Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri

Localitats de l’interior

Al llarg de set setmanes, EL PERIÓDICO ha posat la lupa sobre la convivència i la inclusió de la immigració a les ciutats i les poblacions més rurals situades a l’interior de Catalunya. La sèrie El corredor del fuet ha viatjat pel territori, d’est a oest, des de Figueres (Alt Empordà) fins a Alcarràs (Segrià), on la demografia, l’economia i la política s’entrecreuen per explicar el sentiment d’un país.

Avis que demanen fer fora els immigrants del seu poble, joves d’origen estranger que no se senten catalans i que preferirien viure en un país islàmic, escoles al límit, treballadors precaris a qui els resulta impossible llogar una vivenda pel seu origen, habitants que després de la temporada agrícola demanen que els temporers se’n vagin a altres llars, alumnes que mai són convidats a les festes d’aniversari de la resta de companys de classe i empreses i alcaldes que han acceptat el repte de treballar per la convivència entre cultures amb projectes innovadors. Una vegada traçat el retrat, ¿què diu el nou Govern de Salvador Illa davant aquesta realitat?

"Aquest treball periodístic és molt interessant, reflecteix moltes coses, i és bo que tinguem llum sobre el que passa, amb realitats i respostes molt diferents. És en això en el que hem de treballar", opina el director general sobre aquesta sèrie de reportatges del diari. Moya va ser nomenat director general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Conselleria de Drets Socials fa poc més d’un mes, però fa tres dècades que investiga sobre els drets de les persones immigrants a Europa. És doctor en Dret Constitucional i, fins al fitxatge de la consellera, dirigia el màster interuniversitari UAB-UB de Migracions Contemporànies. "Les persones immigrants arriben aquí, els oferim feina, l’accepten i després hem d’assimilar que decideixin quedar-se amb nosaltres", afirma.

Moya avança a aquest diari que una de les seves prioritats serà el treball per fomentar la convivència, conscient de l’auge dels discursos d’extrema dreta, racistes i xenòfobs, especialment en el món rural. "La immigració canvia profundament les nostres societats, com qualsevol fenomen estructural. Genera dubtes i preocupacions legítimes. És font de friccions perquè tensa la societat. El que hem de fer les institucions és que aquestes friccions no siguin tensions i que ens portin a solucions raonables per a tothom", aclareix Moya.

¿Com s’aconsegueix això? "Haurem de posar mitjans creatius i apostar per les xarxes de persones i entitats veïnals, religioses i sindicals que nosaltres considerem que són facilitadors. Hem d’aprofitar el ric teixit social com si fossin les nostres articulacions: són la clau del sistema. Ells ens poden assegurar que persones d’origen divers i classes socials similars treballin per navegar en el mateix vaixell. Això ens ajudarà a crear barris integradors i assegurar la convivència i l’experiència compartida", explica Moya. Aquest treball, encara embrionari, s’està plantejant conjuntament amb el comissionat de barris. I parteix, per exemple, de l’experiència de Ciutat Meridiana, on els veïns i les desenes d’associacions aconsegueixen trencar amb l’oblit i la incapacitat de les administracions de donar resposta a la pobresa galopant del barri.

Vivenda i precarietat

Més enllà d’aquest projecte, Moya també parla de vivenda i precarietat laboral. "Aquesta és la línia divisòria que crea barris on es concentren les complexitats i es genera un efecte dòmino en centres de salut i serveis educatius i socials". Alhora, apunta que la Generalitat reforçarà les inversions en la xarxa de serveis públics dels municipis que acullin més immigrants. "És molt injust per als ajuntaments si l’acollida no ve acompanyada d’una ampliació de serveis públics que facin front a l’augment de la demanda", segueix Moya. També apunta que es distribuirà en pobles pròxims o entitats supramunicipals la càrrega que assumeixen els municipis que acullen més migrants, i es compromet a reforçar el protocol de la primera acollida dels nouvinguts, especialment en l’aprenentatge del català.

En aquesta línia, veu l’escola com un "pilar" d’aquest projecte acollidor. "És imprescindible acompanyar les famílies nouvingudes per assegurar que reben la formació adequada i traslladar la visió de com és l’escola en una societat diversa", detalla el director general, que també vol formar tots els professionals del món educatiu. Sobre les ràtios d’alumnes estrangers a Catalunya, apunta que es tracta d’un "repte" al qual s’intentarà buscar solucions amb Educació per fomentar la inclusió i "afavorir un bon accés al mercat laboral" dels alumnes.

Advertència a Orriols

Moya també envia un missatge a Sílvia Orriols i a tots els alcaldes que no apostin per construir en favor de la convivència. "Tots els municipis en els quals no es respectin els drets dels ciutadans o no es treballi per a la convivència seran objecte de seguiment específic d’aquesta direcció general", adverteix. Especialment, diu, estaran atents a les traves a l’hora d’empadronar-se, com les que imposa l’alcaldessa de Ripoll. "La política d’obstaculitzar l’empadronament d’estrangers amb coneixement de causa no serà admissible", apunta Moya.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Tots els municipis en els quals no es respectin els drets dels ciutadans o no es treballi per a la convivència, seran objecte de seguiment específic d’aquesta direcció general"

Finalment, el director general vol deixar clar que la integració és un procés de doble via. "La nostra societat ha d’assumir que la immigració és un fenomen estructural, intrínsec a la nostra societat. A Europa fa 30 anys que som societats hiperdiverses i hem d’ajustar-nos a això". La seva prioritat, avisa, serà aconseguir que les persones estrangeres que viuen a Catalunya tinguin els mateixos drets que la resta. "Si viuen entre nosaltres i no els tractem com a ciutadans, sinó que els fem viure sota un règim de por, sense papers o sense sostre digne, la cohesió social acabarà afectada, es transmetrà als fills, i ja sabem com acaba aquesta pel·lícula: amb discriminació".