Un miler d’espècies d’aus, en risc d’extinció en 200 anys

El planeta ha viscut diversos episodis d’extinció massiva d’espècies, com el que va suposar la fi dels dinosaures, però cap s’equipara al que està passant actualment. Segons adverteix un estudi publicat ahir en la revista Science, la humanitat ja ha causat l’extinció d’almenys 610 espècies d’aus i, si es continua així, en els pròxims dos segles podrien desaparèixer almenys 1.300 espècies més. Més enllà d’advertir sobre aquesta xifra espantosa, els experts també alerten que la desaparició d’aquestes espècies podria posar en perill l’equilibri de tot l’ecosistema. "Perilla des de la pol·linització fins a la dispersió de llavors i el control de plagues", adverteixen els científics que han liderat aquest treball.

La recerca, liderada per la Universitat de Birmingham i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), es presenta com el treball més exhaustiu sobre "el passat, el present i el futur de les aus al planeta". L’anàlisi revela que estem vivint en temps real l’extinció de centenars d’espècies i que, en la gran majoria de casos, aquest fenomen està directament relacionat amb l’activitat humana. Les illes, per exemple, s’han convertit en veritables "punts negres d’extinció", ja que els animals que habiten allà ho tenen més complicat per escapar de perills introduïts pels humans, com per exemple la caça o la introducció de malalties.

En total, s’estima que la humanitat ja ha erosionat almenys un 5% dels llinatges d’aus. "Això equival a esborrar 3.000 milions d’anys d’història evolutiva en uns quants anys, com tallar tota una branca de l’arbre de la vida", afirma Ferran Sanyol, investigador del CREAF i un dels autors principals de la publicació. En els últims segles, per exemple, hem presenciat la desaparició de famílies com les aus elefant (Aepyornithiformes), que arribaven a mesurar gairebé tres metres i vivien a Madagascar, i els moes (Dinornithiformes), grans herbívors que van habitar Nova Zelanda. Els experts adverteixen que, si tot continua igual, en un futur podrien desaparèixer almenys un 3% més de llinatges d’aus.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un dels punts en els quals incideix el treball són les conseqüències que tindria l’extinció d’aquestes espècies d’aus. El problema, segons relaten els experts, és que "quan desapareix una espècie el seu rol en l’ecosistema mor també". És el cas, per exemple, de les aus que eviten la propagació de plagues menjant insectes, les carronyaires que reciclen la matèria morta i les que mentre mengen fruita dispersen les llavors permetent que creixin més plantes i arbres al seu entorn.

A Catalunya, per exemple, es tem per la continuïtat del trencalòs (Gypaetus barbatus), que s’alimenta de restes d’ossos i ajuda a reciclar els nutrients. La seva eventual desaparició no només suposaria una pèrdua de biodiversitat, sinó que també suposaria un problema per a tot l’ecosistema, expliquen els experts.