Les filles carreguen més amb la cura dels avis

"Visc a força de pedaços i amb la sensació de no fer res bé. Penso que no soc ni bona professional, ni bona mare, ni bona filla. Tampoc tinc temps per a amics, depilar-me les cames, veure una sèrie o estar al dia amb els deures dels meus fills. Estic atrotinada i gastada. A casa em diuen que pari, que explotaré. No els faig cas. Tinc en el meu camí totes aquestes persones i m’hi dec".

D’aquesta manera s’expressava fa tres mesos Ángeles Caballero a EL PERIÓDICO, posant veu a les milers de dones que, cada dia, senten que el temps se’ls escapa de les mans entre la feina i cuidar-se dels pares i fills. Es tracta de l’anomenada generació sandvitx, amb referència al fet que estan atrapats entre dues generacions, la dels pares i la dels fills, com el pernil i el formatge en el famós entrepà.

Doble cura

Si ets mare jove, pot ser que els teus pares encara gaudeixin de salut i puguis dedicar-te a cuidar els nens, però si la infància del més petit t’agafa en la quarantena o cinquantena, amb molta probabilitat hauràs de donar resposta a aquesta doble cura, ja que els dèficits de l’Estat del benestar provoquen que el 80% de les ajudes als dependents les portin a terme les famílies, de manera informal i sense cap mena de remuneració o recompensa.

La investigació presentada per la Cambra de Comerç aquesta setmana ha contribuït a donar llum i xifres a aquesta realitat invisibilitzada: a Catalunya, almenys 150.780 persones (gairebé el 2% de la població) es dediquen a la cura no professional de gent gran. D’aquestes, gairebé 60.000 persones (el 40%) són els fills dels dependents d’entre 45 i 64 anys. En concret, el 66% són filles (al voltant de 40.000) i només el 34% són homes (uns 20.000 fills). I més de la meitat, uns 30.000, alhora treballen. Crida l’atenció el parentiu de la cura: d’aquestes 150.780, el 38% són filles, el 17% són fills i el 35% són parelles.

També s’escampa la feminització entre la resta de cuidadors. Si es té en compte tots els que ajuden les persones dependents (esposes, fills i altres parents pròxims no professionals), el 63% són dones, una xifra que el 2008 era del 72%. Ha baixat el percentatge de dones, però no fins a igualar els dos gèneres.

49,3 hores a la setmana

I si es posa a la balança el nombre d’hores, les dones en fan 102 de les 148 milions d’hores de cures totals a l’any, repartides en jornades de 49,3 hores a la setmana, sis més que els homes.

La càrrega és tan grossa que n’hi ha moltes que deixen de treballar o bé redueixen la seva jornada laboral, mentre que els homes compaginen millor la conciliació laboral i familiar, amb menys problemes per complir l’horari de treball. A més, un 32% de les cuidadores ha deixat de treballar per poder cuidar-se de persones dependents, davant un 17% dels homes.

Notícies relacionades

Exculpat el kurd que va agredir el cònsol de Turquia a Barcelona

Sant Miquel del Fai reobre després de set mesos tancat per un despreniment

S’hi suma menys temps per disfrutar de les vacances o del temps d’oci, i el fet de ser conscients que no s’arriba a tot produeix una important càrrega mental. "Les dones acusen un impacte negatiu més gran sobre la salut derivat de la funció de cuidadora principal: el 41% de dones han vist deteriorada la salut, enfront d’un 27% els homes. Les diferències més notables en perjudici de les dones es troben en el cansament i la depressió: el 64% estan cansades; el 42%, deprimides, i el 19%, en tractament mèdic", assenyala l’informe.

I, tret que les administracions públiques facin un esforç més gran per ocupar-se dels dependents més grans, la situació es veurà agreujada en el futur, ja que el pes de la població més gran de 64 anys augmentarà del 19% el 2022 fins a gairebé el 30% del total el 2050.