Catalunya és a la cua en el nombre de jutges per habitant

Catalunya es troba a la cua en el nombre de jutges en actiu per 100.000 habitants (9,7), només per davant de Castella-la Manxa (9), un rànquing que encapçalen amb bastanta diferència Astúries (15,4) i Cantàbria (13,3), segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del gener del 2024. Les reclamacions reiterades de les autoritats polítiques i judicials catalanes perquè es constitueixin noves places judicials, és a dir, que s’augmenti el nombre de jutges, han caigut en sac foradat. Els jutjats i tribunals de Catalunya no poden suportar l’increment constant de plets i la càrrega de treball i alguns estan a punt del col·lapse. Aquesta situació provoca que els processos judicials es dilatin en el temps i triguin anys a resoldre’s. La situació s’agreuja en algunes poblacions a causa de les vacants als jutjats ja en funcionament per l’alta mobilitat en la carrera judicial.

"Pla de legislatura"

Fonts de la Conselleria de Justícia van avançar a EL PERIÓDICO que "s’està treballant" amb el Ministeri de Justícia (que ha de crear nous jutjats) en l’elaboració d’un "pla de legislatura" que contempli, entre altres mesures, la creació de noves plaça judicials.

El ministeri, de moment, no ha aclarit si aquest mateix any es convocaran noves places a Catalunya, tal com va reclamar el juny passat, abans de la formació del Govern del PSC, l’Observatori Català de la Justícia, fòrum en què participen la Generalitat i representants del món de la justícia. La proposta era implementar 25 jutjats el 2024 i 25 més el 2025. L’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha assegurat que la Generalitat "està en condicions" d’assumir els espais i recursos humans de 25 jutjats si l’Executiu de Pedro Sánchez aconsegueix tirar endavant els Pressupostos de l’Estat. A Catalunya actualment exerceixen 765 jutges i magistrats.

Mesos abans, el 22 de març, va ser la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la que va acordar reclamar més jutjats davant les "necessitats reals". En concret, va considerar necessària la creació de 119 noves places de jutges, la majoria en jutjats unipersonals. Però com que aquesta cobertura "a curt i mitjà termini no és realista" i amb "el propòsit d’identificar les necessitats més apressants", va rebaixar la petició a 55 jutges nous (25 a la província de Barcelona) i 14 places de magistrat al TSJC i a les audiències provincials. Fa temps que l’alt tribunal alerta del "greu risc d’afectació al dret dels ciutadans a un judici en temps raonable".

Davant d’aquestes reclamacions, fonts oficials del Ministeri de Justícia asseguren que aquest procés "requereix una planificació detallada", alhora que remarquen que la col·laboració del Govern central amb la Generalitat i amb la resta de comunitats per atendre les necessitats del territori serà "màxima". "El diàleg polític i tècnic sobre això és plenament actiu", com es va constatar en la reunió a Barcelona el 27 de setembre del ministre Félix Bolaños amb Salvador Illa.

Increment d’assumptes

L’última memòria del TSJC assenyala que el 2023 "es va incrementar de forma notable el nombre d’assumptes ingressats", que van ascendir a 1.218.357, i van arribar a sumar en aquell any i l’anterior un 20% dels que s’havien registrat el 2021 (1.010.087). Alhora, l’alt tribunal també constata l’"augment substancial" de l’activitat resolutiva, amb 1.122.876 de casos el 2023, 105.000 més que els resolts el 2021 (1.014.245). Per tant, el 2023 tampoc es va aconseguir l’objectiu de resoldre un nombre d’assumptes superior a l’ingressat l’any. Es pot dir que els assumptes penals són els que van augmentar de manera més important.

En aquest sentit, el TSJC incideix que s’estan superant els criteris d’activitat òptima d’ingressos d’assumptes que marca el CGPJ. Als jutjats civils és d’un 100% més, a excepció dels jutjats de família, i un 80% a les seccions civils de les audiències provincials. Als jutjats socials que executen sentències laborals, com acomiadaments, aquest percentatge és del 47%. Aquesta acumulació ocasiona retards considerables a l’hora d’assenyalar els judicis i, per tant, a dictar-se les sentències. Per exemple, un judici per un acomiadament s’assenyala a un any vista i els judicis ràpids penals de Barcelona (delictes fins a cinc anys de presó i instruïts al jutjat de guàrdia) encara en més temps, quan s’haurien de celebrar en 15 dies.

"La baixa ràtio de jutges per habitant a Catalunya comparada amb la mitjana a Espanya és una situació que preocupa l’advocacia i que té, a més, importants repercussions econòmiques i socials", segons Jesús Sánchez, degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. "Aquesta baixa ràtio es tradueix en el fet que molts jutjats a Catalunya estan a prop del col·lapse i que s’estan fent assenyalaments de judicis a un i dos anys vista", afirma. "Reivindiquem una dotació pressupostària més gran en matèria de justícia per poder pal·liar un dèficit estructural històric", remarca.

A l’increment de procediments judicials se suma una situació, segons la memòria del TSJC, "molt preocupant": les altes xifres de places judicials vacants, que es mantenen d’any en any i que van arribar a les 80 a finals del 2023. El moviment de jutges explica, segons l’alt tribunal, "aquest alarmant" augment de vacants. L’any passat, només sis jutges i magistrats van concursar voluntàriament a destinacions catalanes des d’altres territoris d’Espanya, mentre que 21 residents a Catalunya ho van fer per ocupar jutjats fora de la comunitat.

"La mobilitat, la provisionalitat i la rotació constant de jutges o magistrats al capdavant d’òrgans judicials unipersonals són obstacles insuperables per al normal funcionament dels òrgans que ho pateixen", recalca la memòria del TSJC. Una altra dada: la mitjana d’antiguitat dels jutges que treballen a Catalunya és la més baixa de tot Espanya (16 anys i 11 mesos, quan a Aragó o Madrid superen els 25 anys).

Sense tradició opositora

Notícies relacionades

El tornado del feixisme

Reivindicació de l’alegria

La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana dels advocats de Tortosa, Marta Martínez, apunta que a les Terres del Ebre, per exemple, els jutges no duren en el càrrec un any (el període obligatori del primer destí) o dos. "La càrrega de treball que tenen és molt gran i busquen un lloc on la retribució pugui ser més alta, una millora laboral", afirma. A aquest aspecte s’afegeix que la vida és més cara, sobretot l’habitatge, a les poblacions de Catalunya en comparació amb altres localitats espanyoles. "A més, els catalans no tenim tradició d’opositors", recalca. Una possibilitat per pal·liar aquesta carència, proposa la degana, seria impulsar l’accés a la carrera judicial d’advocats de reconegut prestigi (quart torn). D’aquesta manera, més professionals del dret autòctons podrien accedir a aquestes places.

El degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i president del Consell de Procuradors de Catalunya, Javier Segura, coincideix que "Catalunya té una falta de tradició de fer oposicions, com sí que hi ha a la resta de l’Estat. És una carrera vocacional i, si no la tens, és preferible agafar altres opcions que et dona el grau en Dret, ja que, econòmicament parlant, un jutge està mal pagat, i això encara és més patent en capitals de província, on l’alt nivell de vida fa difícil tenir una economia mínimament sanejada. Diferent és en poblacions més petites, on, per exemple, el preu de la vivenda és més assequible".