JUSTÍCIA
Exculpat el kurd que va agredir el cònsol de Turquia a Barcelona
La jutge que l’havia absolt al·legava que en els vídeos l’acusat era irreconeixible
El Tribunal Constitucional rebutja la petició de l’Audiència de Barcelona de repetir el
judici en què l’acusat havia sigut absolt del delicte d’agressió sobre el diplomàtic.
El Tribunal Constitucional (TC) considera que s’han vulnerat drets fonamentals del ciutadà kurd I. C., resident a Espanya i sol·licitant d’asil, que va ser acusat de clavar un cop de puny a la cara l’octubre del 2019, a l’aleshores cònsol de Turquia a Barcelona, Kalaft Güçlü, i ha avalat la seva absolució del delicte d’atemptat contra l’autoritat i lesions amb l’agreujant de discriminació ideològica.
En la seva sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, el Constitucional recrimina al tribunal de la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona –que inicialment va anul·lar l’exculpació i va ordenar la repetició del judici– que s’hagi extralimitat en les seves competències a l’efectuar una "indeguda valoració pròpia" de les proves. El TC també li recrimina que hagi qüestionat l’apreciació de la jutge que va celebrar el judici i va decidir exculpar l’imputat.
D’aquesta manera, a l’estimar el TC el recurs presentat per la defensa d’I. C., l’advocada Norma Pedemonte, s’ha declarat nul·la la sentència de l’Audiència de Barcelona que ordenava repetir el judici. Segons els magistrats de l’alt tribunal s’han vulnerat els drets del ciutadà kurd, que resideix a la capital catalana, a obtenir la tutela efectiva dels jutges i a la presumpció d’innocència.
Amb aquesta resolució, el Tribunal Constitucional remarca per segona vegada els límits dels tribunals a l’hora de revisar els errors absolutoris i que no són altres que "la coherència, suficiència i raonabilitat" de la decisió exculpatòria, uns principis que, segons el seu entendre, han sigut sobrepassats per part de l’Audiència de Barcelona.
"No s’ha realitzat per l’Audiència de Barcelona un control extern sobre la fonamentació de la sentència absolutòria, sinó que es qüestionen les seves conclusions a partir de la valoració alternativa de la fiabilitat i capacitat incriminatòria de les proves", remarca el TC, amb el qual es "desborda els límits" de les facultats de revisió del judici ja celebrat.
Sol·licitant d’asil
I. C. viu a Espanya des d’almenys l’abril del 2017, quan va presentar una sol·licitud d’asil que li va ser denegada. Ha treballat d’ajudant de cambrer i es troba inscrit des del gener del 2020 en el registre de parelles amb la seva dona. La fiscalia i les acusacions van sostenir en el judici que el 10 d’octubre del 2019 aquest ciutadà kurd havia agredit l’aleshores cònsol de Turquia a la sortida d’un restaurant, per tal d’ofendre’ls tant a ell com el seu acompanyant i menyscabar la seva integritat física. No obstant, el Jutjat Penal número 25 de Barcelona li va absoldre perquè, al seu entendre, "no es van practicar proves de prou càrrec" que acreditessin que I. C. era l’autor de l’agressió en qüestió.
Notícies relacionadesLa jutge va afirmar que la identificació per part de la víctima de l’acusat en una roda de reconeixement està "clarament" viciada perquè abans la policia va fer el mateix amb unes fotos en què I.C. apareixia "perfectament identificable". La togada remarca també que en els vídeos registrats per les càmeres del restaurant "resulta absolutament impossible identificar un subjecte". I afegeix: "El fet que la víctima sigui cònsol de Turquia no suposa que la seva declaració tingui més credibilitat que la de qualsevol altra persona".
Pel que sembla, segons assenyala la resolució, hi havia un seguiment previ a l’incident a la sortida del restaurant per la presumpta vinculació d’I.C. amb el Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK).
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia