Violència masclista en municipis petits

Els municipis grans disposen en general de més recursos en tot que no pas els petits. En un àmbit com el de la violència masclista, ja difícil d’atendre en ciutats amb recursos, aquesta bretxa municipal és especialment dolorosa. A la complexitat dels casos, amb casuístiques diferents, s’hi afegeix el factor del silenci, agreujat en municipis petits on tothom es coneix.

Per mirar de resoldre aquesta bretxa, la Diputació de Barcelona compta amb un servei d’assessorament jurídic i psicològic que des de començament d’any ja ha atès 38 ajuntaments. Han gestionat 66 consultes, el 40% de les quals durant els mesos d’estiu, una època de l’any especialment conflictiva tenint en compte que les parelles conviuen més temps.

"És molt necessari, indispensable, que les professionals tinguin les eines adequades per donar resposta a aquests casos i que la qualitat d’aquesta supervisió sigui la mateixa tant en un municipi gran com en un de dimensions més petites", remarca Eliana Camps, tècnica de Servei de Polítiques d’Igualtat a la Diputació.

Camps apunta a un altre factor: no només estan atenent més consultes per violència masclista, sinó també per violència vicària. "El 98% de casos de mares amb fills que es troben en situació de violències masclistes deriven en situacions de violència vicària, en tant que el pare utilitza les criatures per fer mal a la mare fent-los mal directament, també, o posant-les en contra de la mare", diu Camps.

Les consultes més recurrents tenen a veure amb el protocol que cal seguir en els casos de violència masclista i en els de qüestions administratives sobre denúncies, sentències, judicis, derivació a un servei d’informació especialitzada (SIE), certificats o redacció d’informes. La segona categoria amb més consultes és sol·licitar informació del conveni regulador o custòdia de fills menors d’edat (regulació de visites, potestat compartida, etc.).

En tercer lloc hi ha les consultes d’estrangeria, que tenen tant casos de violència masclista com consultes de fills (NIE, estrangeria en casos de menors, custòdia, residència, empadronament, vivenda, etc.). Finalment, la resta de consultes són més genèriques (explicació del marc jurídic, model acreditatiu de violència, protocol dels ajuntaments en casos de violència masclista, etc.).

Les treballadores socials dels serveis d’informació i atenció a dones (SIAD) municipals reben cada dia moltes consultes de dones que necessiten suport i consells. Que una dona decideixi explicar els seus problemes representa un acte de valentia, sobretot en municipis petits com la Garriga (Vallès Oriental), amb menys de 20.000 habitants. La pressió social fa que moltes dones decideixin callar situacions d’alt risc per a elles mateixes i fins i tot per als seus fills. "De vegades ens venen homes preguntant si les seves dones han sigut aquí", explica Núria Branzuela, treballadora social del SIAD de la Garriga.

Cada cas és diferent i singular, i n’hi ha que es compliquen fins al punt de necessitar un assessorament extra. Aquí és on entra el servei de la diputació, que ofereix els tècnics municipals de suport perquè puguin orientar les dones. Les consultes es responen en 24 hores. Branzuela remarca que comptar amb un servei així "dona seguretat a les professionals que atenem dones amb problemes d’alta complexitat".

Consultes jurídiques

Branzuela assegura que el servei de consultes jurídiques és crucial: "Recordo un cas que vaig atendre d’urgència, un intent de feminicidi d’una dona estrangera, en situació administrativa irregular i que requeria un recurs d’acollida urgent", explica. Les assistentes socials comencen la feina amb una entrevista per entendre el perfil de les dones que acudeixen a la recerca d’ajuda. "Després de l’entrevista em vaig posar en contacte amb el servei d’atenció psicològica de la diputació per parlar del cas, per supervisar les meves actuacions i perquè m’ajudessin a atendre aquesta dona".

Un dels elements clau del procés és la confidencialitat: les treballadores socials afavoreixen un espai segur, on la por de la dona s’ha d’anar esvaint. "Hi ha moltes dones que tenen por que la seva situació transcendeixi. Algunes se’n van al SIAD d’altres ciutats com Granollers", assenyala Branzuela. I és que, malgrat l’acompanyament, la por fa que moltes dones visquin en silenci o defugin els seus problemes.

Notícies relacionades

Rurika Usui, estudiant de Medicina: "Com a metge, m’agradaria ajudar les persones migrants"

Els Mossos busquen un agressor de dones taxistes a Barcelona

"Quan han vingut homes preguntant si la seva dona han sigut aquí, no diem mai res", assenyala Branzuela. Hi ha molts factors silenciadors, sobretot en poblacions petites com la Garriga. I no hi ha un únic perfil de víctima, ja que qualsevol pot estar passant per una situació de risc i tenir por d’explicar-la.

Tenir amics o família és fonamental a l’hora d’abordar la violència masclista. Però les situacions són diverses: "M’he trobat dones que han perdut aquest gran suport quan, finalment, no s’han separat o han tornat amb l’agressor", explica Branzuela, que a més apunta que hi ha gent que no entén el cicle de la violència, és a dir, que no entén com és que aquesta dona no pren la decisió de trencar. Tot i això, però, és pitjor la situació de les dones que estan soles: "Encara ho tenen més difícil".