Tractament de les càries per a col·lectius vulnerables

La llei de salut bucodental començarà a desplegar-se "progressivament" en el que queda d’any. Se’n beneficiaran, primer, aquests dos col·lectius vulnerables, però acabarà ampliant-se tota la població al llarg d’aquesta legislatura. "La salut va per barris. El 80% de la gent amb renda alta té bona salut bucodental. Però més del 50% de la gent de renda baixa, no. I ho veiem quan aquestes persones es fan grans, els cauen les dents i tenen poques possibilitats de finançar aquests tractaments", va dir la consellera.

Pané va assegurar que el departament que dirigeix vol "ampliar" aquestes prestacions "de manera progressiva", ja que implementar la llei requereix "importants esforços pressupostaris". "Volem afavorir, aquest any, aquesta extensió de la salut bucodental als col·lectius desafortunats". Les prestacions que actualment no estan a la cartera i que s’hi inclouran són les obturacions i les endodòncies, perquè són les que provoquen la pèrdua de peces dentals. "Caldrà adaptar alguns CAP perquè facin aquestes prestacions", va dir la consellera.

Recórrer a la concertació

Pané no descarta la concertació per desplegar aquestes prestacions odontològiques. "Pensem que és un problema, però la concertació és una solució". Segons la seva opinió, buscar recursos aliens als centres d’atenció primària (CAP) "és una opció" en cas que els problemes no es puguin resoldre amb recursos propis del CAP.

Notícies relacionades

La 'transfobia' crece un 14% en Catalunya según los datos de l'Observatori contra la LGTBI-fobia

L’orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles, segons un estudi de la UAB

La salut mental, especialment la de nens i adolescents, és també una de les preocupacions de Salut. Segons la consellera, un 5,5% dels nens i adolescents de Catalunya estan anant a algun centre de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ). "És molt, i després estan els que esperen per entrar", va assenyalar. Va defensar treballar, des d’aquests serveis, amb les escoles perquè moltes vegades els centres educatius són els primers en detectar problemes. "Hem de fer-ho amb compte perquè també hi ha sobrediagnòstic", va advertir Pané.

I va recordar que la indústria sanitària no només suposa una despesa (entre el 5% i el 10% del PIB), sinó que també "genera riquesa". "Jo calculo que aquesta riquesa és el 7% del PIB. No puc demostrar-ho, però crec que és així. Perquè, com més gastes, més generes", va dir. En el clúster salut de Catalunya treballen unes 230.000 persones. "La sanitat també aporta riquesa, desenvolupament i impostos que es paguen", va reivindicar.