Els instituts ajusten els seus temaris a la nova selectivitat

"Cada any tenim motius per començar el curs nerviosos. Fa dos anys, vam iniciar les classes amb un currículum [de batxillerat] que era provisional, que encara no estava aprovat pel Parlament i ja l’havíem d’aplicar. L’any passat, vam començar el curs amb el fet que no hi hauria lectures obligatòries i després, a l’octubre, van rectificar i van dir que es mantenien; i ens van afegir unes preguntes noves de les PAU que ni ells sabien respondre", rememora una professora de Llengua i Literatura Catalana d’un institut del Baix Llobregat. I aquest curs no podia ser menys. Els més de 111.000 estudiants catalans de batxillerat van començar les classes amb la incògnita de com es materialitzarà la nova selectivitat, aprovada pel Consell de Ministres el juny passat i que introdueix un model únic d’examen, cosa que obliga els docents a impartir tot el temari. És a dir, que es va acabar la pràctica de preparar molt bé només una part perquè l’estructura de les PAU permetia elegir.

Els instituts preparen contra rellotge l’ajust del temari de 2n de batxillerat per adaptar-lo als nous criteris. Aquesta mateixa setmana el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha començat les reunions específiques de cada matèria per donar als docents les indicacions precises que han de tenir en compte per impartir el temari i preparar l’alumnat per a les PAU.

Detalls de l’estructura

Les reunions per donar a conèixer els detalls de l’estructura dels exàmens van començar amb l’assignatura de Filosofia, i seguiran amb Història i Literatura Castellana (avui) i Història de l’Art (demà). El 10 d’octubre serà el torn de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana. En el cas d’Història, per exemple, sobre continguts i límits cronològics, es mantindran els mateixos que es van aplicar a les PAU 2024 en el marc del batxillerat Lomloe, segons va avançar el CIC en una circular el 16 de setembre.

Segons fonts del Departament d’Universitats, els models que aquests dies s’estan explicant als professors de les diferents matèries de batxillerat són models zero. És a dir, "models de treball elaborats per un equip format per professors d’universitat i de secundària que s’estan presentant en una sèrie de reunions per assignatura per arribar al model definitiu". Models definitius que, segons les mateixes fonts, es publicaran al Canal Universitats junt amb els criteris de correcció a finals d’aquest mes d’octubre.

Per als docents és urgent conèixer en detall què entra i què no a les PAU per preparar bé el curs i intentar arribar a tot. I és que, en el cas del Català, dues hores de classe a la setmana "donen per al que donen" [els professors de català fa temps que reclamen recuperar les tres hores davant la crisi que viu la llengua].

"Diguin el que diguin, tots els professors preparem les classes de segon de batxillerat orientades a les PAU", diu el cap d’estudis d’un institut de Barcelona, que afegeix que la introducció del model únic d’examen –el gran canvi del decret del ministeri aprovat al juny– és "un problema", ja que abans, si no arribaves a alguna cosa, sempre podien triar l’altra opció.

Aquest professor, això sí, valora positivament que aquest curs les reunions de la selectivitat s’estan realitzant abans que anys enrere. "Sempre deien que entre octubre i novembre, i acabaven sent al novembre; en canvi, aquest curs ja tenen data per a aquesta setmana o la pròxima pràcticament totes les matèries", apunta el docent. Dilluns es van realitzar les reunions de Biologia, Literatura Catalana (l’optativa per apujar nota) i Història de la Filosofia, reunió, aquesta última, en la qual es va confirmar l’entrada de Martha Nussbaum i la sortida de John Locke.

En aquestes reunions –que es fan cada any, però aquest any són més necessàries que mai al començar a desplegar-se el canvi de model–, el primer que es fa és un balanç de l’examen previ –serà interessant, per exemple, saber com es valora el de Matemàtiques, suspès amb una mitjana d’un 4, 87 a les PAU de juny, o l’autocrítica que aconsegueix l’error en l’examen de Literatura Castellana, quan es va preguntar per un poema de Góngora que no era al temari–. Fet el balanç, es procedeix a anunciar els canvis.

La primera filòsofa

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Després de les crítiques rebudes per la falta de pensadores a les PAU, aquest curs la prova incorporarà per primera vegada una filòsofa. Serà, a més, una autora contemporània, encara viva. L’elegida és Martha Nussbaum (Nova York, 1947), i la seva obra Crear capacidades propuesta para el desarrollo humano, llibre que no està traduït al català, fet que ha va aixecar objeccions entre el professorat de batxillerat assistent a la trobada amb els organitzadors de les proves, que es van comprometre a animar les editorials a traduir-lo i, de no passar, a preparar ells mateixos el material en català abans de la Setmana Santa, quan tocarà estudiar l’autora, premi Príncep d’Astúries de ciències socials el 2012.

Nussbaum hi entra en lloc de Locke, filòsof anglès que va aparèixer en les últimes proves i cau de la llista d’autors que s’han d’estudiar en aquesta edició. De fet, la crítica per la falta de dones en els estudis d’Història de la Filosofia –prova que va tornar a la fase obligatòria el curs passat amb la LOMLOE– es feia en paral·lel a la del fet d’estudiar autors com Locke, la proposta de contracte social del qual exclou les dones, la base per a la discriminació actual.