Almenys un 10% de l’alumnat té algun trastorn del neurodesenvolupament

Entre un 5% i un 10% de la població escolar pateix algun trastorn del neurodesenvolupament. Tenint en compte que el passat curs 23-24 hi havia uns 8.337.537 estudiants matriculats en ensenyaments no universitaris a tot Espanya, això significaria, segons indiquen les xifres de Fars, que almenys uns 833.753 alumnes patirien algun trastorn del neurodesenvolupament. Aquesta xifra seria només la dels diagnosticats. Perquè els experts adverteixen de l’"infradiagnòstic" que existeix en aquest àmbit. Una altra xifra que s’ignora és quants dels casos d’abandonament escolar són producte d’algun trastorn d’aquest tipus, degut precisament a aquest "infradiagnòstic".

Més conscienciació

L’informe Fars del 2011 fixava la taxa d’abandonament escolar a Espanya en el 30%. Aquesta xifra ha baixat 17 punts en 13 anys, arribant al 13%, però continua sent la segona més alta de la Unió Europea (UE), només superada per Romania. "Anem per bon camí, però el fracàs escolar continua sent un repte", va dir Roser Colomé, coordinadora de l’informe, els autors del qual criden a l’augment de la conscienciació no només de les escoles, sinó també de les famílies.

Els autors de l’últim informe Fars exposen que, malgrat les diferents lleis, decrets i resolucions vigents de l’escola inclusiva, la realitat és que les intervencions es porten a terme quan es produeix el fracàs escolar i no abans, per prevenir-lo, com seria l’aconsellable. "Els factors que tenen a veure amb el fracàs escolar són diversos –socials, culturals, ambientals...–. Però també importen els factors neurobiològics relacionats amb la salut i amb el funcionament del cervell", va dir Colomé, que a més va advertir que aquests factors neurobiològics són un "risc" a l’hora de patir trastorns neuropatològics en l’edat adulta.

El nou informe Fars inclou una revisió sobre els diferents trastorns del neurodesenvolupament, exposa quins senyals mostren que un nen els presenta i detalla com detectar i tractar la dislèxia, trastorns del desenvolupament del llenguatge o el trastorn per dèficit de l’atenció amb hiperactivitat, entre d’altres.

Així mateix, s’han incorporat els trastorns de l’espectre autista (TEIA) i la discapacitat intel·lectual, s’ha eliminat el trastorn d’aprenentatge no verbal (TANV), a causa de la seva poca acceptació en la comunitat científica, i s’ha inclòs un capítol sobre què són i què no són les altes capacitats (ACI). Les altes capacitats no estan considerades un trastorn del neurodesenvolupament.

Els avanços aconseguits, en els últims anys, en el camp de les neurociències han permès conèixer amb més profunditat com aprèn el cervell. Per exemple, la investigació cada vegada més gran entorn de la microbiota apunta que els bacteris intestinals també tenen una "repercussió" en els receptors del cervell que ajuden als aprenentatges, com va destacar Colomé.

Per a ella és important que aquest coneixement arribi als docents i a les famílies, ja que els pot ser d’utilitat a l’hora d’enfocar el procés d’ensenyament per afrontar amb més èxit les dificultats que presenten els nens amb trastorns del neurodesenvolupament com la discalcúlia (una condició neurològica que dificulta la comprensió de les matemàtiques i les tasques relacionades amb aquesta matèria), la dislèxia, el TDAH o l’autisme, entre d’altres.

"La família té gran importància en el desenvolupament del nen. Moltes temen que es discrimini el seu fill per ser diferent. Hem d’acompanyar-los, ajudar a entendre el diagnòstic, potenciar els aspectes favorables i disminuir els aspectes negatius donant-los eines per manejar les dificultats del nen o nena. El paper de la família és clau per augmentar les oportunitats d’aprenentatge", va destacar la coordinadora de l’informe.

Tractament holístic

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La neuropsicòloga de Sant Joan de Déu Anna López va destacar que el tractament dels alumnes amb algun trastorn del neurodesenvolupament ha de ser "holístic". "Cal millorar les habilitats d’aquest nen de manera global, des de l’acadèmic però també des del familiar", va dir. I va posar èmfasi en la detecció precoç. "Sabem que, com abans comença la intervenció, el pronòstic és moltíssim millor. Hem de detectar aquests trastorns al més aviat possible".

En aquesta línia, els experts implicats en l’estudi recomanen, en concret, intervenir en l’etapa de l’educació primària per actuar sobre les funcions cerebrals deficitàries, mentre que a secundària, quan la capacitat de plasticitat cerebral és menor, les accions se centren a compensar les dificultats.