La falta de personal deixa al límit la residència pública de Santa Coloma

"És clar que tinc por que no hi hagi infermers a la residència. Aquí ens falta personal i s’ha d’acabar el problema. Jo encara, que tinc cap, puc parlar i m’adono de les coses... però hi ha gent que no s’assabenta de res", lamenta Rafaela Galves, una dona de 81 anys que en fa dos que viu en la residència Ramon Berenguer de Santa Coloma de Gramenet.

La falta de personal, especialment d’infermeres, en aquest geriàtric de gestió pública de la Generalitat ha enfurismat moltes de les famílies dels residents i els treballadors ja que ha provocat greus problemes, especialment d’errors en administració de la medicació. La Generalitat ha anunciat un pla de xoc i promet incorporar tres sanitaris abans que acabi el mes.

Abans de la pandèmia, els 160 residents del geriàtric Ramon Berenguer comptaven amb tres infermers durant el torn de matí, tres durant la tarda i un a la nit. Set en total. Però des de fa anys, la impossibilitat de trobar personal ha fet que salti tot pels aires. Fa mesos que els seus empleats denuncien que és impossible cobrir les baixes. Una realitat que afecta els centres públics, però també els privats: la majoria d’infermers de geriàtrics prefereixen treballar en la sanitat pública a causa de les millors condicions laborals.

El problema s’arrossega des de fa mesos, però va ser a l’agost quan es va arribar al límit. "Han coincidit baixes mèdiques del personal, permisos de vacances i renúncies del lloc de treball perquè prefereixen treballar en hospitals, on guanyen més", explica el director del centre, Xavier Soley. Assumeix que ha sigut impossible trobar infermeres: la borsa de la Generalitat estava buida i els únics cinc candidats han abandonat enmig del procés de contractació.

La realitat és que aquest centre ha sobreviscut durant l’estiu amb un únic infermer durant el torn de matí per al centenar i mig d’avis. I un altre a la nit. Dos en total. "És horrorós, acabes esgotat, treballes com si fossis dues o tres persones alhora", explica Flor Herencia, una altra empleada.

La Rafaela encara recorda la tarda d’agost en què es va desmaiar perquè s’havia quedat sense insulina. "Em vaig quedar morta per una baixada de tensió perquè em volien posar una injecció que no era la meva", es queixa. "Pensa que hem de fer cures, preparar tota la medicació, fer derivacions si algú no està bé... És normal que hi hagi errors. No hi ha temps per reposar tota la medicació", addueix la Flor.

Les dues dones es van trobar dilluns passat a les portes del centre en una protesta que organitzaven un grup de familiars i a què també es van afegir empleats. "El problema és que no hi ha personal, hi ha importants disfuncions: s’ha subministrat medicació de manera errònia, els donen pastilles que són d’altres", es queixa Jordi Solanes, portaveu del grup de familiars. "No fan previsió i les coses funcionen molt malament: el personal és la columna vertebral de la residència i des del juny no tenim infermers de tarda", demana Rosa Fernández, que té la seva mare al centre.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Advertència

"Feia temps que avisàvem que això passaria, cal millorar les condicions laborals dels infermers i infermeres de manera urgent. Si no, aquesta fuga es repetirà en molts altres geriàtrics", avisa Sergi Jerónimo, delegat sindical d’UGT. També el director del centre avisa. "Això és un problema de país, el personal sanitari se’ns escapa de les mans".