El supertall de Rodalies causa un transvasament d’usuaris al cotxe

Cada tall de Rodalies a conseqüència de les obres de millora de la xarxa ferroviària deixa una lliçó diferent. Però n’hi ha una que es va repetint. Ho vam veure, per exemple, en la prehistòrica R3, la línia de via única, que de l’octubre del 2023 al febrer del 2024 va quedar guillotinada entre Parets i la Garriga. Els usuaris del tren disposaven d’un pla alternatiu d’autobusos, però van ser multitud els que van eludir el salt del vagó al transport col·lectiu per carretera i ja van sortir directament de casa amb cotxe, sols o de manera compartida. Fins al destí final o fins a l’estació d’autocars per arribar després a Barcelona. Per desconfiança de la coordinació d’horaris entre un mitjà i l’altre, per no haver entès bé l’operació o perquè no podien perdre tant temps. O per mandra i comoditat, no ens enganyarem. Sigui pel que sigui, una nova derrota de la intermodalitat i un altre minipunt per al vehicle privat, que a l’AP-7, segons dades de Trànsit, ha incrementat un 7% la seva presència entre el Vendrell i Tarragona.

Molts dels autobusos contractats per Renfe per saltar el tall entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders (per obres del corredor mediterrani al túnel de Roda de Berà) circulaven ahir al matí mig buits. També molts trens eren un recés de pau. ¿Mala planificació? No, més aviat al contrari, perquè és una d’aquelles situacions de la vida en les quals, clarament, més val que sobri que no que falti.

Pàrquings col·lapsats

¿I quin és llavors el problema? Les esperes i no saber, perquè els temps no estan ben encaixats i el retard d’alguns trens incrementa el temps de viatge i empitjora l’experiència d’usuari. Com a resultat, molts aparcaments (legals o alegals) s’han col·lapsat, com el de l’alta velocitat del Camp de Tarragona o el de Rodalies de Sant Vicenç de Calders. Joan Carles Salmerón, director del Centre d’Estudis del Transport (CET), ho compara amb una botiga. "Rodalies és una fleca que té l’aparador fet pols. Però, com que és l’únic comerç que ven pa, la gent no té més remei que entrar-hi. Però, amb el temps, molts se’n cansen i busquen pa en altres barris". El pa, de segur que ho heu endevinat, és primer el tren i després el cotxe. Aquests clients que es perden costarà molt que tornin al ferrocarril, perquè aquest país "té molt poca cultura de la intermodalitat i la imatge que es té del transport públic continua sent molt pobra".

Les persones que recorren al pla alternatiu d’autobusos són l’essència última de la necessitat de disposar d’unes Rodalies eficients. No és que siguin fidels al servei, que potser també. És bàsicament perquè no disposen d’alternativa i no poden eludir la mobilitat obligada, la que està vinculada a la feina o als estudis. No poden dir: "Avui ho miro des de la barrera i demà ja veuré què faig".

Renfe s’ha gastat prop de 30 milions d’euros en el pla alternatiu, que té una vigència de cinc mesos, fins al març del 2025. Es van desplaçar a Tarragona el president de l’empresa, Raül Blanco; el director de Rodalies, Antonio Carmona, i el secretari de Mobilitat del Govern, Manel Nadal. El desplegament de les grans ocasions. El seu balanç fins al migdia va ser positiu, però amb optimisme mesurat, admetent possibles desajustos, demanant perdó per l’afectació i prometent que s’anirà millorant dia a dia per adaptar-se a les necessitats dels usuaris. Els que quedin.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Daniel Pi, portaveu de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), era un dels viatgers matinals del Camp de Tarragona. "Anava pràcticament sol al tren, la fugida és evident". Li va tocar exercir d’improvisat informador de Renfe a l’arribar a Sant Vicenç de Calders. Malgrat que el tall s’anunciava des de fa setmanes, mitja dotzena de viatgers amb destí a Tarragona no tenien ni idea que aquest comboi se n’anava cap a l’interior, cap a Reus, perquè el ramal de Tarragona està tallat. Total, que els va explicar que havien de baixar i agafar un bus. "Ho anuncien per megafonia, però la gent no atén", deia Pi.

El més probable, afegia, és que molta gent s’hagi passat al cotxe. "Pot ser, també, que s’hagin evitat el desplaçament que tenien previst i que estiguin atents a tot el que passi avui per veure què fan a partir de demà". Pi considera que un dels primers moments delicats del tall de Tarragona es produirà divendres a la tarda, "quan tornin a casa els estudiants que passen la setmana a Barcelona". Aleshores segur que no hi ha cotxe que valgui, així que divendres Sant Vicenç es convertirà en un dispensador de joves en bus cap a Tarragona, Salou, Vila-seca, Altafulla, Torredembarra, l’Hospitalet de l’Infant...