Tractament de les càries per a col·lectius vulnerables
Els empastaments i les endodòncies entraran a la cartera de serveis i s’aniran ampliant progressivament a tota la població.
Les obturacions dentals (els empastaments) i les endodòncies (intervencions que consisteixen a matar el nervi) formaran part de la cartera de serveis públics, abans de final d’any, per a les persones amb discapacitat i aquelles que tenen dificultats de mobilitat en les extremitats superiors, cosa que els impedeix rentar-se bé les dents. Ho va anunciar ahir la consellera de Salut, Olga Pané. Desplegar la llei de salut bucodental és una prioritat del Govern perquè és una norma, va afirmar, que "ataca la desigualtat social".
La llei de salut bucodental començarà a desplegar-se "progressivament" en el que queda d’any. Se’n beneficiaran, primer, aquests dos col·lectius vulnerables, però acabarà ampliant-se tota la població al llarg d’aquesta legislatura. "La salut va per barris. El 80% de la gent amb renda alta té bona salut bucodental. Però més del 50% de la gent de renda baixa, no. I ho veiem quan aquestes persones es fan grans, els cauen les dents i tenen poques possibilitats de finançar aquests tractaments", va dir la consellera.
Pané va assegurar que el departament que dirigeix vol "ampliar" aquestes prestacions "de manera progressiva", ja que implementar la llei requereix "importants esforços pressupostaris". "Volem afavorir, aquest any, aquesta extensió de la salut bucodental als col·lectius desafortunats". Les prestacions que actualment no estan a la cartera i que s’hi inclouran són les obturacions i les endodòncies, perquè són les que provoquen la pèrdua de peces dentals. "Caldrà adaptar alguns CAP perquè facin aquestes prestacions", va dir la consellera.
Recórrer a la concertació
Pané no descarta la concertació per desplegar aquestes prestacions odontològiques. "Pensem que és un problema, però la concertació és una solució". Segons la seva opinió, buscar recursos aliens als centres d’atenció primària (CAP) "és una opció" en cas que els problemes no es puguin resoldre amb recursos propis del CAP.
Notícies relacionadesLa salut mental, especialment la de nens i adolescents, és també una de les preocupacions de Salut. Segons la consellera, un 5,5% dels nens i adolescents de Catalunya estan anant a algun centre de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ). "És molt, i després estan els que esperen per entrar", va assenyalar. Va defensar treballar, des d’aquests serveis, amb les escoles perquè moltes vegades els centres educatius són els primers en detectar problemes. "Hem de fer-ho amb compte perquè també hi ha sobrediagnòstic", va advertir Pané.
I va recordar que la indústria sanitària no només suposa una despesa (entre el 5% i el 10% del PIB), sinó que també "genera riquesa". "Jo calculo que aquesta riquesa és el 7% del PIB. No puc demostrar-ho, però crec que és així. Perquè, com més gastes, més generes", va dir. En el clúster salut de Catalunya treballen unes 230.000 persones. "La sanitat també aporta riquesa, desenvolupament i impostos que es paguen", va reivindicar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim