Les filles carreguen més amb la cura dels avis

"Visc a força de pedaços i amb la sensació de no fer res bé. Penso que no soc ni bona professional, ni bona mare, ni bona filla. Tampoc tinc temps per a amics, depilar-me les cames, veure una sèrie o estar al dia amb els deures dels meus fills. Estic atrotinada i gastada. A casa em diuen que pari, que explotaré. No els faig cas. Tinc en el meu camí totes aquestes persones i m’hi dec".

D’aquesta manera s’expressava fa tres mesos Ángeles Caballero a EL PERIÓDICO, posant veu a les milers de dones que, cada dia, senten que el temps se’ls escapa de les mans entre la feina i cuidar-se dels pares i fills. Es tracta de l’anomenada generació sandvitx, amb referència al fet que estan atrapats entre dues generacions, la dels pares i la dels fills, com el pernil i el formatge en el famós entrepà.

Doble cura

Si ets mare jove, pot ser que els teus pares encara gaudeixin de salut i puguis dedicar-te a cuidar els nens, però si la infància del més petit t’agafa en la quarantena o cinquantena, amb molta probabilitat hauràs de donar resposta a aquesta doble cura, ja que els dèficits de l’Estat del benestar provoquen que el 80% de les ajudes als dependents les portin a terme les famílies, de manera informal i sense cap mena de remuneració o recompensa.

La investigació presentada per la Cambra de Comerç aquesta setmana ha contribuït a donar llum i xifres a aquesta realitat invisibilitzada: a Catalunya, almenys 150.780 persones (gairebé el 2% de la població) es dediquen a la cura no professional de gent gran. D’aquestes, gairebé 60.000 persones (el 40%) són els fills dels dependents d’entre 45 i 64 anys. En concret, el 66% són filles (al voltant de 40.000) i només el 34% són homes (uns 20.000 fills). I més de la meitat, uns 30.000, alhora treballen. Crida l’atenció el parentiu de la cura: d’aquestes 150.780, el 38% són filles, el 17% són fills i el 35% són parelles.

També s’escampa la feminització entre la resta de cuidadors. Si es té en compte tots els que ajuden les persones dependents (esposes, fills i altres parents pròxims no professionals), el 63% són dones, una xifra que el 2008 era del 72%. Ha baixat el percentatge de dones, però no fins a igualar els dos gèneres.

49,3 hores a la setmana

I si es posa a la balança el nombre d’hores, les dones en fan 102 de les 148 milions d’hores de cures totals a l’any, repartides en jornades de 49,3 hores a la setmana, sis més que els homes.

La càrrega és tan grossa que n’hi ha moltes que deixen de treballar o bé redueixen la seva jornada laboral, mentre que els homes compaginen millor la conciliació laboral i familiar, amb menys problemes per complir l’horari de treball. A més, un 32% de les cuidadores ha deixat de treballar per poder cuidar-se de persones dependents, davant un 17% dels homes.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

S’hi suma menys temps per disfrutar de les vacances o del temps d’oci, i el fet de ser conscients que no s’arriba a tot produeix una important càrrega mental. "Les dones acusen un impacte negatiu més gran sobre la salut derivat de la funció de cuidadora principal: el 41% de dones han vist deteriorada la salut, enfront d’un 27% els homes. Les diferències més notables en perjudici de les dones es troben en el cansament i la depressió: el 64% estan cansades; el 42%, deprimides, i el 19%, en tractament mèdic", assenyala l’informe.

I, tret que les administracions públiques facin un esforç més gran per ocupar-se dels dependents més grans, la situació es veurà agreujada en el futur, ja que el pes de la població més gran de 64 anys augmentarà del 19% el 2022 fins a gairebé el 30% del total el 2050.