Dia Internacional de les Persones d’Edat

El primer ‘escape room’ social

Aquí et fan pujar l’empatia en comptes de l’adrenalina. ¿La missió d’aquest ‘escape room’?: posar-te a la pell d’una persona gran que pateix soledat. Experiència immersiva amb moral: «Això no és ciència-ficció». És una realitat que viuen prop de tres milions de persones a Espanya. 

Carmen posa en el dormitorio del escape Soledad.

Carmen posa en el dormitorio del escape Soledad. / Elisenda Pons

2
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

Obres la porta i et sents de cop a casa de la iaia. Hi ha un rellotge de pèndol on cruix el temps, el penjador ple de rebequetes, aquests vasos taronges irrompibles a la taula, vitrina immensa esquitxada de figuretes de Lladró i tots els volums de la Gran Enciclopèdia Il·lustrada. Molts, molts records emmarcats. Fa olor de colònia Orly, de nostàlgia de les d’abans, s’intueix aquest somriure arrugat que no et vol preocupar. Ring, ring, truquen del centre mèdic. "La vida es resumeix en això –ressona al saló una veu viscuda de dona–: esperar que truquin del metge per no parlar sola".

És un nou escape room a Barcelona, però no s’han d’obrir candaus ni rondar per endevinar codis. Aquí et fan pujar l’empatia en comptes de l’adrenalina. Tots els que creuen la porta guanyen. Guanyen consciència social. És el primer escape room social d’Espanya. L’ha dissenyat la Fundació La Caixa. Soledat, es diu. Aquesta és la missió: posar-te a la pell d’una persona gran que pateix soledat. Experiència immersiva amb moral: "Això no és ciència-ficció –garanteix la Carmen–. És la pura realitat".

Carmen Vázquez (69 anys), Pedro Herrero (78) i Silvia Camarero (62). Són els que posen a l’escape room amb andamis d’estar per casa. L’experiència està inspirada en aquests tres participants del programa Sempre Acompanyats de la Fundació La Caixa. Pretenen visibilitzar una realitat que viuen –posa números l’entitat– prop de tres milions de persones grans a Espanya. El seu lema: "La soledat no es veu, se sent". I sí, surts per la porta taral·lejant Los Panchos, amb el cor encongit i marcant el telèfon de la teva mare.

Una veu et guia per un dia qualsevol en una casa buida. "Són les nostres paraules", assenteix la Silvia a peu d’escape room. "El nostre dia a dia durant anys". Els posa veu en off l’actriu Mercedes Sampietro. "Cada dia el mateix", ressona a la sala d’estar. "Almenys la planta em fa companyia". I mires una orquídia amb nus a l’estómac. És al costat de les galetes de xocolata que avui exerceixen de menjar casolà. "No tinc ganes de fer el menjar", es justifica la veu de camí al dormitori. "Odio les nits", escoltes ja al costat del llit amb gosset de peluix. "¿Qui soc?, ¿on és la persona que era abans?".

Estan testejant aquesta Soledat en format escape a Unreal Room Escape (Bacardí, 32, l’Hospitalet). Encara no està obert al públic, però es pot provar en format virtual (escaperoomsoledad.org) a partir d’avui, Dia Internacional de les Persones Grans.

Notícies relacionades

Commoguts

Tots els que passen per aquesta casa retro surten o commoguts o remoguts. "És el que busquem", explica David Velasco, director del departament de Persones Grans de la Fundació La Caixa.

Temes:

Barcelona