexiona.

Integració per a tothom

Notícies relacionades

Més de 60 víctimes a l’enfonsar-se un cayuco a El Hierro

La Guàrdia Civil suspèn els seus exàmens d’accés per un error

Argelet, que conviu diàriament amb el racisme del seu propi poble, creu que la paraula integració l’ha de conjugar tothom. "Ells i nosaltres. Hem de conviure junts i, si un té un problema, ens ajudem. ¿Què importa el color de la pell? Tots tenim una vida, uns sentiments...".

Confia que el conflicte que viu diàriament s’esvairà de cara al futur. Alimenta una petita esperança. "Jo tinc una filla blanca i un fill negre", assenyala. La primera és fruit d’una relació amb un home nascut a Alcarràs, la segona amb un de nascut al Senegal. "Veig que la joventut ja està més oberta. Hi ha parelles mixtes. Els retrògrads són la gent gran", apunta.