Europa es prepara per a la primera missió de defensa interplanetària

L’Hera descansa en aquests moments a l’interior d’un coet Falcon 9 de SpaceX. Si tot va com està previst, el vehicle s’enlairarà avui al voltant de les 17.00 (hora peninsular espanyola) des de la base espacial de Cabo Cañaveral de Florida, als Estats Units. Tot i que, això sí, en la vigília de l’enlairament encara no està clar si les condicions meteorològiques són del tot favorables per al llançament. Sobretot després del pas de l’huracà Helene per la zona.

Tampoc està clar si el coet ha aconseguit resoldre les fallades tècniques que en van impedir l’últim enlairament. Des de la sala de control adverteixen que, en cas que s’ajorni el llançament d’avui, la missió tindrà un termini de tres setmanes, fins al 27 d’octubre, per alçar el vol. Es tracta d’una finestra de llançament prou àmplia perquè, amb una mica de sort, l’Hera pugui viatjar a l’espai.

Dos anys de camí

Així que, si tot va com està previst, la missió prendrà el vol aquest mes. Una vegada a l’espai, la sonda farà diverses maniobres tècniques per dirigir-se cap al seu destí final. Durant el recorregut passarà per Mart i aprofitarà el seu impuls gravitatori per agafar embranzida i viatjar cap a la parella d’asteroides Dimorf i Dídim, situats a més d’11 milions de quilòmetres del nostre planeta. En total, es calcula que la sonda trigarà uns dos anys a arribar al seu objectiu. Una vegada allà, cap al 2026, la missió haurà d’executar unes minucioses operacions per estudiar aquestes roques gegants espacials que són més grans que la Torre Eiffel i gairebé tan altes com l’hotel Burj Khalifa per entendre de què estan fetes i trobar els seus punts febles.

La missió, amb un cost de 363 milions d’euros, porta el nom de la deessa grega Hera, protectora dels matrimonis i les famílies. Es tracta d’una sonda de mitja tona composta per una caixa d’uns 6,5 metres per costat i d’unes ales que sumen 11,5 metres en total. Segons expliquen els seus creadors, la missió porta un total de 12 instruments científics a bord, entre els quals destaquen diverses càmeres d’última generació (amb tecnologia d’infrarojos i de detecció tèrmica) per estudiar la composició dels asteroides, escanejar-ne l’estructura i esbrinar els seus punts febles.

Taló d’Aquil·les

L’Hera viatjarà a l’espai amb dos petits satèl·lits més: Juventas, que pren el nom d’una nimfa de la mitologia clàssica, i Milani, batejat en honor a l’astrònom Giovanni Domenico Milani, un dels pioners en l’estudi d’asteroides potencialment perillosos per al nostre planeta.

Notícies relacionades

Quatre morts d’una mateixa família en un incendi

Les travesses dels Nobel

La missió de l’Hera serà estudiar quina la manera més eficient de desviar o destruir un asteroide. Per fer-ho, la sonda europea seguirà els passos del projecte DART de la NASA, que fa dos anys va xocar contra l’asteroide Dimorfos, company de Dídimo, per desviar la seva òrbita. Les primeres anàlisis des de la distància indiquen que la missió americana va aconseguir la seva comesa, però, tot i així, encara no s’ha aclarit quin n’ha sigut l’impacte real. Ara, l’Hera viatja cap allà per recopilar la màxima informació possible sobre aquests asteroides, entendre’n la composició i trobar el seu taló de Aquil·les per si algun dia una roca similar s’acostés a la Terra, sapiguem com destruir-la.

Les dades recopilades per les dues missions, Hera i DART, serviran per traçar el primer "sistema de defensa interplanetària" de la història. Fa dècades que les grans agències espacials del món monitoritzen el pas d’asteroides pròxims al nostre planeta per detectar possibles amenaces. Ara, l’objectiu és anar un pas més enllà i traçar un pla per si s’acostés una roca espacial gegant. La sonda nord-americana va demostrar que és possible desviar un asteroide estavellant una sonda contra la seva superfície. La missió europea pretén esbrinar si aquesta fita va ser fruit de l’atzar o si, efectivament, els asteroides són susceptibles d’enfonsar-se davant un xoc així. Sigui com sigui, l’Hera també treballarà per recopilar informació que permeti buscar un pla b en cas que ens trobem amb una roca espacial més resistent.