"Ens atrapa llegir sobre el que encara no hem viscut"

«La finalitat d’un llibre per a menors ha de ser educar», adverteix una psicòloga

Les menors aficionades a la literatura romàntica per a adolescents reconeixen que aquests títols disparen la seva fantasia romàntica, però rebutgen que en aquestes pàgines aprenguin hàbits amorosos tòxics. «Conèixer aquestes situacions ens ensenya a pensar», adverteixen.

"Ens atrapa llegir sobre el que encara no hem viscut"
3
Es llegeix en minuts
Arlette Suriñach

Els adolescents estan en constant transició i tenen la sensació de ser nens i adults alhora. Hi ha certs temes que sorgeixen com a novetat, com un incipient despertar sexual i les relacions afectives. Les lectures que més llegeixen, sobretot elles, tracten d’això: l’amor i les seves complicacions. Per això busquen endinsar-se en les vivències de les noies i nois una mica més grans. "Aquestes històries t’atrapen pel salseo i perquè contenen la típica fantasia en la qual pensem moltes adolescents: històries d’amor, amistat...", diu Mia, de 12 anys. "Són històries que encara no hem viscut, però per les quals sentim curiositat".

El clar exemple d’aquest tipus de novel·les són els llibres de Joana Marcús, autora mallorquina d’idil·li juvenil. En els seus llibres, l’amor no sempre flueix amb facilitat i sovint rellisquen cap a clixés i escenes tòxiques. "Hi ha masclisme, però l’autora no està d’acord i jo també veig clarament que està malament", explica Mia. Alguns pensaran que aquest tipus de contingut pot resultar nociu per a l’imaginari de les adolescents, però ella ràpidament rebat aquesta idea: "En una novel·la de Marcús apareix una relació molt tòxica en la qual al noi li donen atacs de ràbia i fins i tot pega la noia. No crec que es romantitzi, al contrari a mi em fa pensar en les coses que mai voldria per a mi".

"Vull veure com acabarà"

Moltes vegades Joana Marcús utilitza personatges estereotipats per fer-los evolucionar. La noia submisa, amb una afabilitat infrangible, o el malote amb els seus traumes, el seu mal caràcter i aquests matisos que cal polir. Amb 13 anys, l’Alba, una altra lectora de novel·les romàntiques, admet que el que li manté "enganxada" són, precisament, les "discussions i problemes entre els personatges". "Vull veure com acabarà".

Tot i així, creu que veure com es desenvolupen aquestes trames no és en va: "Estic aprenent de les situacions complicades de les lectures. No m’afecten, però em fan pensar". "Aquests llibres et fan imaginar coses que igual mai et passaran", afegeix la Mia, que sí que qüestiona que els protagonistes sempre siguin guapos –"o almenys així me’ls imagino"- i que les grans relacions sempre siguin entre "nois i noies".

En algunes històries apareixen algunes escenes bastant explícites, tal com diu la Mia: "Tinc pendent llegir Building 13 o Caracola, que m’han dit que són més forts", admet. És aquí quan sorgeix la pregunta: ¿fins a quin punt aquestes lectures són sanes per a elles?

En el dia d’avui, adolescents i preadolescents estan més informades que mai sobre feminisme, relacions tòxiques i patrons de comportament que, malgrat haver sigut acceptats per moltes generacions, ja no s’admeten. Mireia Cabero, psicòloga especialitzada en cultura emocional, puntualitza: "La finalitat de tot llibre pensat per a nens i adolescents ha de ser educar, desenvolupar una mirada crítica, recursos i aportar estratègies".

La Mia i l’Alba asseguren que abans només llegien les lectures obligatòries de l’escola. Els pares s’alegren del seu nou hàbit lector. Tot i així, Cabero no té tan clares les bones funcions d’aquestes lectures: "És necessari prioritzar el valor educatiu en aquestes edats. Ha d’augmentar la seva mirada crítica, llibertat, consciència i solvència per viure".

Notícies relacionades

En l’actualitat, als 12 o 13 anys d’edat sorgeixen certes inquietuds sexuals a què fàcilment responen amb milions d’eines a la seva disposició. Aquesta inquietud s’ha avançat en el temps, però Cabero recalca que, malgrat aquest avanç, "no significa que el cervell estigui preparat per comprendre, gestionar i col·locar bé determinades informacions que s’haurien de rebre quan no suposen cap risc per a la maduració natural dels joves".

Moltes de les lectures obligatòries de secundària no triomfen entre els joves: "La majoria no m’han agradat", diu l’Alba. Davant això, Cabero situa el criteri de l’adult expert com alguna cosa en el qual s’ha de confiar, ja que té un propòsit d’ensenyament i educació. "Les lectures obligatòries en secundària estan cada vegada més orientades a l’educació integral –sexual, relacional, multicultural...–, pel que, d’entrada, és un bon punt de partida llegir això que els docents proposen al seu alumnat", afirma la psicòloga.