Xarxes internacionals volen moure grans volums de droga en la temporada d’esquí

Les xarxes internacionals de narcotràfic confien en la temporada d’esquí per introduir a Europa grans quantitats d’estupefaents —cocaïna, drogues de disseny, haixix— a través de les carreteres del nord de Catalunya. Fins fa poc, aquestes organitzacions continuaven entestades a intentar-ho pel pas fronterer de la Jonquera, a l’Alt Empordà. També triaven aquesta opció petits delinqüents que viatjaven al Marroc pel seu compte per vendre haixix als països del centre i el nord del continent.

Sovint, l’aventura acabava en fracàs. La Guàrdia Civil els enxampava i els detinguts eren jutjats i condemnats per l’Audiència de Girona a desenes d’anys de presó. Per aquesta raó, els responsables de les bandes estan desplaçant el seu interès a l’Alt Urgell i la Cerdanya. «Ens sobtava que els patrons que seguien els traficants que eren interceptats a l’AP7, a la Jonquera, fossin tan evidents», recorda Juan, un agent, ja retirat, que havia estat destinat a l’Alt Empordà.

«Si duien pastilles o coca, els transportistes, homes de mitjana edat, solien anar sols. Conduïen bons vehicles i tenien un aspecte que no es corresponia amb el perfil de les persones que es poden permetre automòbils de gamma alta», afegeix.

Com passar inadvertits

Un col·lega d’aquest guàrdia, en actiu tot i que de servei al sud d’Espanya, Antonio, assenyala: «Aquests paios no tenien res a veure amb els desgraciats que portaven cotxes vells i atrotinats, i que se’t presentaven als controls nerviosos i amb pudor a porro. Havien baixat al moro —expressió d’argot que s’utilitza per referir-se a les incursions al Magrib per fer-se amb cannabis— amb tanta il·lusió com inconsciència». I en fa broma: «A la segona pregunta que se’ls formulava, els pobres diables ja confessaven».

Els majors volums de substàncies prohibides entren a la Península Ibèrica en vaixell i, en menor mesura, en avió. L’Amèrica Llatina proveeix Europa de cocaïna; l’Àfrica, d’haixix; i l’heroïna ve principalment de l’Àsia. En qualsevol cas, quan les xarxes ja tenen aquest material als seus magatzems, els queden moltes gestions per fer, i no són senzilles.

El transport per carretera o autopista es complica si cal superar indrets blindats com la Jonquera. En conseqüència, els narcos han hagut de trobar solucions perquè els seus correus —els xofers— passin inadvertits.

«Difícilment se sospita d’una parella jove, amb una pinta saludable, roba de marca, a bord d’un Audi, un Mercedes, un Volvo o un BMW, preferentment blanc o d’algun color discret, i que va equipada per gaudir d’un cap de setmana a una estació d’esquí, o que torna a casa després d’un pont a la neu», revela un extraficant barceloní que actualment viu del negoci de les apostes en línia, Paco.

«La situació, avui, és molt diferent del que passava en la meva època», insisteix, perquè, malgrat que el modus operandi és similar a l’anterior, s’ha modificat la caracterització dels actors i les rutes escollides per al tràfic. La C-16 i la C-17 desemboquen en les instal·lacions de la Molina, Masella, Guils Fontanera, Lles i Aransa. Aquestes dues estan connectades, i a la segona es pot accedir per la C-13.

Actors interpretant un paper

«Difícilment se sospita d’una parella jove, amb una pinta saludable, roba de marca, a bord d’un Audi, un Mercedes, un Volvo o un BMW, preferentment blanc o d’algun color discret, i que va equipada per gaudir d’un cap de setmana a una estació d’esquí, o que torna a casa després d’un pont a la neu», revela un extraficant barceloní que actualment viu del negoci de les apostes en línia, Paco.

«La situació, avui, és molt diferent del que passava en la meva època», insisteix, perquè, malgrat que el modus operandi és similar a l’anterior, s’ha modificat la caracterització dels actors i les rutes escollides per al tràfic. La C-16 i la C-17 desemboquen en les instal·lacions de la Molina, Masella, Guils Fontanera, Lles i Aransa. Aquestes dues estan connectades, i a la segona es pot accedir per la C-13.

«Aquell francès amb qui em vaig embolicar em va prometre que no sabia el que hi havia amagat al cotxe que li havien deixat. S’ho imaginava, però no n’estava segur», insisteix Ana, una cambrera de la Cerdanya que va estar «dues nits» amb un d’aquests conductors «de la ruta dels Pirineus».

Actors interpretant un paper

La ficció que les bandes volen crear és aquesta: un noi i la seva xicota, catalans o francesos, van a un municipi amb estació d’esquí per practicar aquest esport durant uns dies. Per això, van junts, amb el vestuari, els complements i els accessoris adequats. «Han d’aparentar que són de casa bona. No importa si no ho són. De fet, rarament es localitza algú amb diners que s’hi avingui», comenta Antonio, el guàrdia encara en exercici.

Els correus, doncs, han de fingir. És probable que no siguin xicots en la vida real, i potser ni tan sols han estat mai a la neu. L’únic que els demanen les màfies internacionals és que interpretin correctament el seu paper, que consisteix a ser invisibles entre una multitud que s’assembla a ells. O, més ben dit, al seu nou look. O a la seva identitat fugaç. Com sempre, la droga s’oculta en dobles fons al motor, les portes, el maleter o altres parts dels vehicles.

«Aquell francès amb qui em vaig embolicar em va prometre que no sabia el que hi havia amagat al cotxe que li havien deixat. S’ho imaginava, però no n’estava segur», insisteix Ana, una cambrera de la Cerdanya que va estar «dues nits» amb un d’aquests conductors «de la ruta dels Pirineus».

Detalls que s’obliden

L’actitud d’aquest transportista, és a dir, la relació despreocupada amb terceres persones, no és l’habitual, més aviat el contrari. «Al principi, jo pensava que la cayetana que l’acompanyava era la seva parella. M’equivocava... La seva moguda era molt tèrbola», admet Ana abans de rematar: «El tio estava bo i em va convidar a M —manera d’abreujar MDMA, Molly o èxtasi—. Anàvem bastant col·locats i se m’han oblidat molts detalls d’aquelles matinades».

Els agents consultats hi coincideixen en la valoració. «Si la noia que l’acompanyava va explicar aquest comportament als seus caps, el van escarmentar», especula Juan. Les organitzacions criminals, satisfetes per l’excel·lent balanç de l’hivern de 2023 a 2024 a la Cerdanya i l’Alt Urgell, han planificat augmentar els enviaments en aquesta campanya. Temeritats com la del correu francès els podria costar molts diners. I arrestos.

Notícies relacionades

"La gestió de la integració ha sigut nefasta en els últims 30 anys"

‘El corredor del fuet’ entra a les aules universitàries

Per desplegar la seva estratègia, els narcos preveuen mantenir la seva metodologia: utilitzar joves catalans que arriben a poblacions dels Pirineus en cotxe, s’hi allotgen unes quantes jornades en hotels o apartaments i , canviant les matrícules dels vehicles o fins i tot sense aquesta modificació, ingressen a França amb la mercaderia intacta.

En una variant d’aquest sistema, una parella de francesos pot recollir l’automòbil amb la càrrega i els catalans baixen al sud amb altres còmplices o en transport públic. «Ni la policia ni les autoritats locals poden intensificar la vigilància perquè, ara mateix, no en tenen ni idea», conclou Paco.