La violència sexual contra menors costa més de 1.275 milions a l’any

Una de cada sis nenes, nens o adolescents serà víctima de violència sexual abans de complir els 18 anys. Un de cada 104 ho serà al llarg de l’any, cosa que té un cost total de més de 1.275 milions d’euros anuals. Una xifra alta, però que és només la punta de l’iceberg: molts casos ni es denuncien, ni es detecten. De fet, s’estima que la violència sexual afecta 77.407 menors en un any, quan les denúncies interposades van ser 9.185 el 2023.

Si s’hi suma el valor econòmic dels danys de difícil monetització, com la pèrdua de productivitat, la destrucció de riquesa o els danys emocionals de la víctima i la seva família, el cost de la violència sexual cap a la infància a Espanya suposa el 0,31% del PIB. Són més de 4.500 milions d’euros.

Aquestes dades venen reflectides a l’informe ¿Quant costa mirar a un altre costat? Els costos de la violència sexual contra la infància i adolescència, realitzat per l’oenagé Educo juntament amb la Càtedra dels Drets de l’Infant de la Universitat Pontifícia Comillas. Presentat ahir, l’estudi analitza l’impacte d’aquestes agressions a nens i nenes, tant físiques com psicològiques i socials, així com el cost d’aquests fets i les seves conseqüències en les persones afectades, però també en tota la societat.

La violència sexual en la infància va molt més enllà d’un preu però, com han ressaltat les autores, posar-n’hi un ajuda a veure encara més la dimensió d’un problema encara bastant desconegut en la societat. "Fa 40 anys, la violència de gènere estava bastant normalitzada. Avui és impensable que algú accepti el maltractament a una dona. No passa el mateix amb la violència cap a la infància. Encara és una cosa que pertany a l’àmbit privat; a la llar", segons ressalta Macarena Céspedes, directora d’incidència d’Educo a Espanya.

Xifra impactant

Segons explica Laura Barroso, de la Universitat de Comillas, la xifra resulta especialment impactant si es té en compte que el càlcul que han realitzat ha sigut sobre mínims. En aquest sentit, encara no es coneix la magnitud real del fenomen i els seus impactes.

Amb tot, més de la meitat dels costos estimats (59%) corresponen a despeses de serveis socials associades a la protecció del nen o nena, com l’acolliment temporal en una família o centres d’acollida. El 22% són costos sanitaris, derivats de les possibles conseqüències en la salut física i mental que deixa aquesta violència. Van des dels traumatismes fins a l’embaràs o la discapacitat, passant per l’ansietat, la depressió o el baix rendiment acadèmic.

Un altre 17,5% pertany a costos judicials, com serveis penitenciaris o despeses de responsabilitat civil, i l’1,4% a educació (per exemple, repetició de curs). Tot això suma uns 1.275 milions d’euros.

Després ve l’altra xifra, d’uns 3.100 milions d’euros, aproximadament, que s’ha calculat a partir d’"una aproximació parcial als costos per danys que no comporten una despesa concreta associada de l’Administració pública, però que intenta reflectir el que podria suposar aquest cost més social, de capital humà, de pèrdua de productivitat i de destrucció de riquesa que implica haver viscut violència sexual en la infància", afegeix Barroso.

Hi ha impactes que no s’han pogut quantificar. Però, "encara que sigui difícil associar un preu a unes determinades conseqüències d’aquesta violència, repercuteix en l’economia i en el nostre entorn", indica la investigadora.

Evolució de la normativa

Només el 2023, un de cada 878 menors ha denunciat ser víctima de violència sexual, segons les dades del Ministeri d’Interior. Davant aquesta magnitud, i posant en relleu que únicament es veu la punta de l’iceberg, les dues entitats insisteixen en la importància de la prevenció i la detecció precoç.

Per aquest motiu, demanen la implementació efectiva de les mesures previstes en la legislació, que, malgrat que en els últims anys ha fet passos endavant en la lluita contra la violència en la infància, continua sense estar plenament desenvolupada.

És la llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència contra la violència (Lopivi), que va suposar un abans i un després en la protecció de la infància, però també la llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com la llei del només sí és sí.

Falta, per exemple, l’operativitat del RUSSVI (Registre Unificat de Serveis Socials sobre Violència contra la Infància) amb informació procedent dels serveis socials d’Atenció Primària, o també la sensibilització ciutadana que garanteixi la denúncia. "El coordinador de benestar i protecció, que seria una figura clau per poder detectar precoçment aquests casos", segons assegura Céspedes, també continua sense implantar-se als centres educatius.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Així mateix, l’informe també critica el caràcter voluntari de molts dels sistemes de notificació, o els criteris ètics que regeixen i limiten investigacions que se centren en nens i nenes.

Arreglar tot això "requereix un esforç pressupostari gran". Però, asseguren, serà rendible, tant en termes monetaris com en la millora del benestar i el desenvolupament de tota la societat.