El Nobel de química premia la IA aplicada a les proteïnes

La intel·ligència artificial (IA) ha aconseguit un segon premi Nobel aquest any. Segons va anunciar ahir la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, el guardó de la categoria de química recau sobre tres investigadors que han sabut utilitzar el poder de la computació per desentranyar els secrets de les proteïnes, "les enginyoses eines químiques que sustenten la vida". Es tracta de David Baker, reconegut pel disseny computacional de proteïnes, i dels investigadors Demis Hassabis i John M. Jumper, de l’empresa DeepMind, per la predicció de l’estructura de proteïnes. "El potencial d’aquests avenços és enorme", afirmen des del comitè del Nobel.

David Baker, de la Universitat de Washington, ha sigut premiat per aconseguir una cosa que, fins ara, es considerava gairebé impossible: construir tipus de proteïnes completament nous des de zero. Gràcies a aquesta tècnica, el seu laboratori ha aconseguit crear des de nanomaterials mai vistos fins a proteïnes que funcionen com un engranatge molecular i que es podrien utilitzar, eventualment, per crear tractaments contra malalties per ara incurables. Demis Hassabis i John Jumper, de l’empresa de Google DeppMind, per la seva banda, han sigut guardonats per desenvolupar un model d’intel·ligència artificial anomenat AlphaFold2 capaç de predir l’estructura de les proteïnes i que es pot utilitzar, per exemple, per buscar noves maneres d’abordar les resistències als antibiòtics.

El treball de Baker, Hassabis i Jumper, també reconegut fa un any pel Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Biomedicina, ha aconseguit innombrables aplaudiments en la comunitat científica, ja que prometen revolucionar des de la investigació de materials fins als estudis biomèdics i la lluita contra el canvi climàtic.

Notícies relacionades

Fer humor sobre trastorns

Superar el llindar dels 1,5 ºC tindria efectes irreversibles

Fins ara, els científics podien passar anys i anys estudiant als seus laboratoris per desentranyar l’estructura d’una proteïna que, per posar un exemple, es podia relacionar amb un tipus de càncer. Però ara, gràcies a les bases de dades creades a partir d’aquestes eines d’intel·ligència artificial, molts d’aquests misteris es poden resoldre en qüestió d’hores. I no només per entendre per què sorgeixen certes malalties, sinó, sobretot, per accelerar la recerca de tractaments i cures.

"Aquests premis reconeixen el que s’ha convertit en l’avenç més significatiu de la IA en els nostres temps", afirma Alfonso Valencia, professor ICREA i director de Ciències de la Vida al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC), que ja en els anys 90 va començar a establir les bases del que ara són aquestes noves i poderoses eines computacionals. "Aquests avenços s’han convertit en un recurs imprescindible en biotecnologia i biomedicina", afirma el científic. En aquesta mateixa línia es posiciona Marc Güell, investigador del departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que també afirma que els treballs premiats en aquest Nobel han suposat "la gran revolució en biociències dels últims anys". Les medalles anunciades ahir són les últimes de les categories de ciències pures d’aquesta edició dels Nobel.