"L’aigua és vida, i si no hi ha vida, la gent se n’anirà"

"És una imatge que ningú ha viscut a Barcelona i l’àrea metropolitana, per molt que s’hagi parlat del declivi del pantà de Sau i de l’anomenada fase d’emergència", deia un dels veïns. No li falta raó. El que a la gran ciutat eren advertències i crides a l’estalvi, al Priorat s’ha traduït en rius secs, embassaments buits i aixetes que ningú sap si rajaran.

"Els problemes van començar la primavera del 2023, quan els pous es van assecar", explica Marta Camp, l’alcaldessa, mentre observa com la gent del poble va carregant garrafes. "A principis d’aquest any, vam començar a beure aigua procedent de l’Ebre, però no està arribant en bon estat i hem tornat a les garrafes", lamenta Camp. Trobar una solució és la seva principal angoixa diària, però admet que no serà fàcil, ja que els tempos de l’Administració no són precisament àgils. Si plogués amb força i els aqüífers es recarreguessin, tindrien una alternativa.

Jaume Sabaté i Ignasi Carsí col·locaven desenes de garrafes a les respectives furgonetes. No només són per a la seva família. "Les deixo a la porta d’algunes persones grans que no poden baixar fins aquí", aclaria Carsí. Eulàlia, de 70 anys, acudia a la cita amb un carretó, però esperava que acabi el repartiment. Després, Òscar Ferrús, l’agutzil del poble, la va acompanyar fins a casa i li va obrir el tap de la garrafa perquè la pogués utilitzar durant la setmana.

Bretxa generacional

L’aigua i la seva absència és un dels grans temes de conversa. En un dels bars de Cornudella de Montsant, quatre avis juguen a cartes i especulen sobre la possible aparició de bolets a la muntanya. "Una mica va ploure, però no sé si haurà sigut per sortir a buscar-los", deia un d’ells. Saüc de Esteban Cabré és un dels cambrers: "Veig una bretxa generacional, hi ha gent gran, ho noto quan parlo amb el meu avi, que es preocupa per l’ús de l’aigua. Però no s’adona que el riu té uns drets i no es pot defensar a ell mateix, ho hem de fer nosaltres".

En una de les parets del local, penja una fotografia de l’embassament de Siurana ple a vessar i acompanyat per un bucòlic paisatge nevat. Fa mesos que les coses són molt diferents. El pantà s’ha convertit en un bassal i no arriba a l’1% de la seva capacitat.

De Esteban Cabré, que també té oliveres, aborda les diferències entre les demandes del sector agrícola i l’ecologista: "Soc pagès i necessito l’aigua, però també soc ecologista i sé que és imprescindible mantenir viu el riu".

Al Priorat, no tothom interpreta de la mateixa manera l’actual sequera. Mentre els agricultors parlen de la "fil·loxera moderna" i reclamen aigua de l’Ebre, els conservacionistes centren els esforços a recuperar el curs del Siurana. Però no hi ha un debat de blancs i negres.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Els habitants d’aquesta comarca han trobat punts de consens i estan decidits a demanar que es posi remei a la situació. Coincideixen en la necessitat de posar fi al transvasament d’aigua cap a Riudecanyes i Reus i exigeixen respostes per part de l’Administració. "L’aigua és vida i si no hi ha vida, la gent se n’anirà", adverteix Manel González, alcalde de Poboleda. "I quan se’n va, no torna", lamenta. "Cinquanta anys enrere, aquí ens movíem amb mules i no hi havia res de res. Ara el turisme ha crescut i vivim de l’agricultura. Però sense aigua, no hi ha futur", acaba.

La nit cau a la Vilella Baixa i els últims habitants del municipi s’afanyen a anar a recollir les garrafes setmanals. "Espinàs va dir un dia que el nostre poble era la Nova York del Priorat, pels típics edificis de molts pisos plens de finestres, ¿però qui s’imagina un lloc com Nova York sense aigua potable?", es pregunta Ferrús.