El Govern aprovarà aquest any el pacte de salut mental dissenyat per ERC

Casamitjana remarca que el document preveu una llei específica que blindi els drets dels ciutadans. "El país ha de tenir una estratègia única, perquè aquesta batalla o la lliurem tots o no la guanyarem: hem de ser-hi totes les administracions, la societat, les primeres persones, per combatre el malestar emocional i els trastorns. Això va més enllà del diagnòstic i de les pastilles", afirma. L’objectiu de la llei és convertir-se en la "garantia de l’atenció i la recuperació amb un enfocament comunitari" i que també avaluï els programes existents.

Entre les mesures del pacte també hi ha la de tenir "un mapa d’eines disponibles, per a primeres persones i cuidadors", una espècie d’atles de la salut mental que unifiqui tots els recursos existents, de vegades desconnectats, al territori i procedents de diferents iniciatives socials i institucionals. De fet, el pacte és un paraigua únic per a totes les conselleries, dotat econòmicament (s’ha estudiat la xifra de 20 milions anuals) a part dels diners que ja hi dedica cada departament.

El pacte preveu fer complir els estàndards de l’OMS, atendre els determinants socials de la salut mental (gènere, ètnia, ingressos de la vivenda, barri, educació i xarxa de relacions que influeixen en els trastorns), analitzar riscos com el de les pantalles, alfabetitzar els ciutadans en salut mental, dissenyar un pla de prevenció entre les conselleries de Salut, Drets Socials i Educació, desplegar professionalment els peers (agents de suport entre iguals), crear un observatori de prevenció del suïcidi, millorar l’accés al treball de col·lectius en risc, crear un programa d’envelliment actiu, garantir l’accés a la vivenda, salut, educació i feina de les persones amb trastorns, definir el temps d’espera per a cada servei de salut i disposar programes que garanteixin la continuïtat de l’atenció quan es passa de la infància a l’adolescència i l’edat adulta.

Obligatorietat

Els eixos de treball són, doncs, la prevenció, l’atenció integral, els determinants socials que influeixen en la salut i les vies de recuperació. I obliga no només el Govern, sinó també totes les administracions i entitats.

Aquest projecte tan ambiciós, fruit d’anys de treball, suposa un canvi de paradigma pel que fa a la salut mental: "La persona i els seus drets, al centre de tota l’estratègia", en paraules de Casamitjana. No en va, tots els indicadors constaten la situació d’alarma en aquest terreny, tant amb relació al benestar emocional com als diagnòstics psiquiàtrics.

Per a Casamitjana, el més urgent d’aquest pla –a part de tota la política sanitària, educativa, social i laboral de cada conselleria– és, en primer lloc, "garantir els drets de les persones, és a dir, que no hi hagi contencions mecàniques, que els peers puguin treballar i no estar en una situació precària". En segon lloc, assegurar l’accessibilitat de recursos: "Hem de garantir que cada persona pugui arribar on vulgui, amb les seves habilitats i problemes, que pugui estudiar, treballar, casar-se... És complicat perquè les persones estan estigmatitzades i no poden accedir a una vivenda perquè el propietari no l’hi lloga per por", explica la directora del pacte.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una altra prioritat serà el suport als professionals de primera línia. "Estem deixant que caiguin professors, policies, metges, treballadores de residències... Hem de cuidar aquests professionals i donar-los suport", adverteix. Al costat d’això, la necessitat de millorar la formació. Per a Casamitjana, és preocupant "deixar que molta gent atengui les persones sense disposar de la formació adequada en salut mental".

Casamitjana podrà respondre a les inquietuds de representants internacionals i de la societat civil de tot el món el 23 d’octubre quan acudirà a una sessió monogràfica sobre salut mental, convidada per les Nacions Unides, a Ginebra. Aquesta intervenció sorgeix de l’acord del Govern amb l’OMS per implementar els anomenats quality rights, uns estàndards internacionals en salut mental. "I d’aquí va sorgir que les Nacions Unides s’hi interessés i ens truqués perquè ens expliquem. És una jornada de treball en què les conclusions seran vinculants".