Els ‘brackets’ invisibles esperen facturar 34.000 milions el 2030

Era un sector sense gairebé noms propis, fa una dècada. I ara, costa poc citar diverses start-ups espanyoles que es guanyin la vida amb això. Les catalanes Elims o Impress, Geniova, QuickSmile, SecretAligner, Smart Aligner Services, Ziacor (amb la marca RealAligner)… Totes tenen en comú que es dediquen, d’una manera o una altra, al negoci de l’ortodòncia invisible, un sector que ha crescut en els últims anys esperonat pels avenços tecnològics i per un públic adult cada vegada més interessat a corregir la seva dentadura sense l’impacte estètic que suposa portar els clàssics bràquets.

Un dels pocs estudis publicats sobre aquesta protoindústria, elaborat per l’empresa nord-americana d’analítica de mercat Grand View Research, plasmava fa un any que aquest sector havia mogut a escala mundial 2.300 milions de dòlars (uns 2.000 milions d’euros) el 2022. La seva estimació era que aquell any (2023) aquesta facturació se situaria entorn dels 6.100 milions de dòlars (5.400 milions en euros) i que per a tancament del 2024 ja estaria per sobre dels 7.500 milions de dòlars (6.700 milions d’euros).

En definitiva, que aquest negoci és el triple de gran ara que fa només dos anys. I el seu càlcul és que aquest creixement s’anirà repetint any a any, fins a tancar aquesta dècada amb un teixit d’empreses i clíniques dentals que estarà ingressant entorn de 33.900 milions de dòlars amb l’ortodòncia invisible. Això suposa créixer un 30% cada any, fins al 2030.

Aquest increment es relaciona majoritàriament amb els alineadors invisibles. No són l’única modalitat que s’inclou dins del que identifiquen com a ortodòncia invisible, ja que també hi juguen el seu paper els bràquets de ceràmica (aquells que són de color blanc i es camuflen millor a la dent) i els que es coneixen com a bràquets linguals, una proposta que es col·loca a la part interna de la dent perquè no es vegi des de fora. No obstant, les fundes invisibles són les que s’emporten la immensa majoria dels ingressos que Grand View Research associa a aquest sector. Exactament, un 84%, en funció de les dades del 2023.

"Al buscar els pacients solucions més discretes i efectives, el mercat es va expandint a gran velocitat", apunten els autors de l’estudi. "La creixent adopció de la teleodontologia i la telemedicina han impulsat el creixement dels alineadors transparents, en concret. A més, la creixent consciència entre la població sobre la seva existència, accelera el creixement del mercat", afegeixen.

De fet, part del seu auge a Espanya es relaciona amb el fet que moltes d’aquestes empreses han sabut fer molt bona publicitat en xarxes socials i a través d’influencers, però el que detecta aquest estudi és que no són només les firmes que es dediquen només a l’ortodòncia invisible les que l’han posat de moda. També a les clíniques dentals convencionals s’ofereix cada vegada més com a tractament.

Quant al seu públic, són majoritàriament els adults els que estan contribuint al creixement d’aquest sector, tot i que els autors de l’informe reconeixen que esperen que creixi molt més ràpid el segment adolescent, en els pròxims anys.

¿Qui està capitalitzant i capitalitzarà aquest auge? A escala mundial, hi ha líders clars com Align Technology (l’empresa nord-americana al darrere de la marca Invisalign), la novaiorquesa Candid, la també nord-americana SmileDirectClub, Zenyum (en aquest cas, de Singapur) i InBrace, també nascuda, als EUA.

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

Crítiques del sector tradicional

A Espanya, les marques que més sonen (no necessàriament espanyoles) són precisament Invisalign, Impress i DrSmile. Són les que més fama han anat adquirint amb els anys, tot i que no sempre per bé. Especialment l’última (i alguna més) té en peu de guerra el sector odontològic més tradicional, que ha denunciat recentment que aquest tipus d’empreses low cost estan promocionant aquests tractaments com a substitutiu dels bràquets sense que els supervisi un professional acreditat. La majoria afirmen, no obstant, que compten amb ortodontistes al darrere.