La IA sacseja els Nobel: ¿per què preocupa els científics?

Quan mirem cap al passat, els premis Nobel del 2024 seran recordats com la primera edició protagonitzada per la intel·ligència artificial (IA). La setmana passada, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va reconèixer amb dos dels seus prestigiosos guardons el treball de pioners en el desenvolupament d’una tecnologia cridada a ser revolucionària, una fita que eleva la investigació amb ordinadors al cim dels èxits científics.

Dimecres passat van atorgar el premi Nobel de física a Geoffrey Hinton i a John Hopfield, els creadors dels models d’aprenentatge automàtic basats en xarxes neuronals que han dotat els sistemes informàtics de capacitat per simular el procés del coneixement humà i descobrir patrons en un oceà de dades. Aquesta invenció, que va començar en la dècada de 1980, va establir els fonaments tècnics de la IA.

Alts directius

Dijous van concedir el premi Nobel de química a Demis Hassabis, John M. Jumper –els dos alts directius de Google DeepMind– i a David Baker per crear AlphaFold2, una eina computancional amb la qual han aconseguit descodificar les estructures de proteïnes microscòpiques, una "hemeroteca" genòmica que està ajudant a entendre la base de malalties rares i a desenvolupar nous fàrmacs.

Tres dels guanyadors del Nobel estan vinculats a Google. És el cas de Hassabis, que el 2010 va fundar el laboratori d’investigació DeepMind, un centre pioner en l’estudi de la IA que el gegant tecnològic nord-americà va comprar quatre anys després per 400 milions de dòlars. Actualment és el conseller delegat de DeepMind, i Jumper, també premiat, n’és el director.

Hinton va fitxar per Google el 2013 després de l’adquisició de la seva start-up per cinc milions, i en una dècada va ajudar a convertir la companyia en el gran referent d’IA al desenvolupar la tecnologia que va obrir el camí de sistemes actuals com ChatGPT. L’any passat va dimitir al·legant que així podia parlar lliurement dels perills "aterridors" de la IA, com per exemple que superi la intel·ligència humana "molt abans del que creia", que es descontroli i que "s’apoderi de tot", una idea apocalíptica molt discutida en el sector.

"El premi Nobel acaba de sobrealimentar el robatori de dades, l’explotació laboral i el saqueig del medi ambient per part de les corporacions al donar credibilitat a la noció que han construït coses ‘superintel·ligents’ que ens eliminaran o ens portaran a la utopia ben aviat", ha denunciat la científica computacional Timnit Gebru, acomiadada el 2020 com a cap de l’equip d’IA ètica de Google per haver firmat un informe que exposava els biaixos dels sistemes de la companyia.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els avenços dels premiats són incontestables. No obstant, el seu vincle amb Google il·lustra com les grans empreses de Silicon Valley han utilitzat els seus ingents beneficis per superar el món acadèmic en la investigació d’aquesta tecnologia. A mesura que el cost de la IA es dispara i els estats retallen la inversió pública, aquesta bretxa creix i reforça una concentració de poder en mans privades més orientada a guanyar diners que a la innovació científica, amb els riscos que això comporta.

Sense anar més lluny, quan aquest maig Google DeepMind va publicar AlphaFold3, ho va fer sense permetre als investigadors accedir i revisar el seu sistema d’IA. Aquesta opacitat "sembla que obre un nou camí en el qual les grans corporacions estan disposades a subvertir el sistema de les publicacions científiques a mida de les seves necessitats", segons ha valorat Alfonso Valencia, director de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center, en un article a Science Media Centre. Per acabar-ho d’adobar, dimecres es va saber que els EUA estudien la possibilitat de trencar el negoci de Google com a resposta al seu monopoli.