El Nobel de medicina recau en els descobridors dels microARN

Tot el que som, que vam ser i que algun dia ens agradaria ser està determinat, en una mesura o una altra, per una complexa interacció entre els nostres gens i l’entorn. Durant dècades, la comunitat científica ha treballat per entendre com funciona el nostre codi genètic en condicions normals i com, en cas de fallar, pot desencadenar malalties com el càncer, la diabetis o diverses patologies autoimmunes. L’Acadèmia de Ciències de Suècia va concedir ahir el premi Nobel de medicina als investigadors Victor Ambros i Gary Ruvkun pel seu descobriment del microARN, el gran secret per entendre com es regulen els nostres gens i per què, de vegades, sorgeixen mutacions que ens emmalalteixen.

Segons argumenten els membres del jurat del prestigiós guardó, dotat amb 980.000 euros, el treball d’Ambros i Ruvkun ha permès descobrir "una nova classe de molècules d’ARN diminutes que exerceixen un paper crucial en la regulació genètica" i que permeten entendre com es desenvolupen els organismes multicel·lulars, inclosos els humans. "Aquest concepte ha demostrat ser fonamental per entendre el funcionament dels éssers vius. Es tracta d’un mecanisme regulador vital que utilitzen les cèl·lules per controlar la seva activitat genètica", afirmen.

"Ha sigut una gran alegria conèixer els guardonats d’aquest any. Ambros i Ruvkun van revolucionar la nostra comprensió dels programes cel·lulars que determinen la identitat de les nostres cèl·lules, descobrint que l’expressió dels gens es determina no només al nucli sinó també al citoplasma cel·lular, quan es converteixen les instruccions de l’RNA en proteïna", explica Sònia Guil, líder del Grup de Regulació de l’ARN i Cromatina de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, en declaracions al Science Media Center España.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La història d’aquest avenç comença amb un minúscul cuc de laboratori. Als anys 80, Ambros i Ruvkun treballaven de becaris en un prestigiós laboratori quan els van encarregar realitzar uns estudis amb uns cucs de tan sols un mil·límetre de llarg (C. elegans) per intentar esbrinar quin tipus de gens intervenien en la formació i desenvolupament d’aquest animal. Per a això, van crear alguns cucs mutants per entendre què passava si s’activaven o desactivaven alguns interruptors genètics. El treball va revelar l’existència d’unes microestructures fins aleshores desconegudes, el microARN, que guardaven el secret sobre com els gens van actuant en funció de l’entorn.

La primera vegada van presentar les seves troballes davant la comunitat científica, "les seves teories van ser rebudes amb un silenci gairebé eixordador", explica el comitè del Nobel. Però amb els anys el paper del microARN no només va ser demostrat sinó que, a més, fins ara s’han descobert més de mil gens diferents que utilitzen aquestes microestructures per desenvolupar-se.