Samuel Bentolila, professor d’Economia: «A Alemanya quan admeten la teva filla en un centre d’FP destapes xampany»

Samuel Bentolila, professor d’Economia al Centre d’Estudis Monetaris i Financers, és un dels autors de l’estudi ‘L’impacte de l’FP dual en la inserció laboral a Catalunya’. Patrocinat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, a l’informe han col·laborat altres investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid i l’Institut d’Economia Política i Governança. Una de les seves principals conclusions és que els graduats en FP dual guanyen fins a un 28% més de salari que els de l’FP tradicional. Parlem amb el professor Bentolila de l’actual situació de la formació professional a Espanya.

L’FP, per fi, sembla haver recuperat el prestigi social, familiar i acadèmic que se li va denegar durant molts anys.

Aquest biaix és característic del nostre país i d’altres estats del sud d’Europa. A Centreeuropa no passa. A Alemanya, quan admeten la teva filla a FP, destapes un ampolla de xampany.

¿Sempre ha sigut així?

Sí, els estudis d’FP sempre han tingut prestigi a Alemanya, Suïssa, Àustria... Així que el que estem fent ara a Espanya és convergir amb el que és normal en aquests països. A Espanya, no hi ha hagut un moment de ruptura. Més aviat ha sigut una cosa progressiva i ha vingut de la mà de la realitat. S’ha vist que els graduats d’FP tenien possibilitat d’aconseguir ocupació i remuneració. En tot cas, cal distingir entre l’FP secundària i la superior. En aquesta última, es graduen amb 22 o 23 anys. Ja no són tan xavals.

¿Quins altres factors han contribuït a augmentar la reputació acadèmica i social?

Està comprovat que en períodes de crisi –aquí n’hem tingut dos de ben seguits– hi ha hagut persones amb estudis universitaris que s’han matriculat en una FP superior perquè necessitaven aconseguir ocupació. En algunes branques, els graduats d’FP tenen millors resultats d’ocupació que els universitaris. Els universitaris cobren més, però la bretxa de remuneració s’ha anat reduint.

La demanda supera l’oferta. ¿Pot morir d’èxit l’FP?

Sempre que hi ha una crisi i es redueixen les oportunitats d’ocupació hi ha un augment de demanda d’estudis en general. El 2008, de la mà de la bombolla immobiliària, molts joves havien trobat fàcilment feina però quan va venir la recessió van tornar a estudiar. La crisi de la covid també ha disparat la demanda d’FP i això ha agafat desprevingut el Govern i les comunitats autònomes.

¿Arribarem a tenir l’FP d’Alemanya?

Segurament no. Un altre repte que tenim és que l’oferta d’FP s’emmotlli a la realitat laboral. A Alemanya, hi ha una col·laboració intensa entre els centres educatius i les empreses. Cooperen, i si cal treure un cicle nou, el treuen. En el nostre cas, la cooperació entre empreses i centres té menys intensitat. També als països del centre d’Europa, les cambres de comerç estan molt més implicades que a Espanya. Tot i que a Catalunya sí que ho estan, el seu sistema és modèlic davant altres comunitats. A nivell general, crec que aquesta flexibilitat i aquesta fluïdesa és el que ens permetria tenir una FP més efectiva i eficient.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Entenc que vostè fa una crida a les empreses perquè es bolquin en l’FP.

Sí, però hi ha un problema. Les empreses, lògicament, només prenen decisions si anticipen que seran rendibles.