Els metges emplacen a retardar la compra del primer mòbil als 16 anys
El Col·legi de Metges de Barcelona apressa a implementar verificadors de majoria d’edat i recomana etiquetar els productes digitals segons el seu grau d’addicció. Altres propostes són targetes SIM i wifi específics per a menors.
El Col·legi de Metges de Barcelona ha pres partit en el tensionat debat sobre mòbils i adolescència amb una clara crida a postergar la compra del primer mòbil fins que el menor tingui 16 anys. Partint de l’evidència científica elaborada fins al moment, un grup d’experts han cuinat el document La protecció digital de menors i adolescents, que van presentar ahir i que inclou propostes i mesures que incideixen, sobretot, en l’Administració, les companyies i les operadores. Entre d’altres, més enllà de l’edat d’accés al primer smartphone, també destaquen plantejar que les empreses estiguin obligades a implementar controls dels pares i verificadors de majoria d’edat. Altres propostes són targetes SIM i wifi específics per a menors.
El paquet de mesures –que coincideix també amb el desplegament d’un nou marc normatiu tant d’àmbit europeu (Digital Act) com estatal (llei general de comunicació audiovisual) s’ha cuit a foc lent. De fet, el col·legi professional va crear aquest grup de treball multidisciplinari el maig del 2023 amb l’objectiu de tenir un posicionament propi davant la defensa del dret a la protecció de la salut de nens i adolescents. Aquest objectiu és el que té, també, la llei de protecció digital que actualment elabora el Govern central des del Ministeri d’Infància i Joventut.
El document parteix de l’evidència que es tracta d’una etapa vital per al desenvolupament cerebral. "La desprotecció davant determinades funcionalitats de les xarxes i aplicacions, especialment dissenyades per prolongar el temps d’ús, així com l’accés a continguts potencialment perillosos, suposen un risc per al desenvolupament dels menors", apunta el text. La investigació científica, afegeix, relaciona l’abús de les pantalles amb retards en el desenvolupament del llenguatge i les habilitats lingüístiques; la disminució de la capacitat d’atenció; l’augment de conductes agressives i comportaments de risc; l’impacte en l’autoestima i la salut mental, i afectacions en el son, l’obesitat infantil i la salut visual.
Davant aquest diagnòstic, el Col·legi de Metges insta, des del marc normatiu, a obligar a desplegar "de manera urgent" sistemes efectius de verificació de majoria d’edat tant a les xarxes socials com en els jocs en línia. També s’emplaça a nomenar autoritats, previstes en la llei europea, per a la supervisió de les empreses tecnològiques; impulsar nous estudis, i establir una xarxa d’"alertadors fiables" que puguin facilitar la via de denúncia.
Com el Nutriscore
Així mateix, el document aposta per incorporar una codificació equivalent al Nutriscore de l’alimentació que alerti l’usuari de forma senzilla del potencial grau addictiu d’una aplicació o joc: per exemple, si el model de negoci es basa en la monetització del temps d’ús o si hi ha algoritmes que adapten l’app al gust de l’usuari. Els experts també estimen que els operadors han d’estar obligats a oferir eines de protecció parental, filtrat de continguts i el principi de "menor per defecte" a falta de la verificació de la majoria d’edat.
El grup d’experts del Col·legi de Metges fa una crida perquè els operadors de telecomunicacions "cooperin" i ofereixin serveis com ara targetes SIM per a menors, amb, per exemple, filtrat de continguts o la identificació de patrons d’ús no saludables; wifi per a menors, que garanteix una navegació segura a les llars amb independència dels coneixements tecnològics de les famílies, i mòdems-routers en els quals es pugui activar la protecció parental.
El grup d’experts emplaça les plataformes digitals i motors de cerca com ara Google o Bing a complir la normativa europea Digital Act i que s’abstinguin, per exemple, de bombardejar amb anuncis usuaris menors d’edat que estiguin fets a partir de l’elaboració de perfils.
També recomanen habilitar punts de contacte en els quals es puguin elevar incidències, prioritzar les denúncies dels "alertadors fiables", sotmetre’s a avaluacions de riscos anuals i a auditories externes, i aplicar el principi de "menor per defecte", amb límits en les aplicacions sempre que no es validi la majoria d’edat (limitant el temps d’ús, les interaccions i els m’agrada i fent prevaler el perfil en el mode privat).
Amb les investigacions a la mà, els metges recomanen a les famílies que retardin i limitin "al màxim" l’exposició a les xarxes i pantalles. Per exemple, aconsellen "evitar totalment" l’exposició als de menys de sis anys i retardar l’adopció del primer telèfon intel·ligent fins als 16. En la seva caixa d’eines per a les famílies, els experts també insten a restringir les pantalles als dormitoris; evitar els plans de dades il·limitades; configurar la xarxa domèstica i els sistemes de protecció parental, i arribar a un "contracte tecnològic" amb el menor en el qual es comprometi a limitar-se als usos estipulats. El document, finalment, subscriu i dona el seu suport a la prohibició del mòbil en l’educació primària i, tret d’usos pedagògics, també a secundària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim