L’Hospital de Bellvitge duu a terme un trasplantament facial únic al món

Una mateixa persona donant de tres òrgans (cor, ronyons i cara) ha convertit l’Hospital de Bellvitge en un dels poquíssims centres del món que han fet un trasplantament facial. Al llarg de la història se n’han practicat un total de 53 arreu del món, tres d’aquests a Catalunya (dos a la Vall d’Hebron i un, ara, a Bellvitge). Però aquesta no és la fita, sinó que Bellvitge s’ha convertit, amb aquesta intervenció, en el primer hospital del món a dur a terme el primer trasplantament facial procedent d’una donació de cor en asistòlia controlada (és a dir, en parada cardíaca, no en mort cerebral).

La intervenció, feta el 19 de setembre i d’una "extrema" complexitat tècnica i organitzativa, va durar 12 hores i va ser efectuada per un equip d’uns 60 professionals de més d’una desena de serveis mèdics i quirúrgics diferents. El pacient és un home de 47 anys afectat de neurofibromatosi de tipus 1, una malaltia hereditària que fa que es formin tumors benignes en teixits nerviosos a la cara i a altres parts del cos. La intervenció va ser un èxit i el pacient continua ingressat a l’hospital, però ja està fora de l’uci.

"La donació en asistòlia controlada és una tècnica molt complexa", assenyala a EL PERIÓDICO Gabriel Moreno, director de Trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge. En aquesta donació, el cor està cinc minuts sense bategar. És el temps que s’ha de mantenir perquè els metges certifiquin la mort. Una vegada es declara, el cor és "reactivat" amb una màquina perquè torni a bategar i per poder-lo "avaluar" per al seu possible trasplantament.

L’especialista destaca que aquest és el primer trasplantament en asistòlia controlada del món que inclou el trasplantament del cor i facial. "Un donant en asistòlia ha donat el cor, la cara i els ronyons a tres persones diferents", explica aquest metge.

En aquest cas, el pacient de Bellvitge a qui se li va trasplantar la cara patia un neurofibroma plexiforme gegant a la meitat dreta de la cara que li provocava greus afectacions estètiques, psicològiques, socials i funcionals. Entre aquestes últimes, tenia grans dificultats per moure el rostre i afectació de la visió. No comptava amb cap altre tractament possible. "Tenia problemes fins i tot per engolir i no podia veure d’un ull", diu Moreno.

Els cirurgians li van extirpar el neurofibroma gegant de la cara, cosa que va implicar també l’extracció completa del llavi superior, el nas, la parpella de l’ull dret, la meitat dreta de la cara i la part dreta del cuir cabellut. A continuació li van implantar la cara del donant, fent la connexió d’una artèria, quatre venes i quatre nervis. El rostre implantat adquirirà la forma de la cara del receptor a l’acomodar-se a la seva estructura òssia.

Sensibilitat i motricitat

El mateix dia en què es va fer el trasplantament de cara, els equips medicoquirúrgics de Bellvitge van portar a terme també un trasplantament cardíac, un d’hepàtic i un altre de renal, i s’hi va sumar una dissecció aòrtica, una emergència de cirurgia cardíaca.

Notícies relacionades

¿Què passaria a la Terra sense papallones i altres pol·linitzadors?

El Nobel de medicina recau en els descobridors dels microARN

L’equip que va dur a terme el trasplantament de cara va estar encapçalat pels doctors Anna López Ojeda i Oriol Bermejo, cap de servei i cap de secció, respectivament, del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’hospital. Una de les claus de la reconstrucció facial va ser la microcirurgia, una intervenció en la qual és necessari un microscopi quirúrgic i que Bellvitge fa des de fa 40 anys. "Hem hagut de reconstruir la sensibilitat i motricitat de la cara, i per a això cal tenir molt coneixement d’anatomia", diu López.

El pacient, precisa, necessitarà més endavant "cirurgies de retoc". La doctora també destaca que el repte d’aquesta intervenció no només ha sigut la complexitat de la tècnica, sinó també l’organització, ja que va requerir mobilitzar un conjunt molt ampli i heterogeni de professionals.