El planeta ha perdut el 73% de vertebrats en només 50 anys

Des dels anys 70 fins ara, en tan sols 50 anys, el planeta ha perdut almenys el 73% de les poblacions de fauna silvestre d’amfibis, aus, peixos, mamífers i rèptils. Segons alerta l’últim informe Índex planeta viu, elaborat per l’oenagé WWF, la degradació i pèrdua d’hàbitats, la sobreexplotació d’ecosistemes, la introducció d’espècies invasores, la contaminació i l’impacte del canvi climàtic sobre els territoris estan provocant un dràstic declivi de les espècies terrestre, marines i d’aigua dolça. "Aquest informe demostra que la naturalesa està desapareixent a un ritme alarmant i que ens acostem a un perillós punt d’inflexió", constata l’informe.

L’anàlisi de més de 5.494 espècies d’amfibis, aus, peixos, mamífers i rèptils de tot el món mostra que estem vivint un declivi sense precedents en les poblacions d’aquestes espècies salvatges. A l’Amèrica Llatina i al Carib, per exemple, s’ha observat un descens del 95% del nombre de vertebrats tant terrestres com aquàtics en tan sols 50 anys. A l’Àfrica, la baixada arriba al 76%; a Àsia, al 60%, i a Amèrica del Nord, al 39%. Europa és una de les regions on s’ha observat una menor reducció, però, tot i així, els registres constaten una pèrdua d’almenys el 35% de les poblacions de vertebrats que habiten en aquestes terres.

Punts d’inflexió

Segons argumenta l’informe, el declivi de les poblacions és "un indicador d’alerta primerenca" que, d’una banda, ens avisa sobre el risc d’extinció de les espècies i, d’altra banda, mostra el mal estat que pateixen alguns ecosistemes. "Estem veient alguns canvis petits i graduals que a llarg termini poden desencadenar danys més substancials, abruptes i fins i tot irreversibles", afirma l’anàlisi, en el qual també s’adverteix que, en cas que seguim així, "podríem creuar diversos punts d’inflexió que provocaran conseqüències potencialment catastròfiques per al planeta".

Notícies relacionades

Caterina Calsamiglia: "Rebre suport redueix un 58% les possibilitats de deixar els estudis"

La redactora en cap de ‘Faro de Vigo’ Lara Graña, guardonada amb un premi API

L’informe esmenta diversos exemples de possibles "punts d’inflexió" que, una vegada superats, no només desencadenarien greus conseqüències per a tot l’ecosistema, sinó que, a més, no tindrien marxa enrere. És el cas, per exemple, de la mort massiva dels esculls de corall a causa de l’augment de la temperatura de les aigües. Segons afirma l’anàlisi de WWF, així com centenars d’estudis científics més, una eventual mort massiva d’aquests ecosistemes "provocaria una reducció dràstica de les espècies de la zona", "destruiria activitats que depenen del medi marí, com la pesca", i també suposaria la "pèrdua d’un sistema de protecció contra les tempestes que fins ara ha protegit centenars de milions de persones que viuen a les costes".

Un altre exemple de punt d’inflexió és el cas de l’Amazònia. Aquest ecosistema, cada vegada més amenaçat per la desforestació i els impactes del canvi climàtic, ja pateix una notable reducció de les precipitacions i, segons apunten els models, si continua així, podria convertir-se en una àrida sabana.