El 75% d’usuàries de videojocs pateixen discriminació masclista

Carla Alberch, una altra jugadora de Valorant, fa 10 anys que gaudeix dels videojocs. No obstant, han sigut moltes les ocasions en què el joc ha cancel·lat el seu compte, de vegades durant mesos, després d’explotar davant segons quins insults o vexacions. "Hi ha situacions en què em resulta impossible no respondre", afirma. La vegada que pitjor ho va passar va ser quan un dels contrincants va sobrepassar totes les línies vermelles. "Va amenaçar de violar-me, es va riure de la meva mare, de la meva àvia... No sé qui era –aclareix–, però no vaig poder evitar respondre: són molts els comentaris masclistes i d’odi que he rebut en les partides". Per aquesta raó, moltes jugadores utilitzen pseudònims masculins a tall de camuflatge.

Insults i sabotatge

Segons expliquen les usuàries, és molt comú que els homes ignorin la presència de les noies o "facin veure" que no existeixen. "Juguen malament a propòsit per perjudicar-te i després, al perdre, t’insulten", explica la Clàudia. La Carla ha viscut situacions molt semblants. "Després de descobrir que soc dona i enviar-me a preparar el menjar, si tinc una mala partida o jugada, ja em preparo per als insults", explica, indignada. Per contra, afegeix: "Si tens una bona partida, se sorprenen i molts es molesten".

Si aquesta tècnica per empetitir o fomentar la inseguretat femenina no funciona, alguns passen a la fase següent: perseguir-les. "Quan han acabat de fer-te sentir malament, et comencen a demanar el teu nom en xarxes socials, fins i tot una vegada acabada la partida et continuen enviant sol·licituds d’amistat".

Segons l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), a Espanya juguen 15,9 milions de persones a jocs en línia i el 47% són dones. Tot i així, estudis com el que va publicar Lenovo amb Reach3 Insights demostren que el 60% de les gamers oculten el seu gènere per evitar l’assetjament. En aquest sentit, tres de cada quatre dones jugadores asseguren haver patit discriminació masclista en les partides, xifra molt semblant a la de les que afirmen haver rebut crítiques per les seves habilitats en el joc. Alhora, aquest informe també revela que el 44% de les gamers han rebut preguntes no desitjades ni sol·licitades sobre si tenen parella o no.

A més dels pseudònims, les gamers també acostumen a triar avatars masculins per evitar l’assetjament i les vexacions. "Els dissenys dels personatges femenins estan molt sexualitzats i tenen funcions de cures", recalca la Clàudia. Cossos irreals, actituds submises i abillaments més que suggerents solen caracteritzar els personatges femenins dels anomenats jocs triple A (els desenvolupats per companyies grans, amb un alt volum de negoci en el mercat).

Les jugadores, no obstant, no són les úniques dianes del masclisme en aquesta indústria. María Casañas, de l’Associació Gaming.Cat i empleada en una empresa de videojocs a Barcelona, afirma que "moltes dones que formen part d’associacions o comunitats locals també han rebut comentaris despectius". A més, afegeix, en la majoria d’aquestes situacions ningú alça la veu, perquè es veu com una cosa "insignificant" o perquè "tenen bona relació amb la persona que ha fet el comentari".

Amb els anys, explica Casañas, ha anat descobrint canals de Discord –plataforma per comunicar-se amb els jugadors– dirigits a dones i persones queer, com Galorant, o Game Changers Es. "Per entrar-hi, et demanen una fotografia amb un cartell específic que confirmi la teva identitat per evitar que algú es faci passar per qui no és i hi aconsegueixi accedir". Segons Casañas, l’ambient en aquests espais és de respecte: "Mai et faran sentir inferior o invalidada".

Temor de perdre l’hegemonia

Tradicionalment, els videojocs han actuat com un vedat tancat eminentment masculí sense condicions per al sexisme. I tant jugadores com empleades entenen que aquestes mostres discriminatòries venen precisament de la por de perdre aquesta hegemonia. "Encara està molt estesa la idea que els homes han de ser competitius i buscar un estatus social validat per altres homes". És més: quan alguna dona triomfa, sovint se li invalida l’èxit atribuint-lo, per exemple, a l’aspecte físic. "Darrere de la pantalla, tothom és molt valent", afirma la Carla, que assenyala que és un problema eminentment educatiu.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"No hi ha un sol factor, però l’educació hi fa molt: fa relativament poc temps que està ben vist que les dones juguin a una cosa tan poc femenina", precisa la Carla. I posa l’exemple següent: "Aquest any, una dona es va presentar per accedir a un equip coreà que buscava jugadors i, després de superar ella diferents proves, al final no la van elegir perquè, segons ells, no se sentien còmodes jugant amb dones".

"