Un pis de luxe a BCN servia d’‘escola de jardiners’ de maria

Solen portar cultivadors de manera rotatòria per a estades de tres o quatre mesos

«Durant aquell temps no surten de la vivenda o la nau», explica la policia

Una banda albanesa portava compatriotes als quals formava en cura dels cultius i seguretat abans d’enviar-los a les plantacions.

Un pis de luxe a BCN servia d’‘escola de jardiners’ de maria
3
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les bandes criminals que es dediquen a aquesta activitat il·lícita cuiden tots els detalls, inclosa la formació de la seva gent. Es requereixen coneixements per al cultiu d’aquestes plantes i també per eludir tant la persecució de la policia com la d’altres bandes de narcotraficants disposades a quedar-se amb els cultius. Per això ha sorgit l’oficiosa tasca de jardiner de plantacions de marihuana.

És el que ha descobert la Guàrdia Civil al desarticular una organització criminal d’origen albanès que havia muntat una espècie d’escola per a jardiners en un pis d’alt standing a Barcelona. Allà, els capitostos rebien compatriotes seleccionats perquè obtinguessin formació abans de ser destinats a alguna de les quatre plantacions de marihuana que la banda tenia en diversos punts de Barcelona i Tarragona.

Aquest pis de luxe era la seva primera parada abans de passar diversos mesos tancats en una nau reconvertida en plantació de marihuana, segons explica a EL PERIÓDICO el capità Héctor Muñoz, cap de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona.

"En aquesta vivenda se’ls alliçonava sobre les cures i els indicadors que havien de controlar per optimitzar el creixement de les plantes i que així el rendiment fos més gran. També els ensenyaven mesures de seguretat per evitar tant ser detectats", remarca el capità Muñoz.

Aquests cuidadors no poden abandonar "en cap moment la plantació" i la banda els subministra tot el que "requereixen o necessiten per a la seva vida diària". Així "eviten ser albirats o detectats per part d’altres possibles usuaris del polígon industrial o de la urbanització on s’ubica la plantació", detalla Muñoz, que remarca que la "prioritat màxima" de la banda era que aquests jardiners es mantinguessin "ocults i que no hi hagués indicadors que hi havia una persona vivint o residint dins" de l’immoble o de la nau.

Així com en ocasions els narcos capten als seus països d’origen persones mitjançant falses promeses de feina i a l’arribar a Espanya les sotmeten a condicions d’esclavitud a les plantacions, en aquest cas, els jardiners no van venir a Barcelona "enganyats", és a dir, sabien que venien a treballar en plantacions de marihuana. No obstant, el capità Muñoz creu que algun va poder ser "amenaçat en certa manera": "En cas que es desdiguessin del compromís, que se n’anessin de la plantació sense permís o que confessessin davant la policia si eren detinguts, això podria tenir conseqüències per a les seves famílies, que seguien al seu país d’origen".

En aquesta operació, la Guàrdia Civil es va trobar amb la sorpresa de l’escola. Segons revela Muñoz, aquests "períodes d’aclimatació" i de formació no són habituals en aquest tipus d’organitzacions criminals. "Sabem que solen portar cultivadors de manera rotatòria i que venen per a estades de tres o quatre mesos, el que dura un cicle complet de cultiu. Una vegada finalitzat tornen al seu país. Això és l’habitual", explica.

Notícies relacionades

Així les bandes eviten una estada llarga que pugui facilitar que siguin detectats per la policia i posin en risc la plantació. A més, amb aquesta rotació també combaten "el cansament que suposa per al cuidador estar tres o quatre mesos en una vivenda o nau industrial sense poder-ne sortir".

En aquesta operació concreta, desenvolupada el 24 de setembre passat, la Guàrdia Civil va detenir 13 sospitosos de formar una banda de narcos amb quatre plantacions en localitats de Barcelona i Tarragona i distribuir la droga obtinguda per tot Europa. Les quatre plantacions s’alimentaven d’energia elèctrica obtinguda de manera fraudulenta a través de connexions irregulars a la xarxa. Endesa ha estimat un consum de 793.561 kWh, l’equivalent a una població de 220 llars durant un any i una quantia defraudada que ascendeix a més de 270.000 euros.