Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
Els estudis assenyalen que els horaris escolars actuals no ajuden a descansar i que, començant una hora més tard, els resultats acadèmics milloren, segons l’últim informe ‘Faros’.

L’escola s’ha d’adaptar per mirar de facilitar l’aprenentatge dels alumnes, segons assenyalen els autors de l’últim informe Faros de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat), que consideren que començar les classes a les vuit del matí, com fan els centres de secundària, no hi ajuda. El son afavoreix la neurogènesi i per això és "recomanable" que els infants d’entre 8 i 11 anys dormin al voltant d’11 hores, i els adolescents, 9.
Els autors de l’últim informe Faros creuen que els horaris escolars actuals no ajuden al descans perquè les classes als instituts comencen les vuit del matí, quan hi ha estudis que mostren que, només començant una hora més tard, a les nou, els resultats acadèmics milloren.
L’informe Faros 2024, presentat ahir, assenyala que els trastorns del neurodesenvolupament (dislèxia, TDAH, autisme, entre d’altres) estan darrere de molts casos de fracàs escolar, amb una taxa del 13,3% entre la població espanyola de 18 a 24 anys. Els autors d’aquest document proposen una sèrie d’intervencions que escoles i famílies haurien de portar a terme amb tots els menors. "És important que totes les famílies amb infants, tinguin o no trastorns del neurodesenvolupament, coneguin la importància d’inculcar alguns hàbits en els nens perquè ara sabem que incideixen directament al cervell i poden facilitar la capacitat d’aprenentatge. En el cas dels nens que ja presenten un trastorn del neurodesenvolupament, no resoldran la situació, però poden ajudar", va dir la coordinadora de l’informe, Roser Colomé.
A més del son, els autors del document també remarquen que, els últims anys, s’ha descobert que els batecs del cor, la pressió arterial, el ritme de la respiració o la postura corporal incideixen en el funcionament del cervell. En concret, diversos estudis han demostrat que la postura del cos influeix en la nostra capacitat d’aprendre, memoritzar, prestar atenció i tenir autoconfiança. Mantenir el cos dret, amb el pit obert i la mirada alta pot millorar l’actitud i les habilitats cognitives.
Activitat física
Notícies relacionadesL’activitat física és "clau" per reordenar les xarxes cerebrals, millorar la neuroplasticitat, millorar la memòria i l’autocontrol. És per això que proposen introduir a les escoles una sessió diària d’exercici físic d’almenys 30 minuts. Ara, l’assignatura d’Educació Física acostuma a ocupar entre una i dues hores setmanals en el currículum. També ressalten la importància d’instruir els infants en pràctiques de respiració profunda perquè activen zones del cervell que són clau per a la cognició, la memòria i el processament de les emocions.
Finalment, els experts remarquen que la microbiota intestinal també incideix en el desenvolupament del cervell.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»
- Josep Oliu: "Si no canvia res, dono un 85% de probabilitats que l’opa fracassi"
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- Crònica rosa L’amor sí que té edat
- El banc català confirma que hi ha "sobre la taula" una fusió alternativa
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- PSOE El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Clàssic a Montjuïc El Madrid guanya el Barça per primera vegada en la seva història i li recorda que no és immortal (1-3)
- Girona Un intent d’ocupació a Font de la Pólvora (Girona) deriva en disturbis i un grup assalta i causa destrosses al centre cívic
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»