Catalunya preveu restriccions al novembre si no plou

No obstant, en cas que la tardor sigui més seca de l’habitual, com ha passat en els dos últims anys, les poblacions proveïdes pels rius Ter i Llobregat entraran en excepcionalitat al novembre, en el pitjor dels casos, o al desembre, en un escenari no tan pessimista. Aquesta és l’advertència del document de treball del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

L’altra possibilitat plantejada per aquest informe és més esperançadora i dibuixa unes setmanes dels mesos d’octubre i novembre plujoses, en concordança amb la sèrie històrica. Si aquestes precipitacions s’acaben fent realitat, es podrà evitar la tornada de les restriccions, com a mínim durant el 2024.

En el dia d’avui, als embassaments del sistema Ter Llobregat s’acumulen 179 hm3 (un 29% de la seva capacitat). Quan les reserves disminueixin fins a 145 hm3, el Govern haurà d’anunciar la fase d’excepcionalitat. Però en el dia d’avui, no es descarta anticipar-se i declarar-la abans d’arribar a aquesta xifra. Els embassaments del conjunt de les conques internes es troben al 27,7% de la seva capacitat.

La fase més restrictiva contemplada pel Pla Especial de Sequera és l’emergència, que implica l’activació de mesures severes per a diferents sectors econòmics amb l’objectiu d’estalviar tanta aigua com sigui possible. En cas que no plogui pràcticament gens durant els pròxims mesos, aquesta amenaça podria ser una realitat el març del 2025, segons l’informe.

Però aquesta possibilitat, que equivaldria a reproduir un cicle com el viscut el 2023, no és la més probable, al contrari. Si hi ha pluges escasses, l’emergència es posposaria fins a finals del 2025. I en cas que l’any pluviomètric presenti dades similars a la mitjana de les últimes dècades, no s’entraria en emergència en cap moment del 2025.

El document també avisa que les actuacions del Govern per disposar de més aigua durant el 2025 i el 2026, potenciant la regeneració, la dessalinització i la potabilització de nous recursos (en molts casos obtinguts a través de nous pous), no seran suficients per frenar l’arribada de restriccions si l’escenari és d’escassetat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Crítiques pels nomenaments

Mentrestant, com ja s’havia avançat, ahir es va fer oficial el nomenament de l’enginyer Josep Lluís Armenter com a nou director de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). L’entitat Aigua és Vida va emetre un comunicat criticant que tant Armenter com Concha Zorrilla, la directora general de Transició Hídrica, procedeixin d’Aigües de Barcelona i Veolia, la matriu d’Agbar, respectivament. Consideren que els seus càrrecs podrien incórrer en un conflicte d’interessos. Paneque, sobre aquesta qüestió, va defensar ahir la seva trajectòria i idoneïtat per ocupar aquests llocs.