Compte enrere per a la missió que buscarà vida a les llunes de Júpiter

Contra tot pronòstic, el compte enrere per a l’enlairament d’una de les missions espacials més transcendentals dels nostres temps ja ha començat. L’agència espacial nord-americana NASA acaba d’anunciar que el primer intent de llançament de la missió Europa Clipper, que la setmana passada es va haver de posposar pel pas de l’huracà Milton a les costes de Florida, tindrà lloc aquest dilluns 14 d’octubre a partir de les 18 (hora peninsular espanyola). Els tècnics de l’agència afirmen que ja han revisat totes les instal·lacions afectades pel pas del temporal i que, per sort, tot apunta que es compleixen les condicions per a l’enlairament d’aquesta missió emblemàtica.

Segons expliquen els impulsors d’aquest projecte, liderat per la mateixa NASA en col·laboració amb entitats com l’Agència Espacial Europea (ESA), el viatge d’Europa Clipper ens podria ajudar a respondre a la gran pregunta de si estem sols a l’univers. I és que aquesta sonda espacial té per objectiu explorar la lluna de Júpiter coneguda com a Europa, fins ara considerada com un dels llocs més prometedors del sistema solar per trobar-hi signes de vida extraterrestre. Les anàlisis portades a terme fins ara indiquen que es tracta d’una lluna gegant glaçada que alberga un enorme oceà d’aigua líquida sota la superfície i que, segons creuen els experts, podria complir les condicions perquè hi hagi alguna forma de vida.

Si tot va com està previst, Clipper s’enlairarà aquest dilluns des de l’emblemàtica base espacial de cap Canaveral a bord d’un coet de SpaceX. En cas que a última hora es detectés algun contratemps, la missió encara tindria una finestra de llançament que s’estén fins al 6 de novembre per alçar el vol. A partir de llavors, aquesta sonda espacial dedicarà els següents sis anys a recórrer gairebé 600 milions de quilòmetres fins a arribar la regió del cosmos on es troba Júpiter. Una vegada allà, cap a l’any 2030, Clipper s’estarà almenys quatre anys sobrevolant la lluna Europa a diferents altituds i recollirà tota mena de dades sobre, per exemple, la composició química de les aigües, l’activitat geològica i qualsevol altre mena d’indicador que mostri si aquesta lluna és potencialment habitable.

Tres metres d’alt

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Jaume Serra, cofundador d'Addictive Spaces: «Es pot imprimir un habitatge unifamiliar de 110 m² en dues jornades laborals»

Europa Clipper, a diferència d’altres missions que hem vist enlairar-se en els últims anys, destaca per ser un autèntic gegant de l’espai i un dels projectes més grans que ha llançat mai la nostra espècie. Perquè es facin una idea de les seves dimensions, el cos d’aquesta nau espacial mesura uns tres metres d’alt i cinc d’ample, compta amb unes ales de panells solars que sumen 30 metres de punta a punta i l’estructura pesa més de sis tones (en gran part, a causa de l’enorme quantitat de combustible incorporat per aconseguir que la nau viatgi fins a Júpiter i acompleixi la seva comesa). La missió es porta preparant almenys 20 anys als laboratoris i, en total, es calcula que el seu cost ascendeix als 4.250 milions de dòlars.

La missió viatjarà amb un total de nou instruments científics d’alta precisió a bord. Entre els quals destaquen diverses càmeres d’alta resolució per fotografiar el satèl·lit de Júpiter, radars capaços de veure què hi ha sota els oceans glaçats d’Europa, diversos espectròmetres que analitzaran la composició química tant de la superfície com de l’atmosfera d’aquest món llunyà i fins i tot un instrument infraroig que captarà qualsevol senyal tèrmic que pugui indicar l’existència de vida més enllà del nostre planeta. Espanya, a través de la seva xarxa de centres d’investigació dedicats a l’espai, ha contribuït al desenvolupament d’almenys un d’aquests instruments que viatjaran fins a Júpiter a la recerca de signes de vida extraterrestre. Només el temps i la ciència diran si aconsegueixen la seva comesa.