El volum d’informació digital el 2025 superarà al nombre d’estrelles

181 zettabytes (cada zettabyte equival a un sextilió de bytes o un 10 elevat a 21). És una xifra inimaginable que supera el nombre d’estrelles de l’univers observable, la part del nostre entorn físic més inabastable. Per fer-se una idea, un zettabyte podria emmagatzemar més de 2 bilions d’anys de música. I 181 zettabytes (encara hi ha una unitat de mesura més gran, el yottabyte, que requeriria un milió de centres de dades per al seu emmagatzematge) és la quantitat de dades que s’espera que es creïn, capturin, copiïn i consumeixin arreu del món l’any que ve, gairebé tres vegades més que el 2020, en una progressió accelerada en els últims anys, segons l’informe Data never sleeps, de la consultora Domo. Segons Statista, cada dia es creen aproximadament 328,77 milions de terabytes, o 0,33 zettabytes, de dades. Això equival aproximadament a 2,31 zettabytes per setmana i 120 zettabytes a l’any, cosa que il·lustra la immensa escala de la producció de dades.

Demanda d’energia

El mercat global de big data i l’analítica mou actualment gairebé 350.000 milions de dòlars, i entorn del 51% es troba als EUA; i s’ha més que duplicat des del 2018. Els usuaris finals destinen uns 500.000 milions a l’any a l’emmagatzematge al núvol (cloud computing). Els volums de dades han crescut substancialment amb la transformació digital de l’economia, el ràpid creixement de la intel·ligència artificial (IA) generativa, l’augment de la demanda de xarxes de dades mòbils i la mineria de criptomonedes. I tot va començar en la segona meitat dels anys 50 del segle passat, quan IBM va introduir al mercat el primer disc dur, que va suposar una revolució en l’arxivament de dades. Avui sona a molt poc: la seva capacitat, 3,75 megabytes, permetia guardar l’equivalent a cinc fotos o una cançó en format MP3.

El gran repte amb aquest ingent volum d’informació que va donar llum al món del big data és organitzar-la, ordenar-la i sistematitzar-la per treure-li tot el partit possible. I tot això requereix una potència de càlcul cada vegada més gran, cosa que, al seu torn, incrementarà la demanda d’electricitat tant als centres de dades com a les infraestructures de comunicació, com les xarxes de telecomunicacions i dades, segons advertia en un estudi del Fòrum Econòmic Mundial, que congrega cada any a la ciutat suïssa de Davos les elits polítiques i econòmiques mundials.

En un món en el qual una de les metes és combatre el canvi climàtic i, per tant, la transició verda i la descarbonització de l’economia, per arribar a l’objectiu de zero emissions netes, la proporció d’electricitat en el consum energètic total ha d’arribar al 28% el 2030 i al 52% el 2050. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, l’accés a les energies renovables haurà de triplicar-se per al 2030 i multiplicar-se per nou per al 2050. Aquests ambiciosos objectius "només es podran aconseguir si els nostres edificis, xarxes i sistemes de mobilitat es tornen més eficients i utilitzen més energia neta amb sistemes de control digital, alimentats per aquests enormes conjunts de dades", afegeix aquesta entitat.

Els centres de dades són un dels elements essencials, però el seu consum d’energia i la seva empremta de carboni plantegen un desafiament per a la sostenibilitat. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), representen entre l’1% i l’1,5% del consum energètic mundial en l’actualitat. El 2026, el seu consum elèctric podria arribar als 1.000 terawatts per hora (TWh), l’equivalent al consum anual al Japó. A Irlanda, els centres de dades, un país que reclama moltes de les grans tecnològiques, van consumir el 21% de l’electricitat del país el 2023, més que totes les seves llars urbanes juntes. Es treballa, per tant, en la seva eficiència més gran.

Efectivitat amb les dades

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Les empreses i organitzacions gestionen cada cop més dades. Dia rere dia acumulen una informació valuosa, però el desafiament consisteix a emmagatzemar-les, gestionar-les, interpretar-les i utilitzar-les de manera efectiva. A més, a mesura que es canvia el software i s’incorporen noves aplicacions, és necessari traslladar dades històriques, una tasca essencial. Les grans empreses són les que tenen més estesa aquesta pràctica. Segons un estudi de Capgemini, un de cada quatre executius afirma que les mesures de les seves companyies en el món del big data resulten rendibles.

És en aquest context que s’imposen els data lakes o llacs de dades, amb l’objectiu de treure el màxim partit al que es considera el petroli del segle XXI. El terme va ser encunyat per primera vegada per James Dixon, CTO de Pentaho, una plataforma d’integració i anàlisi de dades, al seu blog Union of the State. A data lake use case. Els data lakes són reposadors d’arxivament de dades que brinden l’anàlisi big data en forma nadiua de múltiples fonts. Ajuden en la presa de decisions mitjançant l’execució de diversos tipus d’anàlisis. No hi ha cap límit de mida i s’emmagatzemen diversos tipus de dades.