Caterina Calsamiglia: "Rebre suport redueix un 58% les possibilitats de deixar els estudis"

El punt de partida era que 8 de cada 10 fills de famílies amb estudis superiors arriben a la universitat, mentre que entre les famílies amb estudis bàsics són només 3 de cada 10. L’objectiu, trencar amb aquesta roda oferint un acompanyament a joves sense referents universitaris pròxims a través d’un programa de mentoria anomenat Hedera, promogut per Fundesplai, projecte que incorporava des del seu inici una avaluació d’impacte de la intervenció.

¿Quina és la llavor d’Hedera?

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va obrir una convocatòria en la qual demanava a fundacions o administracions que presentessin projectes que els agradaria que s’avaluessin. I em vaig dir que era una oportunitat única. El Ministeri d’Universitats em va contactar i em va ajudar a articular una proposta conjunta amb Fundesplai.

¿I planteja directament el programa de mentoria?

Sí, perquè al principi la seva idea era enfocar-ho cap a ampliar les beques. Però, en el tema econòmic, o et poses molt seriosament i poses molts diners o no ho resols. El problema no és tant que les carreres siguin molt cares, sinó els ingressos que deixes de generar estudiant. Si has de becar la substitució d’una feina cal posar molts recursos, i si el Govern no estava disposat després a escalar-ho no tenia sentit. La idea era pensar i avaluar polítiques que es poguessin escalar.

¿Com les mentories?

Efectivament, les mentories per part d’una persona que ja ha passat per la teva mateixa situació són molt efectives per donar resposta a la multiplicitat de barreres que van trobant. Al voltant d’un 12% dels estudiants abandonen els estudis, i una gran majoria ho fan durant el primer any. La mentoria pot ajudar a alinear expectatives, entendre què suposa (i què no) fer la carrera, quines opcions hi ha, com se sentiran en un programa o un altre. Aquestes qüestions són molt rellevants sobretot per a les persones que no tenen referents que els puguin compartir les seves experiències. I és important que aquesta persona entengui les teves preocupacions i la teva realitat. Hedera neix per demostrar que aquestes mentories es poden articular a través de voluntariat i que el seu impacte pot ser gran.

¿Com va ser el procés?

Vam triar centres educatius de complexitat mitjana i alta, els vam presentar el projecte i vam passar un qüestionari a tots els alumnes de segon de batxillerat. En els qüestionaris els vam preguntar sobre les seves preferències, expectatives de futur i si tindrien interès a tenir una persona mentora i què voldrien que compartís aquesta persona amb ells, i, després, se’ls demanava que s’hi apuntessin. Dels que la van sol·licitar, només una fracció la van poder rebre, perquè hi havia més demanda que oferta de mentors. Però això mateix ens permet avaluar l’impacte de tenir-la, ja que podem comparar les expectatives i decisions uns mesos més tard dels que la reben i els que no i així veure l’impacte de la mentoria.

¿La proposta estava oberta al conjunt d’estudiants?

Sí. Alguns programes elegeixen una població diana, la que creuen que pot necessitar més la mentoria. Però ens va semblar que oferir-ho només a alguns dins de la classe i indicar-los que per les seves circumstàncies "ho poden necessitar" i a d’altres no podria generar un efecte Pigmalió: tu creus que jo ho tinc més difícil i jo compleixo les teves expectatives i em desanimo. Al final vam pensar que era millor oferir-ho a tots amb l’esperança que s’hi apuntarien els que més ho necessitessin.

¿I va ser així?

Doncs la veritat és que en el qüestionari inicial veiem que les persones immigrants o d’entorns socioeconòmics més vulnerables tenen més interès en la mentoria i demanen compartir origen cultural o municipi. Però ens trobem que després no sol·liciten tant la mentoria. Una possibilitat és que el nostre col·lectiu de mentors no té prou representació de la realitat que ells busquen. Així que vam aconseguir atraure una important representació de la nostra població diana, però no a tota la que tenia interès inicial.

¿Els han sorprès els resultats?

De la investigació aprenem diverses qüestions importants. La primera és que la mentoria genera interès, però que sobretot és important que la persona mentora sigui pròxima a la realitat de l’alumne. Això ens indica que és important buscar mentors que representin la realitat de la nostra població diana. La segona és que la mentoria té un impacte molt gran sobre les persones que pensaven no continuar estudiant, i redueix la probabilitat d’abandonament un 58%. Als que havien decidit no estudiar sí que els aconsegueixes canviar el xip ràpid, però també veiem que molts dels que volien anar a la universitat acaben optant per estudiar un cicle formatiu de grau superior.

Notícies relacionades

La redactora en cap de ‘Faro de Vigo’ Lara Graña, guardonada amb un premi API

El planeta ha perdut el 73% de vertebrats en només 50 anys

¿Això com ho interpreten?

Es pot interpretar de diverses maneres. Una és que la gent que inicialment volia anar a la universitat entén millor què significa i es diu: "Abans d’abandonar, prefereixo estudiar un grau superior". Encara no tenim resultats sobre el seu rendiment acadèmic i laboral futur, però l’estudi continuarà els pròxims vuit anys.