Els diagnòstics de discapacitat intel·lectual en nens es multipliquen

"Fa anys que estem en llista d’espera per a la residència del meu fill, és com una maledicció, i el pitjor és que no saps si queda molt, o queda poc, és una angoixa terrible", es queixava ahir la Silvia, mare d’un home amb discapacitat intel·lectual, en la presentació de l’informe sobre la situació d’aquest col·lectiu de la federació Dincat. Com ell, a Catalunya hi ha més de 80.000 persones amb discapacitat intel·lectual: són un 28% més que fa cinc anys, però per atendre’ls és necessari redoblar esforços. De fet, els nens menors de 6 anys diagnosticats amb discapacitat intel·lectual s’han multiplicat per 10 en 20 anys "Necessitem projectar, evolucionar i fer canvis per corregir el dèficit i donar respostes a aquestes persones amb més recursos", va reclamar ahir el director de l’entitat, Víctor Galmés, que va qualificar les eternes llistes d’espera d’aquest sector de "gran caixa negra". "La realitat del col·lectiu està molt allunyada dels drets que marca la normativa: patim discriminació i desigualtat", va afegir el president, José Carlos Eiriz.

El 8,5% de catalans té una discapacitat. D’aquests, 86.512 presenten discapacitat intel·lectual. És el tipus de discapacitat que més ha crescut en els últims cinc anys. Són gairebé un 30% més que el 2018, a diferència de la física o la derivada de trastorns mentals, que ha augmentat menys d’un 12%. "Avui es diagnostica molt més, especialment el trastorn de l’espectre autista, però també es parla de factors ambientals, socials i socialdemogràfics que hem de continuar investigant", va explicar Galmés. El cert és que aquest augment de casos està repercutint en l’atenció pública.

La primera barrera ja se la troben els nens menors de 6 anys en els centres d’atenció precoç de la Generalitat (CDIAP). En dues dècades, els menors atesos s’han multiplicat per deu. Des del 2019 al 2022 els nens en llista d’espera s’han gairebé triplicat, han passat de 1.440 a 3.984, i el temps d’espera ja no és d’un mes, sinó d’un mes i mig.

A més, els que són tractats reben una atenció per sota del que dicta la legalitat. Cada pacient rep de mitjana 0,69 hores setmanals, tot i que el mínim legal estipula que no poden baixar de 0,8 hores a la setmana. "Ha crescut més la demanda que l’oferta i tenim importants llistes d’espera", va explicar María Sánchez, coautora de l’informe. També hi ha importants esperes en l’accés a residències per a adults. En total hi ha més de 3.836 persones esperant una plaça, i la taxa de cobertura d’aquest servei és del 12%.

Només el 10% treballa

Un altre dels grans drames amb què carreguen aquestes persones és l’atur. Només el 10% de persones amb discapacitat intel·lectual té feina i la pràctica majoria la fan en centres especials de treball, tot i que a més del 78% dels enquestats en aquest informe els agradaria treballar. "Tenim un important problema d’inserció social i d’atur, registrem el doble d’atur que la mitjana de la població", va insistir Sánchez, que va voler deixar clar que aquesta dada és tan sols una baula més de la discriminació que pateix aquest col·lectiu. "Tenen menys estudis, treballs més precaris, sous més baixos, els costa més arribar a final de mes i això fa molt difícil la seva autonomia", va afegir.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Però els que no treballen tampoc tenen moltes alternatives per viure dignament. "Les ajudes socials que perceben, com la prestació contributiva o la no contributiva, són molt baixes, tot just arriben als 400 euros al mes", va destacar Sánchez, que també va apuntar que la renda garantida de ciutadania no ajuda aquestes persones, ja que cobren el mateix que una persona que no té discapacitat. "És un greuge econòmic", va clamar.

L’informe fa un important repàs de l’estat dels drets humans de les persones amb discapacitat que estipula la convenció cap a aquest col·lectiu de les Nacions Unides. La meitat de les persones cuidadores diu que no percep cap ajuda, una de cada tres dones amb discapacitat intel·lectual no ha anat mai al ginecòleg i el 60% diu que els metges els ignoren en consulta. Un 11% té dificultats per votar i un de cada tres no té amics.