La lentitud de la justícia deixa en penes mínimes una trama de tràfic a BCN

El jutjat va trigar set anys a traduir i transcriure les converses telefòniques dels acusats i la causa va estar paralitzada, cosa que ha provocat que la condemna fos inferior a quatre anys.

La lentitud de la justícia deixa en penes mínimes una trama de tràfic a BCN
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La lentitud de la justícia i les dilacions indegudes durant la investigació judicial, més la traça de la defensa que va aconseguir un pacte avantatjós amb la fiscalia, han provocat que els membres d’una trama de tràfic de dones nigerianes per a l’explotació sexual siguin condemnats a penes mínimes de presó, gairebé totes exemptes de complir en un centre penitenciari. Després de l’acord assolit entre els advocats dels implicats i l’acusació pública, l’Audiència de Barcelona ha imposat als cinc acusats, d’origen nigerià, penes entre els quatre anys i un mes i mig de presó, quan es reclamaven fins a més de 20 anys per a la principal imputada en el cas.

La sentència de la Secció Segona, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, es limita a recollir els termes de l’acord i a corroborar que la tramitació de la causa contra la trama, destapada arran d’una investigació a Utrera (Sevilla), "ha patit un retard extraordinari" no imputable als acusats i que els fets van passar entre els anys 2011 i 2012, és a dir, fa 13 anys. Aquest retard, segons fonts jurídiques, es va produir a l’haver de transcriure i traduir a l’espanyol les converses intervingudes als sospitosos. Aquesta tasca es va prolongar durant set anys, fins al febrer del 2021. A més, el procés va estar paralitzat del 2017 al 2021. Tres acusats, entre ells la principal investigada, van ingressar a la presó a finals del 2012 i van estar-hi un any.

Ritual de vudú

La sentència relata que els acusats, lligats entre si per vincle matrimonial, parentiu o amistat, residien a Barcelona entre el 2011 i el 2012 i "van constituir com el seu principal mitjà de vida i com una manera d’obtenció ràpida d’ingents quantitats de diners", la captació, introducció il·legal a Espanya, acolliment i posterior "explotació sexual" de dones joves d’origen nigerià, compatriotes seves. La intenció era obligar-les a prostituir-se al carrer o en clubs de cites fins que fessin front al pagament del deute que havien contret amb els investigats per haver-les portat a Espanya. "La seva finalitat última, per tant, va ser l’aprofitament econòmic dels ingressos que aquestes dones obtindrien mitjançant l’exercici de la prostitució", argumenten els magistrats.

La sentència remarca que les víctimes eren dones "vulnerables, sense recursos i que es trobaven en situacions de pobresa extrema al seu país d’origen, sense capacitat ni oportunitat de desenvolupament personal o professional". El seu únic desig era "un futur millor", per la qual cosa es van traslladar de Nigèria a Espanya contraient "un deute econòmicament desorbitat" que havien de pagar exercint la prostitució.

Abans de sortir del seu país, segons els jutges, eren obligades a realitzar un ritual de vudú, una pràctica de la qual les víctimes i els seus familiars eren "fervents" creients, pel qual es comprometien a pagar el deute i no acudir a la policia, sota el "ferm convenciment" que en cas contrari "es tornarien bojos o podria provocar-los la mort".

Ferri control

Una vegada a Espanya, les joves convivien amb els acusats als seus domicilis o en el de persones de confiança, "i exercien sobre elles un ferri control, tant sobre la seva vida personal com professional", detalla el tribunal.

Aquest control era efectuat "materialment i de manera directa" per les tres dones acusades i per una altra persona no jutjada. A les primeres, a les quals anomenaven "mamis", actuaven com a "madames" o "veritables propietàries" de les víctimes, i utilitzaven per a això "el càstig físic o amenaces" i la celebració de rituals de vudú. Per poder practicar aquestes cerimònies, els imputats guardaven restes d’ungla, cabells o roba interior de les joves.

La trama vigilaven els moviments de les joves, fiscalitzant tant els horaris de sortida i d’arribada a la feina com els diners recaptats. El control telefònic "era de tal intensitat que buscava generar en les joves la consciència d’estar vigilades en tot moment, dissuadint-les de qualsevol intent d’evasió", afegeix.

Notícies relacionades

Eren les "mamis" les que fixaven el preu que havien de demanar pels serveis sexuals, el lloc exacte en què havien de situar-se i decidien si les traslladaven a altres ciutats d’Espanya o a l’estranger "si consideraven que el lloc en què es trobaven no generaven ingressos econòmics".

Els magistrats precisen que els acusats destinaven els beneficis no només a l’"enriquiment personal", sinó també a "finançar" la captació de més víctimes.