Científiques invisibilitzades pels Nobel

En una anàlisi ràpida dels premiats amb el Nobel en les categories de Física, Química, Fisiologia o Medicina, Literatura i Pau, s’observa que només en 42 de les 121 convocatòries es va premiar almenys una dona. Si ens centrem en els premis de ciència, només tretze dones (un 5,7% del total) han rebut el de Fisiologia o Medicina, vuit (un 4,1%) el de Química i cinc (un 2,2%) el de Física. El 2016 i el 2017, per exemple, no vam tenir cap dona guardonada (en cap categoria). Aquest any, el balanç en ciència és de set homes i cap dona.

Les científiques oblidades

Són moltes les grans científiques oblidades o menystingudes a l’hora d’aconseguir el Nobel. Per exemple, la física Lise Meitner (1878-1968), qui, juntament amb Otto Hahn, va descobrir la fissió nuclear. Ella mateixa va explicar a Nature les seves troballes sobre la radioactivitat, però només Hahn es va emportar el Nobel de Química. És més, al recollir-lo ni si tan sols la va mencionar, malgrat que ella va rebre 49 nominacions al Nobel davant les 39 de Hahn.

Fins i tot la Marie Sklodowska-Curie en persona (1867-1934), pionera en el camp de la radioactivitat, primera dona en aconseguir un Nobel i primera persona en rebre dos premis en diferents especialitats (Física i Química), va estar a punt de quedar-se sense el primer guardó, ja que inicialment s’havia atorgat només al seu marit. Si Pierre Curie no s’hagués plantat davant l’Acadèmia per dient que o els el donaven als dos o a ningú, avui parlaríem d’un altre final.

La polèmica d’aquest any

Aquest any s’ha donat una situació semblant. En un tuit en què es felicitava Victor Ambros, guardonat en Medicina o Fisiologia, l’Acadèmia Sueca reconeixia el paper de Rosalind Lee, la seva dona i col·laboradora, en el treball seminal de la matèria premiada. La polèmica estava servida. ¿Lee és una nova damnificada pel masclisme dels premis o ser primera autora és merament una posició en un llistat d’autors que no té cap importància? Les reaccions no es van fer esperar. El cert és que la feina i la col·laboració de Lee van molt més enllà d’aquest lloc en l’autoria.

El més important en aquest cas és que Lee és coautora d’una proporció molt notable dels articles del flamant Nobel, i és aquesta feina, aquesta autoria intel·lectual i experimental, la que es menysprea al no haver-la inclòs entre els premiats. Sobretot si considerem que la manera de fer ciència i els avenços científics fa molt que no depenen només d’una sola persona o ment brillant, sinó que són producte d’un treball col·lectiu, en moltes ocasions de grups multidisciplinaris. Això no sembla tenir-se en compte a l’hora de donar un Nobel.

L’ordre i la importància que se li dona en l’autoria d’un article científic depèn de l’àrea d’investigació en què s’adscrigui. En àrees com matemàtiques, el més habitual és que els autors firmin per ordre alfabètic. El més freqüent, no obstant, és que l’ordre indiqui alguna cosa més, i s’inclogui al principi els que tenen una dedicació més elevada en el desenvolupament experimental del treball –els seus veritables artífexs– i que vagin seguits pels que hi tenen una participació menor. Al final hi figura l’investigador principal, responsable final de tot el treball, responsable de l’obtenció del finançament per al projecte i inspirador del treball.

¿Com funciona el procés de selecció?

Excepte en el cas del Nobel de la Pau, que té un funcionament particular, cada categoria té assignat un comitè que, al setembre, envia invitacions confidencials a unes 3.000 persones qualificades de cada àmbit perquè proposin noms. Aquí entren professorat universitari, persones que estan investigant en aquest àrea i anteriors nobels, que tenen fins al 31 de gener de l’any següent per rebre aquestes nominacions. En concret, aquest any la composició dels comitès ha sigut la següent: Física (sis homes i dues dones), Química (sis homes i dues dones) i Fisiologia o Medicina (cinc homes i una dona).

Al febrer, cada comitè avalua les candidatures rebudes. Hi solen arribar uns 250-350 noms, perquè es tendeixen a repetir per part dels que nominen. Entre febrer i maig, s’elabora una llista més curta, que es remet als que assessoren de manera permanent i s’han contractat pel seu coneixement de candidatures específiques.

Entre juny i agost, el comitè prepara l’informe amb les seves propostes, que remeten al setembre a l’Acadèmia. I és aquesta la que, a l’octubre, tria els guardons a través d’una majoria simple de vots i els fa públics. L’entrega dels Nobels té lloc el 10 de desembre, data en què es commemora la mort d’Alfred Nobel.

¿Quan es va ignorar les dones?

Després de tenir una única guardonada el 2021, se li preguntava a Göran Hansson, secretari general de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, si havien pensat incloure quotes de gènere o ètnia, a la qual cosa responia que no, al·ludint a la traïdora meritocràcia i a allò que es premiarà a les contribucions més importants sense importar el gènere o l’ètnia.

¿Però què passa quan et mous en un sistema endogàmic? Analitzant la composició dels comitès i l’arxiu de nominacions anteriors (al registre es mantenen de manera privada les nominacions durant 50 anys), ens enfrontem al que es coneix com el old boys club. Un sistema informal endogàmic que, no necessàriament de manera intencionada, nomina persones del seu cercle social, deixant en ocasions fora dones i grups minoritaris. En definitiva, les dones no hi són perquè no són tan visibles. I, perquè algú et nomini, t’ha de veure.

I ¿per què no se’ns veu? D’una banda, perquè el talent femení es va perdent a través de la canonada que goteja. Però no només això: el fet que les cures recaiguin encara majoritàriament en les dones fa que elles desapareguin dels cercles socials de lal feina. Una cervesa després de l’horari laboral, un seminari o una reunió a deshores o lluny del lloc de residència –en definitiva, la falta de temps– les allunya de ser visibles en aquest club de nois.

¿Què passa amb la resta de premis?

Un estudi examinava el 2021 les disparitats de gènere en els 141 premis internacionals d’investigació més prestigiosos del món (incloent-hi els Nobels, la Medalla Fields per a les matemàtiques i el Premi Robert Koch per a ciències biomèdiques). Els resultats mostraven que:

1. Del 2001 al 2020 aquests premis van ser atorgats a 2.011 homes i 262 dones.

2. La proporció de dones va augmentar d’una mitjana anual del 6% durant 2001-2005 a una del 19% durant 2016-2020.

3. Quan es pren en consideració el nombre de professores titulars, la bretxa de gènere continua sent molt desproporcionada en ciències biològiques i de la vida, informàtica i matemàtiques.

Notícies relacionades

"El meu pare, Dominique Pelicot, és un monstre"

Carlos M. Herrera: "Crear una zona humida artificial al costat de l’aeroport del Prat és un acudit"

L’estudi afirma que les dones no reben menys premis a causa de la qualitat o quantitat de la seva investigació: es deu més aviat al biaix implícit, juntament amb la falta d’esforços proactius per abordar les desigualtats en la ciència. Les dones presenten taxes de publicació i cita comparables als homes, però tendeixen a tenir carreres més curtes i publiquen menys articles com a primera o última autora, segons altres estudis. Com a societat, estem perdent una àmplia gamma de noves idees i descobriments que depenen d’una diversitat d’idees i antecedents. A més, potser hauríem de reconsiderar la pràctica d’atorgar premis individuals, quan la ciència és un esforç col·lectiu.

Diuen que els Nobel són per als que veuen el que altres persones no veuen... És difícil guanyar quan els que miren no et veuen.