Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"

¿Què és el que falla amb les matemàtiques?

Carles Granell (C.G.): Crec que cal posar en valor que sí que hi ha bones pràctiques a Catalunya des de fa molts anys; que surten d’entitats. Hi ha molts mestres que fa dècades que treballen per la millora contínua de les matemàtiques. Potser el Departament d’Educació hauria de donar suport a aquests col·lectius. Hi ha coses que es fan molt bé, i és necessari detectar-les i prioritzar-les i anar tot s a una. Després, també és necessari revisar quina formació de professorat existeix avui dia. Tant la inicial, infantil i primària com el màster de secundària, la continuada o permanent.

Mireia Dosil (M.D.): En secundària, hi ha un tema. La bossa de docents de matemàtiques és buida, i els professors tenen orígens molt diversos. I trobem moltes vegades que els docents que entren a l’aula potser venen d’altres sectors professionals, que han volgut fer un canvi laboral i aquesta ha sigut l’opció fàcil, perquè t’apuntes a llistes i l’endemà, treballes. Però moltes vegades en aquest trànsit la vocació no hi és.

Tota aquesta part més manipulativa, una persona que vingui d’un altre àmbit no la controla, clar...

M.D.: La didàctica és molt important. I, ¿què ens trobem en secundària? Com hi ha aquest ‘boom’, aquesta oferta tan gran per a professorat de matemàtiques que no s’arriba a cobrir, hi ha molts màsters que són en línia, els fas mentre treballes, i poc complets en aquest sentit. Saber moltes matemàtiques no vol dir ser un bon professor de matemàtiques, això s’aprèn a l’aula.

C.G.: Hi ha dues necessitats: una és la creació d’un Grau d’Educació Matemàtica. No fan falta matemàtics, fan falta professors de matemàtiques; no un grau de Matemàtiques en el qual tenen alguna assignatura sobre didàctica. I, la segona, és la necessitat de crear una especialitat d’educació infantil i primària de matemàtiques. En la formació inicial hi ha una menció d’aprofundiment curricular que busca això, però no està reconeguda pel Departament i per tant l’alumnat no l’elegeix.

¿Això és sobre la taula?

C.G.: Sí. Les entitats, associacions i federacions ja fa temps que defensem això. De Maria Antònia Canals o Cecilia Calvo a la gent que actualment està treballant en el CreaMat o la FemCat, tothom apunta al mateix lloc: hem de millorar la formació inicial. Això farà que tinguem millors mestres i millors alumnes.

M.D.: El meu centre és un institut escola, i el que veig també és que hi ha un percentatge elevat de docents de primària a qui de nens no els agradaven les matemàtiques. I, ¿què passa? Òbviament, un mestre de primària és generalista, ha de conèixer de tot, però és molt difícil que si tu ets una persona a qui no li agraden les matemàtiques transmetis aquesta emoció. Moltes vegades l’alumnat en primària ja no sent aquesta emoció per les matemàtiques perquè el seu mestre no la hi ha transmès.

¿Es resoldria amb l’especialitat de mestre de matemàtiques?

C. G.: Sí, amb una menció específica de matemàtiques. Actualment, tots els mestres tant d’infantil com de primària acaben amb el seu graduat de mestres d’educació primària. No estudies un grau de mestre de música, el que passa és que l’últim any hi ha una menció, una especialitat, i l’últim any acabes la carrera sent tant mestre generalista com mestre de música. El que demanem és que existeixi el mestre de primària que a més tingui l’opció, perquè ara no existeix l’opció, estem demanant l’opció, que els mestres es poden formar en matemàtiques, més enllà dels 18 crèdits que existeixen ara obligatoris de didàctica de les matemàtiques.

¿La idea seria que els mestres de matemàtiques només impartissin matemàtiques?

C.G.: Depèn de l’organització de cada centre. Jo, a la pràctica, a la meva escola, només faig matemàtiques, de segon a sisè.

¡Viu en el futur!

C.G.: A l’escola hem cregut que igual que la persona que lidera les llengües ha de tenir una bona formació en llengües, la que lidera les matemàtiques, en matemàtiques.

¿Aquesta manera de treballar ha tingut un impacte en els resultats?

C.G.: És difícil de mesurar amb un únic centre, en una única experiència d’aula. Nosaltres hem fet aquesta aposta per canviar les coses. Per desgràcia, a la formació inicial arriben molts alumnes amb dificultats en matemàtiques, sobretot amb un baix interès o una mala experiència com alumnes. Jo com a professor a la universitat assumeixo el repte i els acosto la feina que fan les associacions. Hi ha centenars de persones que treballen per millorar les matemàtiques en el seu temps lliure.

¿Deu una cosa tan important dependre del voluntariat?

C.G: Com a comunitat educativa acceptem el repte de millorar l’educació, però ca que canviï la mirada de la societat. Que la societat estigui a favor de les matemàtiques. Per desgràcia, les matemàtiques surten només en els mitjans de comunicació amb una mirada punitiva o posant el crit al cel. Però hi ha coses que sí que van bé i no surten en els mitjans.

Per a estem estem aquí.

C.G.: Hi ha un concurs que es diu Fem Matemàtiques en què participen més de 10.000 alumnes, unes proves Cangur que reuneixen més de 5.000 alumnes. A Lleida, al juliol, se celebrarà el congrés d’educació matemàtica de Catalunya. Faria falta un reforç positiu a la gent que fa coses. La voluntat de canvi s’ha de fer des d’una mirada constructiva. Convidem també a les famílies.

Les famílies també estan perdudes amb la nova manera d’ensenyar matemàtiques.

M.D: Sí, han entrat amb força uns materials amb nom i cognom que són uns materials molt atractius, molt visuals i omplen un buit. El problema és que alguns docents els han agafat com si fossin la poció màgica d’Astèrix. Jo agafo aquests materials i els meus alumnes aprendran matemàtiques, però la formació docent és imprescindible. Jo puc tenir un material molt bo, però no saber utilitzar-lo.

Notícies relacionades

"La gestió de la integració ha sigut nefasta en els últims 30 anys"

‘El corredor del fuet’ entra a les aules universitàries

Després de PISA, el Departament va sortir amb una fórmula: fer les mates més manipulatives. ¿La comparteixen?

C.G.: Això Maria Antònia Canals ja fa 50 anys que ho deia. Té un decàleg d’avantatges sobre l’ús del material manipulatiu que hauria de ser de lectura obligada a les facultats. I té dècades. Maria Montessori ja deia que les matemàtiques s’aprenen amb la punta dels dits. Són innegables els avantatges dels materials manipulatius, però també saber-los utilitzar. Fan falta recursos, formació i esperit construcció de voluntat de millora de canvi.