Les travesses dels Nobel

Ningú sap qui guanyarà els Nobel d’aquest any. És més, ni tan sols se sap qui és candidat, quins són els temes que hi ha sobre la taula ni quins són els criteris que finalment decantaran la balança durant les votacions finals. Per això mateix es diu que, a mesura que s’acosta la data d’entrega de guardons més importants de la ciència, les ments més brillants de la nostra era s’enfronten a una sèrie de nits inquietes en espera d’una eventual trucada que els anunciï que han guanyat el Nobel.

Entre avui i dimecres, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia es reuneix per anunciar els guanyadors dels premis de medicina, física i química. I, com cada any, en vigílies d’aquesta trobada sorgeixen les especulacions sobre qui seran els premiats. El programa és el següent. Avui, 7 d’octubre, a partir de les 11.30 (hora peninsular espanyola), es donaran a coneixen els guanyadors del premi Nobel de medicina. Demà dimarts, a partir de les 11.45, es coneixeran els noms dels premiats en la categoria de física. I dimecres, 9, també a partir de les 11.45, s’anunciaran els guardonats en l’àrea de química. Després d’aquestes tres entregues, enfocades en ciències pures, arribarà el torn del Nobel de literatura, previst per al dijous 10; el Nobel de pau, que s’anunciarà el divendres 11, i el Nobel d’economia, per al dilluns 14. En totes aquestes àrees ja hi ha qui realitza veritables travesses sobre qui podrien ser els guanyadors.

Apostes diverses

L’any passat, el Nobel de medicina va premiar els «pares» de les primeres vacunes contra la covid-19, Katalin Karikó i Drew Weissman, una elecció que va provocar un gran entusiasme en la comunitat científica. En la categoria de física, el guardó va ser per als pioners de la informació quàntica, Alain Aspect, John F. Clauser i Anton Zilinger. Les medalles de química, en canvi, van premiar Carolyn R. Bertozzi, Morten Meldal i K. Barry Sharpless per desenvolupar una tècnica que permet construir molècules de manera més eficient. En l’edició anterior també hi va haver premis per a la física que ajuda a predir l’avenç del canvi climàtic, les tècniques per estudiar homínids extints i fins i tot sobre l’estudi dels receptors que regulen el tacte i la temperatura i que, essencialment, ens permeten assaborir el picant.

Però, ¿quins noms sonen per guanyar els Nobel d’aquest any? Per respondre a aquesta pregunta, abans cal aclarir que, a efectes pràctics, és impossible saber-ho, ja que les candidatures són secretes i ni tan sols les persones nominades al guardó en són conscients. Però, com és habitual, això no treu que cada gremi faci les seves apostes sobre quins temes podrien guanyar el premi aquest any.

Per exemple, la plataforma Clarivate Analytics analitza quins són els estudis més citats de l’any per intentar esbrinar si són susceptibles de guanyar. L’anàlisi d’aquest any apunta a avenços relacionats amb la genètica, els anticossos que han permès desenvolupar fàrmacs contra el colesterol i els estudis que han ajudat a entendre trastorns neurològics. També es parla de treballs relacionats amb la intel·ligència artificial i l’hidrogen verd.

L’avenç científic de l’any

L’altre gran termòmetre dels Nobel són els altres premis científics que distingeixen els avenços clau. Aquest any, per exemple, el Princesa d’Astúries d’investigació ha sigut per als «pares» del fàrmac Ozempic per la «revolució» que ha suposat tant per als pacients amb diabetis com per a la lluita contra l’obesitat. El desenvolupament d’aquests fàrmacs també ha sigut descrit per la revista Science, una de les més prestigioses del sector, com l’avenç científic de l’any.

Notícies relacionades

Quatre morts d’una mateixa família en un incendi

Núria Sabaté: "Triar escola pels amics que tindran els fills perjudica la cohesió social"

D’altra banda, en l’última edició dels premis Breaktrough també s’ha premiat els pioners en el desenvolupament de les teràpies CAR-T i les investigacions sobre la genètica del parkison. I en els premis Kavli s’han reconegut els treballs d’astrofísica centrats en l’estudi dels planetes que hi ha més enllà del nostre sistema solar.

També hi ha molta expectació sobre la identitat dels guanyadors. Sobretot perquè, any rere any, la comunitat científica lamenta la falta de dones entre els perfils que resulten distingits. En més d’un segle d’història, tan sols 12 dones han rebut el Nobel de medicina, cinc el de física i set el de química. Això suposa menys del 6% del total de premiats, que en són més de 960. «La immensa majoria dels premis han anat a parar a homes blancs, majoritàriament d’occident. Els Nobel tenen un problema sistèmic quant a diversitat», assenyala una columna d’opinió publicada a Nature.