Contes per a nens amb dislèxia

El Tristán és un personatge de ficció. Ha sortit de la imaginació de l’escriptora Silvia Elorriaga (Bilbao, 1979), dislèxica, filla de dislèxic, germana de dislèxiques i mare de tres nens dislèxics. "Tenir dislèxia és una barrera per escriure i llegir bé, una dificultat, una pedra al camí... però no et limita", defensa Elorriaga, que ja ha publicat dos llibres protagonitzats pel Tristán, contes infantils que tenen un tipus de lletra concret (més separada i més grassoneta per baix) i que estan especialment dirigits a nens i nenes amb dislèxia.

Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, Elorriaga va decidir pegar un cop de volant a la seva vida quan tenia 38 anys. Va deixar enrere una carrera professional d’auditora empresarial i es va convertir en l’autora d’El secreto de Tristán, una novel·la infantil que va néixer, precisament, per normalitzar la dislèxia i animar a llegir el seu fill gran i tots els nens que la pateixen. Editada per Babidibú i recomanada a partir de 8 anys, la novel·la ja va per la seva tercera edició i forma part del material curricular oficial a les escoles d’Andalusia. L’abril passat, Elorriaga va publicar la segona entrega, Tristán y la búsqueda del Ikigai. La tercera està ja al cap de l’autora, que ha utilitzat una grafia especial, batejada com a Dyslexie i dissenyada per Christian Boer, per fer més amable i fàcil la lectura a les persones amb dislèxia. A més, inclou jocs perquè els petits lectors "estiguin "més temps llegint", un altre dels objectius de l’autora.

La comunitat científica estima que el 10% de la població està afectada per la dislèxia, que implica problemes per llegir i escriure fluidament. Després de bregar amb la dislèxia, tant la seva com la dels seus fills, Elorriaga s’ha convertit en una divulgadora d’aquest trastorn. Visita escoles per explicar què és la dislèxia i com es conviu amb aquest trastorn. I, sobretot, com es venç. "Jo controlo la dislèxia, no ella a mi", somriu després de recordar que genis com Steve Jobs, Walt Disney, Steven Spielberg i Albert Einstein també van ser i són dislèxics.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Elorriaga explica que la dislèxia és relativament fàcil d’identificar. "Te n’adones perquè el teu fill no llegeix gens bé. I el notes bastant primerenc, en l’etapa d’infantil", comenta. Lluny de romantizar el trastorn i conscient de les dificultats que suposa, l’autora recomana a les famílies que, després del diagnòstic oficial, segueixin tres passos. El primer: llegir informació rigorosa per fugir de mites, llegendes urbanes i mitges veritats. El segon: acceptar la dislèxia. I el tercer: agafar les regnes del trastorn i fer equip tant amb l’escola com amb professionals externs. "Cal fer un cercle virtuós perquè el nen se senti segur i tingui una bona autoestima", explica. Aquí ve, és clar, el problema de sempre: la renda de cada família.

El sistema escolar ofereix adaptacions i suport a l’alumnat dislèxic, però es queda curt. "Fa falta acudir a psicopedagogs i altres professionals per continuar facilitant, fora de l’escola, la lectura i l’escriptura del teu fill. I a casa, el mateix. Hi has d’estar a sobre", reconeix Elorriaga.