Salut injectarà 2.800 milions per revertir el dèficit que acumula la sanitat

La Conselleria de Salut injectarà uns 2.800 milions d’euros per revertir el dèficit que la sanitat pública catalana arrossega des de fa anys. El pressupost actual de Salut és de prop de 13.000 milions, però a l’acabar l’any n’haurà gastat uns 16.000. Aquest "desajust" entre l’import pressupostat i el gastat es deu al fet que el sistema sanitari creix a un ritme superior al PIB: cada vegada hi ha més fàrmacs innovadors i més pacients a causa de l’envelliment poblacional. Aquesta realitat, extensible a tot Espanya, provoca que la sanitat comenci l’any amb dèficit.

"Ens hem gastat aproximadament 16.000 milions i el que tenim al pressupost són prop de 13.000", va dir ahir la consellera de Salut, Olga Pané, en una trobada amb periodistes, que va defensar que uns 2.800 milions han d’anar per pal·liar aquest "desajust". A més, va insistir que "hi ha d’haver un pacte, un esborrany, per solucionar la situació". Fa uns dies, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, el president del comitè d’experts Cairos –destinat a reformar la sanitat–, Manel del Castillo, ja avançava que calia frenar aquesta "bola de neu" del dèficit i actualitzar el pagament. Tant ell com la consellera Pané veuen necessari, a més, augmentar el pressupost de Salut. Ella creu que la sanitat catalana ha de rebre un 7% del PIB, davant el 5,6% que actualment rep.

Segons Pané, "fa molts anys que s’estan pagant factures l’any següent". Però la cosa ha anat a pitjor. "Ara estem pagant el doble de diners [el dèficit amb què comença l’any, el qual s’extreu del pressupost anual de Salut] que fa 10 anys", va destacar la consellera, que va aprofitar per explicar les línies estratègiques del departament que dirigeix.

Més atenció primària

La atenció primària i la salut pública són els grans pilars sobre els quals se sustenta la sanitat, segons la consellera. "Volem que tots els ciutadans puguin accedir al seu metge de primària en 48 hores. Crec que això ho aconseguirem en una legislatura, tot i que espero aconseguir-ho abans. Cal millorar l’accessibilitat i aquest és precisament un dels encàrrecs que hem fet al comitè d’experts", va assegurar. El president Salvador Illa es va comprometre personalment la setmana passada, en la inauguració del CAP Florida Sud a l’Hospitalet, que el 90% de la població sigui atesa en un màxim de dos dies al seu centre de salut.

Segons Pané, les dades de què disposa la conselleria apunten que el 67% de la població de Catalunya triga cinc dies a aconseguir cita amb el seu CAP. Però podem tenir subestimada quanta gent hi accedeix en 48 hores, per això ho estem revisant. En dos o tres mesos, com que estem fent els registres ara, estarem en disposició de donar la xifra exacta de quanta gent espera 48 hores".

¿Com s’aconseguirà? Una de les mesures, va definir Pané, és la incorporació d’altres professions (com l’"administratiu clínic") que ajudin a reduir la càrrega burocràtica dels sanitaris. "No posem més metges i més infermeres perquè no n’hi ha ni n’hi haurà en bastant temps. Els metges que han entrat aquest any a la universitat s’incorporaran en 10 anys", va advertir. La falta d’accessibilitat de l’atenció primària no només fa augmentar les visites a les urgències dels hospitals, sinó que a més, pot "complicar la vida a les persones grans", ja que als hospitals hi ha virus i bacteris i els avis corren el risc d’emmalaltir. "Protegir la salut dels grans és evitar que vagin a l’hospital, tret de quan sigui necessari. Per a això hem de reforçar la primària", va indicar.

Radiografia del sistema

Hi ha una realitat que apel·la directament a la necessitat de millorar el finançament del sistema sanitari: l’envelliment poblacional. Augmenta, cada vegada més, el nombre de persones que superen els 65 anys. Com va assenyalar Pané, això és un "èxit de la societat", però alhora empeny un major nombre de persones a consultar el metge.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

En paral·lel, hi ha una altra realitat: el canvi climàtic, que té una "repercussió molt elevada en la salut". "Hi ha problemes relacionats amb la contaminació. Els seus efectes s’amplifiquen amb la calor i això provoca que emergeixin malalties abans desconegudes a Europa", com per exemple el dengue. Però, a més, el sistema sanitari també contribueix al canvi climàtic. Entre el 4% i el 8% de les emissions globals provenen de la sanitat, que també genera una elevada despesa d’aigua i moltes tones de materials d’un sol ús. "Haurem de fer alguna cosa en la nostra manera de treballar, en les nostres instal·lacions, perquè això es reverteixi", va apuntar.

Preguntada per l’ampliació de l’aeroport –que defensa el Govern d’Illa i a la qual ella es va oposar amb vehemència en diverses ocasions abans de ser consellera–, Pané es va mullar menys. "Hi ha una comissió ja activada, que revisarà les diverses propostes que hi ha. Em consta que [el Govern] acabarà trobant la solució amb menys impacte per al medi ambient i la salut", va prometre. I també va anunciar que Catalunya tornarà als consells territorials del Ministeri de Sanitat, als que els anteriors consellers hi van deixar d’acudir pel procés. "Crec que la coordinació és molt important, ja ho vaig dir a la ministra. La pandèmia ens ho ha deixat clar", va recordar.