Més de 15.000 euros per viatge i 1.000 per avisar del perill

La quantitat a què es refereix és similar a la recompensa que reben els pilots de llanxes i altres embarcacions en diversos punts del litoral espanyol. Tant aquests correus com els xòfers "poden assumir més d’una missió per temporada", declara. L’avantatge per als falsos esquiadors és que resulta "pràcticament impossible enxampar-los, tret de si hi ha una filtració", matisa el Paco, amic del Moha, "i ja retirat del sector", matisa.

No obstant, l’inconvenient és que les seves són unes "expedicions estacionals", com les anomena un guàrdia civil jubilat, el Juan. "Quan s’acaba l’hivern, s’acaba el negoci", assenyala. En un rang inferior de sous hi ha els aiguaders i els estibadors o mossos de càrrega i descàrrega.

Els primers es dediquen a vigilar i comprovar que no s’acosti la policia mentre la droga està sent traslladada. Quan sospiten que corren perill, criden: "¡Aigua, aigua!". Això n’explica la denominació. La tarifa freqüent per a aquells que "criden aigua" és de 1.000 euros per servei. Sovint són menors. O més aviat nens. L’altra figura, especialitzada a moure els paquets amb els estupefaents a l’interior de manera ràpida i segura, en percep entre 3.000 i 5.000 per intervenció, depenent de factors com l’entorn, el temps disponible o el volum i pes de la mercaderia .

El Miquel, un funcionari judicial que ha participat en la tramitació de nombrosos expedients de delictes contra la salut pública –la tipificació penal d’aquestes infraccions–, considera que el "problema actual a Catalunya" contrasta profundament amb el context de "desesperació" de poblacions andaluses "com La Línea de la Concepción o Barbate", municipis "deprimits" per culpa d’uns "índexs d’atur molt elevats".

Per al Juan, el guàrdia retirat, "aquesta diferència ens complica la feina als cossos de seguretat". "A Martorell, a Figueres, a Sant Adrià de Besòs, a Badalona o a l’Hospitalet de Llobregat no s’observen situacions tan extremes", remarca l’exagent.

"Per fer de conductor, no val qualsevol jove. D’entrada, els magribins i els llatins estem descartats", afirma el Moha. "Tant elles com ells han de ser guapos. És millor que siguin alts i prims. I, si pot ser, rossos", enumera la Cris, "una professional de la vida nocturna" que ocasionalment col·labora amb una d’aquestes bandes en "la captació".

El més comú és que amics i coneguts li facin "propostes". "No pots fer el pas si no n’estàs convençuda. Has de confiar al 100% en ells", adverteix la Cris. "Normalment són consumidors, però els descartem si estan molt enganxats", exposa el Moha. "¡La gent se sorprendria dels nens que estan disposats a arriscar-se per 15.000 o 20.000 euros!", exclama la Cris.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els ‘cayetanos’

"La poli els té davant els seus nassos: fumant porros al parc, fent botellons al carrer...", afirma la Cris. "En una tarda, amb roba i sabatilles cares i el pentinat correcte, es transformen en cayetanos. ¿Tu has vist alguna vegada els Mossos registrant una pija? No, ¿no? Jo tampoc", ironitza sobre "el càsting". Tot i que no és necessari que tinguin cotxe propi, necessiten el carnet de conduir. De camí a la Molina, Masella o Lles, les xarxes els fan triar els itineraris que desaconsellen els navegadors. Els trams en vermell avisen de retencions, cosa que els ajuda a diluir-se entre centenars de vehicles ocupats per esquiadors reals.