El Priorat pressiona el Govern per garantir l’aigua del riu Siurana

Des de la presa de l’embassament de Siurana s’aprecia la gravetat: després d’un període extremadament sec, amb prou feines es veu una fina làmina d’aigua. Riu avall, el panorama no millora. "Com que el Siurana no fluïa, la vegetació s’ha tancat, i el curs, en alguns trams, és indetectable", detalla Oriol Ponti, de la plataforma Riu Siurana Viu.

Però, ¿per què hi ha tan poca aigua al pantà? No només per la falta de pluja. "El 2022, amb l’embassament al 10% de la seva capacitat, es va fer l’últim transvasament cap a Riudecanyes i Reus", critica Jordi Aixalà, viticultor i membre d’Unió de Pagesos, que qualifica aquesta desviació d’aigua com un "espoli". Des de fa un segle existeix una concessió per la qual es pot traslladar aigua des del Siurana fins al Baix Camp.

Situació dramàtica

A principis de segle XX, amb el Govern de Convergència i Unió, es va firmar un acord pel qual la mancomunitat del Topograpo (Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera) podria disposar sempre de l’aigua de l’embassament, amb la condició que renunciés als 200 litres per segon que establia la concessió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) amb els regants de Riudecanyes.

"No obstant, quan va arribar l’hora de fer complir el conveni, no es va poder aplicar el que diu perquè no hi ha aigua al pantà", lamenta Manel González, alcalde de Poboleda. "Com que teòricament teníem l’aigua del Topograpo, es van descuidar els pous i altres recursos", remarca Ponti.

"La situació és dramàtica. És desil·lusionant viure pendent de l’aigua cada setmana", assegura. En aquests moments, Poboleda ha d’utilitzar els pous perquè la poca aigua de l’embassament està en mal estat. En altres localitats, com a la Vilella Baixa, reben aigua de l’Ebre. Però l’engranatge no funciona com ho hauria de fer i els problemes són constants.

A Torroja del Priorat també temen que l’aigua desaparegui d’un dia per l’altre. "Malgrat les solucions que ens han promès, no ens queda cap altra alternativa que no sigui mirar al cel amb esperança", admet González. En els últims mesos, gairebé totes les poblacions s’han vist obligades a fer equilibris per seguir tenint proveïment.

Desconfiança de les promeses

El Govern afirma que treballa perquè els agricultors de Reus disposin d’aigua regenerada. Així no serà necessari recórrer a l’aigua del Priorat. No obstant, molts desconfien de les promeses polítiques, ja que l’Executiu català no s’ha compromès a posar fi al transvasament. "L’aigua reutilitzada és una bona solució, però ens han de garantir que no s’extraurà més aigua del riu", exigeix Ponti.

El membre de l’associació ecologista recorda que el riu és un espai protegit per a les aus (ZEPA) i que forma part de la Xarxa Natura 2000: "Reclamem un cabal ambiental coherent amb els registres històrics del riu". A l’estiu, els peixos i la fauna es van amuntegar en petites basses que van resistir estoicament al llarg del curs. Ara confien en la pluja de tardor perquè el Siurana es recuperi. Però adverteixen que la restauració no estarà completa fins que es deixi d’extreure aigua de l’embassament, s’apliquin els cabals mínims i es posi en marxa el projecte de renaturalització al qual obliga Europa i en el qual l’ACA ja està treballant.

La setmana vinent, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, visitarà el Priorat. Els membres de Riu Siurana Viu ja han preparat una carta per a ell i per a Sílvia Paneque, responsable de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. A més dels cabals mínims, demanen la nul·litat del conveni del Topograpo i que Reus renunciï per escrit a l’aigua del Siurana.

El Govern, que sí que parla de reduir el transvasament cap a Riudecanyes però no de cancel·lar del tot la concessió, ha anunciat aigua de l’Ebre i del canal Segarra-Garrigues perquè es puguin regar certes hectàrees cultivables, ja que els agricultors han perdut part de les collites.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

"Alguns ceps centenaris, que ho havien resistit tot, han mort", explica Manel González, que, a més de ser alcalde, té una petita explotació. "La nostra denominació d’origen sempre ha funcionat amb l’aigua de la pluja i res més, però, davant la crisi climàtica, estem obligats a regar mínimament si no volem desaparèixer", afegeix Aixalà.

Agricultors, ecologistes i veïns tenen assumit que hauran de fer soroll i pressionar per fer arribar la seva veu fins a la Generalitat i aconseguir el final de la concessió. Alguns tenen la sensació que, ara que ha passat la temporada turística, la sequera torna a estar sobre la taula. "Tenim poca força, només som 9.000 persones, com tres blocs de pisos de l’Hospitalet, però tenim raons i les esgrimirem fins al final", promet González. "Els municipis que han tingut dificultats per subministrar l’aigua potable són uns quants, i no els ho posaran fàcil", afegeix.